Quan els ciutadans voten per tenir un govern, amb el seu vot decideixen que aquest govern tinga unes característiques determinades. Això passa en totes les eleccions democràtiques del món. Ningú no vota un president, un batlle o uns diputats perquè apliquen de manera mecànica un pressupost, i encara menys perquè es limiten a fer de gestors. Els votes perquè tenen unes idees que a tu et semblen interessants o millors que no les dels altres i que vols que les apliquen en la gestió del dia a dia.
La política es fa sobretot amb els pressuposts: dediques més diners a això que a allò, prioritzes aquest aspecte sobre aquell altre, poses l’èmfasi en tal projecte i no en tal altre. Sense pressupost no hi ha política. Sense poder de decisió no hi ha govern. Els ciutadans votem un govern perquè, amb el pressupost, millore la nostra vida en la línia que creguem oportuna.
En qualsevol país democràtic del món, en qualsevol, aquesta és la regla d’or de la política. Els valors, les idees, els projectes, queden reflectits en el pressupost. Un pressupost és un esborrany del futur que vas votar i llegir-lo és desxifrar la veritat, o la mentida, d’un projecte polític. Sense pressupost, simplement, no hi ha política.
Per això el govern espanyol ha travessat una línia molt gruixuda i greu quan ha decidit que la Generalitat de Catalunya no podrà decidir què fa amb els diners del FLA. Molta gent ha denunciat que la mesura, de fet, posa fi a l’autonomia, però la cosa és molt pitjor que això, perquè la decisió del govern espanyol invalida de fet la democràcia a Catalunya.
Mirem-ho d’aquesta manera: els ciutadans el 27-S voten un govern i una majoria parlamentària perquè volen que s’aplique un programa que porta a la independència, i la reacció de l’estat és intervenir els comptes públics per evitar que el govern faça servir els diners que li corresponen en la línia que els ciutadans li han demanat. Per a les coses que els ciutadans li han reclamat que faça. De què serveix, doncs, votar?
La gravetat de l’actuació del govern espanyol és enorme. El PP no únicament liquida l’autonomia, sinó que liquida la democràcia. La base real de la democràcia. Perquè, en definitiva, amb aquesta mesura es tracta d’aconseguir que el vot dels ciutadans no tinga cap valor. Que quede anul·lat de fet i que no tinga cap conseqüència pràctica possible. O pitjor encara: es tracta que prevalga per vies antidemocràtiques el vot de la minoria sobre el de la majoria.
La gran qüestió, però, és si l’independentisme serà capaç de reaccionar de pressa o no. Perquè la solució per a tornar a tenir democràcia i tornar a tenir autonomia no pot ser ni més evident ni més senzilla: una república pròpia ara mateix. I tenir-la en divuit mesos o perdre-la només depèn, encara, de nosaltres. Sobretot dels 72 diputats. O dels 62+10.