Enoch Albertí: "Dubto molt que l'Estat s'atreveixi a aplicar l'article 155 a Catalunya"
El catedràtic de Dret Constitucional avisa que si es vulneren drets fonamentals, la UE podria intervenir per parar els peus a l'Estat espanyol
|
Enoch Albertí (Vilafranca del Penedès, 1958) és catedràtic de Dret
Constitucional de la Universitat de Barcelona i membre del Consell
Assessor per la Transició Nacional.
És qüestió d'hores o de dies que la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP sigui suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional. El guió ja està escrit, i la jurisprudència per suspendre una declaració política, també. Es pot esperar alguna sorpresa, en aquest sentit?
Jo diria que no. La sorpresa ja la vam tenir el 2013, quan el Tribunal Constitucional va decidir suspendre la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya, una més de les moltes que s'han aprovat des dels anys vuitanta. Aquella decisió va significar un salt qualitatiu respecte a la reacció que hi havia hagut davant de situacions similars en temps anteriors. El Tribunal Constitucional, aplicant la doctrina que tenia fins a aquell moment, hauria d'haver dit que no era matèria impugnable. Però el TC va reinterpretar la seva doctrina i va dir que si bé la declaració del 2013 no tenia efectes jurídics immediats, sí que en podia tenir en un futur. I sobre aquest argument, la declaració política podia ser impugnable. I no tinc cap dubte que es farà, i ràpid, perquè amb la llei a la mà, encara que canviés radicalment la composició del TC, està obligat a acceptar el recurs del govern espanyol i a suspendre cautelarment la resolució.
És qüestió d'hores o de dies que la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP sigui suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional. El guió ja està escrit, i la jurisprudència per suspendre una declaració política, també. Es pot esperar alguna sorpresa, en aquest sentit?
Jo diria que no. La sorpresa ja la vam tenir el 2013, quan el Tribunal Constitucional va decidir suspendre la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya, una més de les moltes que s'han aprovat des dels anys vuitanta. Aquella decisió va significar un salt qualitatiu respecte a la reacció que hi havia hagut davant de situacions similars en temps anteriors. El Tribunal Constitucional, aplicant la doctrina que tenia fins a aquell moment, hauria d'haver dit que no era matèria impugnable. Però el TC va reinterpretar la seva doctrina i va dir que si bé la declaració del 2013 no tenia efectes jurídics immediats, sí que en podia tenir en un futur. I sobre aquest argument, la declaració política podia ser impugnable. I no tinc cap dubte que es farà, i ràpid, perquè amb la llei a la mà, encara que canviés radicalment la composició del TC, està obligat a acceptar el recurs del govern espanyol i a suspendre cautelarment la resolució.
En canvi, un govern autonòmic que presenta un recurs al TC no gaudeix d'aquest automatisme.
És una gran diferència de tracte que deixa indefenses les
comunitats autònomes, i aquest desequilibri dóna peu a generar tensions
importants com la que estem vivint ara. El poder del govern central és
absolut en aquest sentit, i desarma els territoris per poder
defensar-se.
Si es compleix la resolució acordada per Junts pel Sí i la CUP, quins efectes pràctics pot tenir tirar-la endavant?
Serà una resolució política del Parlament, i per tant, esdevindrà un instrument d'impuls polític que estableix un mandat de caràcter polític per al Govern que li genera una responsabilitat política, però no pas un mandat legal. Aquesta resolució no es concretarà en una llei, i per tant, no es pot fer valer davant d'un tribunal i no hauria de ser impugnable. El problema és que aquest mandat polític es dirigeix al nou govern, que no està constituït, i això obre alguna incògnita perquè hi ha quelcom que no acaba de quadrar.
El relat per part del TC ja està escrit. Si el Govern desobeeix la previsible suspensió cautelar, com segueix la història?
Si el Govern desobeís el TC, i a partir de la reforma de la llei orgànica del TC recentment aprovada al Congrés espanyol, es generarien responsabilitats jurídiques directes sobre les persones que incomplissin una sentència o requeriment del TC. Però personalment, tinc els meus dubtes que la reforma del TC s'acabi aplicant. Per quina raó en dubta? Els magistrats del Tribunal Constitucional sí que no desobeiran fàcilment el govern espanyol... Jo no tinc cap dubte que aquesta reforma és inconstitucional. Poder suspendre un càrrec polític electe i que pugui fer-se sense cap procediment previ, pot lesionar drets que estan reconeguts a la Constitució.
El Tribunal Constitucional es pot trobar que ha d'aplicar una llei inconstitucional?
Exactament, i això vol dir que encara que cap partit hagi presentat un recurs a la reforma del TC, el Tribunal pot entendre que ha d'aturar aquest procés d'aplicació de la llei i plantejar-se una autoqüestió, és a dir, estudiar si la llei és anticonstitucional. Això ho ha fet en algunes ocasions i no seria estrany. De fet, em consta que entre alguns magistrats hi ha preocupació perquè aquesta llei els trasllada responsabilitats que clarament no els corresponen. És cert que al TC hi ha una majoria conservadora, però segur que com a mínim algun magistrat alertarà sobre aquesta inconstitucionalitat.
Veu probable l'escenari que si el Govern i els diputats desobeïssin una suspensió cautelar i posterior anul·lació, acabessin suspesos i multats?
Sí, de fet, això és el que volen que passi els que van aprovar la reforma de la llei del TC. I el PP ho veu com un pas anterior que evitaria anar a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. No seria inhabilitació, perquè el TC no pot tirar endavant un procés penal de forma directa, però amb aquesta llei sí que se'ls pot suspendre de la funció pública de forma temporal i aplicar-los multes d'entre 3.000 i 30.000 euros per negar-se a executar allò que el propi Tribunal ha ordenat. Seria una situació molt greu, que en cap cas no podria fer-se sense una notificació prèvia i personal, un pas que la llei no contempla. Per tot plegat, penso que aquesta llei és clarament inconstitucional. La llei concreta quina és aquesta limitació temporal? No, només diu que suspendrà temporalment la persona del càrrec, però després no sabem què passa, perquè no diu ni per quant de temps ni quina possibilitat de recurs té la persona afectada. Aquest escenari és especialment greu, perquè vulnera drets recollits en la Constitució.
Europa podria intervenir en algun moment d'aquest procés, si es vulneren drets fonamentals?
Efectivament, en el cas que resultessin afectats drets fonamentals, aleshores sí que podria intervenir la UE en aplicació del Tractat de la Unió, que pot arribar a suspendre els drets que té l'Estat que estigui vulnerant els drets a les institucions europees. Això estaria per veure, no s'ha aplicat mai, només amb caràcter preventiu a Àustria. Si això passés, Europa es convertiria en un actor important del procés. Catalunya seria un problema de la UE.
Abans ha explicat que la reforma del TC és una carta que s'ha tret de la màniga l'Estat com a pas previ a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió de l'autonomia. És una amenaça real?
El 155 preveu la coacció estatal o intervenció forçosa, un instrument a disposició del govern de l'Estat que ha d'autoritzar el Senat. Però ningú no sap en què consisteixen les mesures d'intervenció que es poden adoptar i per quant de temps. Estem parlant d'un moviment polític de fons que seguirà endavant malgrat el que digui el TC, i fins i tot serà de més amplitud. L'aplicació d'aquest article, que ve directament de la Constitució alemanya actual, de 1949, genera una gran incertesa.
Sentint a parlar representants del govern espanyol, sembla que tinguin un full de ruta molt clar...
Diuen que ho tenen preparat però m'agradaria saber què tenen preparat i a qui volen intervenir. Potser poden fer una acció contundent per poc temps, però si no aconsegueixen l'efecte desitjat, fins quan pensen allargar-ho? Ho tenen realment complicat per aplicar aquest article, dubto molt que l'Estat s'atreveixi a aplicar l'article 155, podria provocar l'efecte contrari, augmentar l'independentisme, i a més, i trobar-se immers en la vulneració de drets i la probable internacionalització del conflicte.
Si es compleix la resolució acordada per Junts pel Sí i la CUP, quins efectes pràctics pot tenir tirar-la endavant?
Serà una resolució política del Parlament, i per tant, esdevindrà un instrument d'impuls polític que estableix un mandat de caràcter polític per al Govern que li genera una responsabilitat política, però no pas un mandat legal. Aquesta resolució no es concretarà en una llei, i per tant, no es pot fer valer davant d'un tribunal i no hauria de ser impugnable. El problema és que aquest mandat polític es dirigeix al nou govern, que no està constituït, i això obre alguna incògnita perquè hi ha quelcom que no acaba de quadrar.
El relat per part del TC ja està escrit. Si el Govern desobeeix la previsible suspensió cautelar, com segueix la història?
Si el Govern desobeís el TC, i a partir de la reforma de la llei orgànica del TC recentment aprovada al Congrés espanyol, es generarien responsabilitats jurídiques directes sobre les persones que incomplissin una sentència o requeriment del TC. Però personalment, tinc els meus dubtes que la reforma del TC s'acabi aplicant. Per quina raó en dubta? Els magistrats del Tribunal Constitucional sí que no desobeiran fàcilment el govern espanyol... Jo no tinc cap dubte que aquesta reforma és inconstitucional. Poder suspendre un càrrec polític electe i que pugui fer-se sense cap procediment previ, pot lesionar drets que estan reconeguts a la Constitució.
El Tribunal Constitucional es pot trobar que ha d'aplicar una llei inconstitucional?
Exactament, i això vol dir que encara que cap partit hagi presentat un recurs a la reforma del TC, el Tribunal pot entendre que ha d'aturar aquest procés d'aplicació de la llei i plantejar-se una autoqüestió, és a dir, estudiar si la llei és anticonstitucional. Això ho ha fet en algunes ocasions i no seria estrany. De fet, em consta que entre alguns magistrats hi ha preocupació perquè aquesta llei els trasllada responsabilitats que clarament no els corresponen. És cert que al TC hi ha una majoria conservadora, però segur que com a mínim algun magistrat alertarà sobre aquesta inconstitucionalitat.
Veu probable l'escenari que si el Govern i els diputats desobeïssin una suspensió cautelar i posterior anul·lació, acabessin suspesos i multats?
Sí, de fet, això és el que volen que passi els que van aprovar la reforma de la llei del TC. I el PP ho veu com un pas anterior que evitaria anar a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. No seria inhabilitació, perquè el TC no pot tirar endavant un procés penal de forma directa, però amb aquesta llei sí que se'ls pot suspendre de la funció pública de forma temporal i aplicar-los multes d'entre 3.000 i 30.000 euros per negar-se a executar allò que el propi Tribunal ha ordenat. Seria una situació molt greu, que en cap cas no podria fer-se sense una notificació prèvia i personal, un pas que la llei no contempla. Per tot plegat, penso que aquesta llei és clarament inconstitucional. La llei concreta quina és aquesta limitació temporal? No, només diu que suspendrà temporalment la persona del càrrec, però després no sabem què passa, perquè no diu ni per quant de temps ni quina possibilitat de recurs té la persona afectada. Aquest escenari és especialment greu, perquè vulnera drets recollits en la Constitució.
Europa podria intervenir en algun moment d'aquest procés, si es vulneren drets fonamentals?
Efectivament, en el cas que resultessin afectats drets fonamentals, aleshores sí que podria intervenir la UE en aplicació del Tractat de la Unió, que pot arribar a suspendre els drets que té l'Estat que estigui vulnerant els drets a les institucions europees. Això estaria per veure, no s'ha aplicat mai, només amb caràcter preventiu a Àustria. Si això passés, Europa es convertiria en un actor important del procés. Catalunya seria un problema de la UE.
Abans ha explicat que la reforma del TC és una carta que s'ha tret de la màniga l'Estat com a pas previ a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió de l'autonomia. És una amenaça real?
El 155 preveu la coacció estatal o intervenció forçosa, un instrument a disposició del govern de l'Estat que ha d'autoritzar el Senat. Però ningú no sap en què consisteixen les mesures d'intervenció que es poden adoptar i per quant de temps. Estem parlant d'un moviment polític de fons que seguirà endavant malgrat el que digui el TC, i fins i tot serà de més amplitud. L'aplicació d'aquest article, que ve directament de la Constitució alemanya actual, de 1949, genera una gran incertesa.
Sentint a parlar representants del govern espanyol, sembla que tinguin un full de ruta molt clar...
Diuen que ho tenen preparat però m'agradaria saber què tenen preparat i a qui volen intervenir. Potser poden fer una acció contundent per poc temps, però si no aconsegueixen l'efecte desitjat, fins quan pensen allargar-ho? Ho tenen realment complicat per aplicar aquest article, dubto molt que l'Estat s'atreveixi a aplicar l'article 155, podria provocar l'efecte contrari, augmentar l'independentisme, i a més, i trobar-se immers en la vulneració de drets i la probable internacionalització del conflicte.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada