dissabte, 2 de desembre del 2017

El PP català, un partit amb l'autonomia intervinguda



eleccions Parlament 2017

El PP català, un partit amb l'autonomia intervinguda

Joan B. Culla i Manuel Milián Mestre analitzen per a NacióDigital la situació del partit davant del 21-D


| 02/12/2017 a les 08:50h

Pablo Casado, amb Xavier Garcia Albiol, candidat del PPC al 21-D | Flickr PP
El 21-D els catalans aniran a votar en unes eleccions convocades pel govern espanyol de Mariano Rajoy. Ho faran en un context d'autonomia suspesa i dirigents sobiranistes processats i a la presó. L'escenari respon a una estratègia de judicialització dissenyada des de l'executiu del Partit Popular. Paradoxalment, però, les expectatives del PP són negatives, segons la pràctica totalitat de les enquestes. Les primeres eleccions catalanes convocades per un govern espanyol poden suposar una patacada important per al partit que està a la Moncloa.

NacióDigital ha demanat a l'historiador Joan B. Culla, autor de La dreta espanyola a Catalunya (La Campana), i a l'exdiputat Manuel Milián Mestre, que dona moltes claus de la història del PP al llibre Els ponts trencats (Grup 62) que valorin la situació de la formació conservadora en l'actual moment electoral.





Culla: "Tots els líders han estat imposats per Génova"

L'historiador Joan B. Culla assegura que "el PP porta amb ell un defecte de fàbrica del qual no se n'ha pogut alliberar mai, que és que sempre ha estat la direcció de Gènova la que ha pres totes les decisions que afectaven el PP català. Això no ha variat i els populars catalans no han disposat en cap moment de cap marge de maniobra propi. Tots els líders de la formació a Catalunya han estat imposats des de Gènova".   

"Albiol -afirma Culla-, exactament com tots els seus antecessors, ha estat designat des de Madrid. Com em deia un dirigent, quan Madrid toca el xiulet, tots es posen en fila". Sobre la campanya que és a punt de començar, Culla fa un pronòstic contundent: "No veig cap opció de creixement del PP català que sigui significatiu. En un moment en què governa a Madrid des de fa sis anys, i ara ha aplicat el 155, el PP es troba amb un fet inesperat, que és la competència amb Ciutadans en el seu mateix espai".

Culla creu que en aquesta competència amb Ciutadans, el PP ho té magre: "Si ens fixem en els dos caps de llista, Albiol i Arrimadas, ens trobem amb un Albiol adust enfront una Arrimadas molt més fotogènica que, a més, pot lluir intransigència contra el sobiranisme, i expressar-la amb molta més subtilesa que Albiol. Un col·lectiu com Los de Artós, els joves espanyolistes de bona família que es reuneixen a Sarrià i han protagonitzat diverses mobilitzacions a Barcelona, ni que sigui per una qüestió generacional, dubto que es decantin pel PP".  

Manuel Milián Mestre ho sap tot del PP. Va ser-ne un dels fundadors, quan a les acaballes del franquisme un grup de persones es van aplegar entorn Manuel Fraga per preparar el que després va ser Reforma Democràtica, la primera organització del fraguisme. Després va ser diputat del Partit Popular per Barcelona i testimoni de primera mà de totes les vicissituds viscudes pels populars catalans. Milián ja no pertany al PP, des que va abandonar-lo per diferències polítiques amb José María Aznar. En declaracions a NacióDigital, explica que "la interposició de Madrid en la designació dels líders ha estat el principal defecte que ha arrossegat el PP català".

Milián: "Albiol hauria d'usar bisturí en lloc de destral"

Segons Milián, el PP -aleshores Aliança Popular- va gaudir de certa autonomia durant el mandat de Fraga: "L'any 1980 es va produir una gran inflexió. Fraga va acceptar que AP no es presentés a les primeres eleccions al Parlament, donant suport al que va ser el projecte de Solidaritat Catalana, en què estava Joan Echevarria, Joan Rosell i jo mateix. El fet de no assolir representació va suposar una inflexió. I després de Fraga, amb l'arribada d'Aznar al cim de la direcció, es va acabar l'autonomia del partit". Segons Milián, "amb Fraga t'hi podies barallar i s'enfadava molt, però després se n'oblidava. Aznar repetia sempre que podia: qui no està amb mi, està contra mi".

Per l'exdiputat, "la cúpula del PP espanyol, des d'Aznar, va considerar sempre el PP català com una simple moneda de canvi en els seus pactes amb Jordi Pujol. Després que Aznar obtingués la majoria absoluta el 2000, es va entrar en una deriva centralitzadora i després jo vaig abandonar el partit. Hi va haver una intromissió permanent de Génova posant i traient dirigents catalans: Aleix Vidal-Quadras, Alberto Fernández, Daniel Cirera, Alicia Sánchez-Camacho...".

Milián Mestre creu que "el PP pot patir una forta garrotada electoral" i és molt crític amb García Albiol: "Delata un buit cultural que es demostra en la pobresa del seu lèxic. Crec que a vegades diu coses que potser no les vol dir, com quan va declarar que a TV3 s'hi havia de posar gent normal. En aquests moments, amb una situació política tan delicada a Catalunya, un dirigent en la seva posició hauria de tenir cura de les seves paraules i emprar el bisturí i no la destral a l'hora de fer declaracions. Perquè corre el risc que Inés Arrimadas se'l mengi".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada