divendres, 8 de març del 2019

Descobrir Barcelona més enllà de la ciutat Comtal

CONTINGUT PATROCINAT

Descobrir Barcelona més enllà de la ciutat Comtal

A prop de la capital catalana hi ha tot un món de possibilitats, encara desconegut, per gaudir del lleure, la cultura i la natura

La Sagrada Família, el Parc Güell, la Rambla, el Barri Gòtic… És impensable no associar els atractius turístics de Barcelona amb l’obra arquitectònica de Gaudí i amb el bullici dels carrers o dels barris més famosos de la ciutat Comtal. Però l’espectacular patrimoni cultural, industrial i artístic del territori s’estén més enllà dels límits de la capital i dels punts d’interès que recomanen la majoria de les guies de viatge: a totes les seves comarques s’hi pot gaudir de l’art, les tradicions, la natura i la gastronomia catalanes.
Per demostrar que l’encant barceloní abasta també els territoris que envolten la ciutat, la Diputació ofereix, al seu web de turisme “Barcelona és molt més” (barcelonaesmoltmes.cat), una selecció de propostes alternatives per a tots els gustos distribuïdes per tota la demarcació.
Gaudí i altres joies de la Catalunya moderna
Els qui no vulguin reununciar a Gaudí estan de sort. El geni va deixar la seva empremta més enllà de la capital catalana i en obres tan diverses com naus industrials, criptes, cellers i jardins. La cripta Gaudí de la Colònia Güell, una singular colònia industrial del segle XIX ubicada a Santa Coloma de Cervelló, és potser la més coneguda en haver estat declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Però encara n’hi ha moltes més, com la nau Gaudí de Mataró, que es considera el seu primer edifici i que actualment acull exposicions artístiques, o els Jardins Artigas, situats als afores de La Pobla de Lillet, on pedres, aigua i vegetació juguen i es combinen de manera elegant.
El segell gaudinià també es pot trobar a Montserrat, que amb el seu santuari, monestir i muntanya esdevé un dels eixos culturals de Catalunya i conjuga espiritualitat, natura i cultura. Pujar en cremallera, anar a veure la Moreneta, escoltar el Virolai i passejar pel Camí de la Santa Cova, un autèntic museu a l’aire lliure que a més del monument de Gaudí acull creacions d’altres artistes de renom, són excel·lents propostes per gaudir d’un diumenge en família.
Però de modernisme també n’hi ha més enllà de Gaudí. A Terrassa, per exemple, el moviment està profundament vinculat al món de la indústria. Cases burgeses, xemeneies, antics vapors i fàbriques conformen el patrimoni terrassenc, entre el qual destaca l’edifici que actualment acull el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), antiga seu de la fàbrica tèxtil Vapor Aymerich, Amat i Jover, i dissenyat per Lluís Muncunill. Al municipi també s’hi celebra, el segon cap de setmana de maig, una fira modernista, cultural, turística i comercial, que pretén transportar els visitants a l’època compresa entre finals del segle XIX i principis del XX.
Fortaleses medievals, oració i natura salvatge
El llegat medieval també impregna els carrers empedrats de molts pobles de les comaques barcelonines. Cardona n’és un d’ells. L’imponent castell amaga segles i segles d’història i presideix el centre urbà, reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La Muntanya de Sal, un jaciment salí explotat des de l’època romana, completa el conjunt i esdevé un fenomen natural únic al món. I Vic, per exemple, es transforma uns dies l’any en un poblat medieval amb artesans, tavernes, firaires i espectacles al carrer, on s’hi poden adquirir articles de decoració, joieria, cremes, herbes medicinals, embotits i formatges, entre d’altres productes.
Al patrimoni cultural de les comarques barcelonines el clergat, un dels estaments privilegiats de la societat feudal, també s’hi troba representat. A més de centres de reclusió de monjos i monges, en l’edat mitjana els monestirs varen ser, juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura amb escoles i biblioteques importants. El de Sant Cugat és un dels majors exponents de l’art medieval a Catalunya, amb un dels millors claustres romànics europeus, i el de Sant Benet de Bages combina una part més monumental que parteix de l’època medieval, i una altra de més modernista que va ser residència d’estiueig del pintor Ramon Casas.
Alguns indrets combinen l’encant de castells i muralles amb la força hipnòtica de la natura. És el cas de Rupit i Tavertet, dos punts de gran interès turístic a la vall de Sau Collsacabra, a mig camí entre el Montseny i el Pirineu. Precipicis que descendeixen bruscament des d’altituds superiors als mil metres, cingles, balmes i coves, i gorgs i cascades, són el llegat de la intensa història geològica d’aquest territori, que els més intrèpids poden sobrevolar en globus aerostàtic. I l’embassament de Sau fa les delícies dels aficionats als esports aquàtics, com el piragüisme, la vela o l’esquí nàutic.
A Bagà, una aldea del segle XIII perfectament conservada, també s’hi pot trobar aquesta barreja històrica i paisatgística. Punts d’interès com el Palau de Pinós, Bé Cultural d’Interès Nacional, conviuen amb impressionants paisatges naturals: els del massís de Pedraforca, símbol dels Pirineus, en un entorn natural ideal per practicar senderisme i altres esports de muntanya.
Platges, cellers i castells humans
Amb més de 100 quilòmetres de costa, el litoral barceloní no decepciona els qui busquen sorra i mar. Sitges, antic poble de pescadors, és una destinació perfecta per gaudir de 300 dies de sol a l’any a qualsevol de les seves 17 platges, copsar l’esperit comercial i mariner de la vila voltant pel nucli antic, o degustar delícies locals a qualsevol dels restaurants del passeig marítim, com la cassola d’arròs a la sitgetana, a base de carn i peix.
Els amants del bon beure també podran satisfer el seu paladar i descobrir els secrets de les cinc denominacions d’origen (DO) de les comarques barcelonines: Penedès, Alella, Pla de Bages, Catalunya i Cava. Al seus cellers hi trobaran diferents propostes d‘enoturisme: tasts, museus, paisatges i festes relacionades amb la recol·lecció del raïm o que conviden a brindar.
I per fer país res millor que anar a veure castellers, una de les tradicions de la cultura popular catalana per excel·lència. La singularitat d’aquestes increïbles torres humanes que arriben als deu pisos d’alçada i el seu gran valor patrimonial van fer que l’any 2010 la UNESCO els inclogués en la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fet que els va dotar d’una categoria universal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada