Com jubilats mirant l'enderroc
«Els catalans ens mirem atònits com l'Estat ha començat l'enderroc de Catalunya»
Germà Capdevila-Nd | 26/11/2015 a les 00:00h
Un element imprescindible del paisatge urbà és la presència de jubilats que
segueixen amb atenció l'evolució de l'obra pública rere les tanques de
protecció. Controlen, observen i discuteixen entre ells els moviments de
màquines i operaris, però no poden intervenir-hi de cap manera. La seva
incidència en l'obra en qüestió, tot i ser-hi des del primer dia, és
nul·la.
Els catalans estem observant l'enderroc de Catalunya per part de l'Estat amb la mateixa actitud dels jubilats que es miren les obres. Ens emprenyem, critiquem, reneguem, però no fem res per evitar-ho. Ens ho mirem de fora. La maquinària estatal destrueix l'autonomia financera de la Generalitat, anul·la la capacitat legislativa del Parlament, dissol l'embrió d'Hisenda catalana (un organisme que amb prou feines pot recaptar el 5% dels impostos que paguem els ciutadans) i mil exemples més.
Tot davant dels nassos d'un país que ha triat una majoria absoluta parlamentària amb la missió de marxar d'Espanya abans que la demolició sigui irreversible. D'aquí a pocs dies, es donarà una situació kafkiana. Es complirà un mes des de l'aprovació de la resolució pel Parlament que iniciava el procés de creació del nou Estat català. Una resolució que ordenava que abans de 30 dies s'havia d'iniciar la tramitació parlamentària de les primeres lleis de la desconnexió: la de procés constituent, la de seguretat social i la d'hisenda pública.
D'aquí a pocs dies, incomplirem la primera norma que nosaltres mateixos vam aprovar. No serà culpa de Montoro, ni del Tribunal Constitucional, ni de Rajoy, ni de La Razón. Serà només culpa nostra, que davant de l'oportunitat més clara en 300 anys de recuperar la independència, ens dediquem a mirar l'enderroc rere la tanca.
Els catalans estem observant l'enderroc de Catalunya per part de l'Estat amb la mateixa actitud dels jubilats que es miren les obres. Ens emprenyem, critiquem, reneguem, però no fem res per evitar-ho. Ens ho mirem de fora. La maquinària estatal destrueix l'autonomia financera de la Generalitat, anul·la la capacitat legislativa del Parlament, dissol l'embrió d'Hisenda catalana (un organisme que amb prou feines pot recaptar el 5% dels impostos que paguem els ciutadans) i mil exemples més.
Tot davant dels nassos d'un país que ha triat una majoria absoluta parlamentària amb la missió de marxar d'Espanya abans que la demolició sigui irreversible. D'aquí a pocs dies, es donarà una situació kafkiana. Es complirà un mes des de l'aprovació de la resolució pel Parlament que iniciava el procés de creació del nou Estat català. Una resolució que ordenava que abans de 30 dies s'havia d'iniciar la tramitació parlamentària de les primeres lleis de la desconnexió: la de procés constituent, la de seguretat social i la d'hisenda pública.
D'aquí a pocs dies, incomplirem la primera norma que nosaltres mateixos vam aprovar. No serà culpa de Montoro, ni del Tribunal Constitucional, ni de Rajoy, ni de La Razón. Serà només culpa nostra, que davant de l'oportunitat més clara en 300 anys de recuperar la independència, ens dediquem a mirar l'enderroc rere la tanca.
Autor
Germà Capdevila
Cada dimarts i dijous: la visió del director del Consell Editorial de Nació Digital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
Altres articles d'aquest autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada