“Després
d’un col·lapse de prop de dos segles, sota l’imperialisme dels Àustries
i dels Borbons, per la República ha ressorgit el Parlament de
Catalunya. Els noms il·lustres de la vida nacional del nostre poble
vénen ara, amb força, a la meva memòria.” Són les paraules que va
pronunciar Lluís Companys al Parlament el 13 de desembre de 1932,
recollides en l’exposició inaugurada ahir a la tarda. Coincidint amb el
75è aniversari de l’afusellament del que va ser president de la
Generalitat, la Direcció d’Estudis Parlamentaris ha preparat aquesta
mostra al vestíbul del Parlament, que recull una selecció dels documents
que es conserven a la biblioteca i a l’arxiu del Parlament. Són
documents habitualment no visibles, que, en bona part, provenen del fons
Josep Fornas (exdiputat al Parlament a l’inici dels vuitanta i home de
confiança del president Tarradellas). L’exposició té la voluntat de
mostrar un fons patrimonial poc conegut.
A través de diaris i revistes satíriques de l’època, fotografies,
llibres i caricatures, entre altres materials, la mostra se centra en la
trajectòria política de Companys als anys trenta, que és quan adquireix
el màxim protagonisme polític: la reorganització de les esquerres fins a
la fundació d’ERC, les eleccions municipals de 1931 i la proclamació de
la República; la tramitació i aprovació de l’Estatut de Núria (i la
corresponent passada de raspall a Madrid); la posada en marxa del
Parlament, que tindria en Companys el seu primer president; la seva
marxa a Madrid per ser ministre de Marina, el retorn per esdevenir
president de la Generalitat, els Fets d’Octubre amb el seu empresonament
i posterior retorn triomfal i, finalment, la guerra.
L’exposició s’entreté en un fet oblidat: Companys va ser el primer
president del Parlament durant la República. Hi ha profusió de
curiositats de com es va obrir aquell primer Parlament, com ara la
celeritat amb què es van haver de fer les obres per adequar l’edifici,
fins aleshores ocupat, només en part, pel Museu Nacional d’Art, i els
petits entrebancs que hi va haver, com una inoportuna vaga d’ebenistes.
Del desembre de 1932 al juny de 1933, Companys va ser el president de la
cambra, i, tal com testifica la documentació que s’exhibeix, va
engegar, entre altres coses, la tramitació de la llei de contractes de
conreus. Com a singularitat, es pot veure una fotografia a la premsa de
l’hemicicle del Parlament en forma de rectangle (com el britànic), que
és com va ser a l’inici. Encara en l’etapa republicana, es va canviar a
la forma d’hemicicle actual.
L’acte d’inauguració d’ahir va tenir un simbolisme marcat, tenint en
compte el context actual, amb les amenaces que llança el govern espanyol
de suspensió del Parlament i l’autonomia catalana. La presència de la
nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el seu breu discurs de
tancament de l’acte hi van afegir encara contingut. “Amb l’afusellament
de Companys, el franquisme no pretenia assassinar només una persona,
sinó que volien assassinar tot el que ell representava, volien derrocar
les institucions catalanes”, va afirmar. Forcadell va lamentar que
l’Estat espanyol encara no hagi anul·lat el judici a Companys ni hagi
demanat perdó pel seu afusellament. “75 anys després som aquí, amb els
anhels de llibertat i la voluntat d’autogovern més vius que mai”, va
recalcar. La presidenta de la cambra va reivindicar el paper que va
encarnar Companys d’“unió de la Catalunya social i la nacional”, i va
subratllar la importància dels historiadors a l’hora de situar la seva
figura política, davant dels intents de “caricaturitzar-lo” o fer-ne
“una comparació superficial i interessada amb l’actualitat”. Es referia
així a les comparacions recurrents que fa l’unionisme de la resolució
independentista aprovada pel Parlament amb la declaració de l’Estat
català que va fer Companys el 6 d’Octubre de 1934. L’exposició també
reflecteix aquest moment, amb el reportatge gràfic d’una revista de
l’època que ensenya com vivien Companys i els seus consellers en el
temps del seu captiveri en una presó espanyola. Una exposició d’allò més
recomanable per a qui frivolitza amb la reacció de l’Estat amb els Fets
d’Octubre.
Article d’Anna Ballbona publicat originalment al Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada