Entrevista
Niño Becerra: "La independència ja no depèn dels polítics espanyols, sinó dels inversors internacionals"
L'economista assegura que la classe mitjana "en 10 anys ja estarà liquidada" a conseqüència de la crisi
|
Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951) és economista. Des de l'any
1994 és catedràtic d'Estructura Econòmica a l'Institut Químic de Sarrià
(IQS). Amb el seu llibre El crash del 2010 va vaticinar una gran part de les conseqüències que tindria la crisi en el nostre país.
En quin punt es troba ara l'economia?
Les expectatives que vénen són molt dolentes. El 2016 serà un any molt complicat. Els bancs encara no s'han netejat. Hi ha un problema d'atur estructural que és irresoluble. S'està produint una reindustrialització a Europa, i això produirà més atur.
En quin punt es troba ara l'economia?
Les expectatives que vénen són molt dolentes. El 2016 serà un any molt complicat. Els bancs encara no s'han netejat. Hi ha un problema d'atur estructural que és irresoluble. S'està produint una reindustrialització a Europa, i això produirà més atur.
I quan es tornarà a veure la llum?
Per molta gent tornar a veure la llum és tornar al 2006. I mai no tornarem al 2006. Aquella història d'eufòria fictícia s'ha acabat. Arribarem a una situació d'estabilitat però fins al 2023 o 2025 no arribarà. Res d'alegries.
Està morta la classe mitjana?
Sí. La classe mitjana ja no és necessària. Es va inventar després de la Segona Guerra Mundial en un moment en el qual es necessitava produir. Ara la història va cap a una altra banda. La classe mitjana és rendible si ella mateixa es manté, però en el moment que consumeix més del que genera…
No hi ha cap manera de recuperar-la?
No. Va ser característica d'un període de la història, però ja ha passat. Això no és una cosa que canviï d'un dia per un altre, però crec que en 10 anys ja estarà liquidada. Per això penso que crear la renda bàsica és imprescindible, per un tema moral, però també per uns mínims.
Ara mateix, més d'un 50% de la despesa social de l'Estat és per a pensions…
La solució és retallar les pensions. Ja s'ha fet una estimació de retallada mitjana que s'haurà de fer quan s'esgoti la caixa de reserva. Es començarà per les més elevades.
Quan es preveu que s'esgoti?
Jo he calculat que amb aquest ritme, en uns 4 anys aproximadament. Hi ha famílies que estan vivint de dues pensions. Per aquest motiu, la renda bàsica és imprescindible.
Per molta gent tornar a veure la llum és tornar al 2006. I mai no tornarem al 2006. Aquella història d'eufòria fictícia s'ha acabat. Arribarem a una situació d'estabilitat però fins al 2023 o 2025 no arribarà. Res d'alegries.
Està morta la classe mitjana?
Sí. La classe mitjana ja no és necessària. Es va inventar després de la Segona Guerra Mundial en un moment en el qual es necessitava produir. Ara la història va cap a una altra banda. La classe mitjana és rendible si ella mateixa es manté, però en el moment que consumeix més del que genera…
No hi ha cap manera de recuperar-la?
No. Va ser característica d'un període de la història, però ja ha passat. Això no és una cosa que canviï d'un dia per un altre, però crec que en 10 anys ja estarà liquidada. Per això penso que crear la renda bàsica és imprescindible, per un tema moral, però també per uns mínims.
Ara mateix, més d'un 50% de la despesa social de l'Estat és per a pensions…
La solució és retallar les pensions. Ja s'ha fet una estimació de retallada mitjana que s'haurà de fer quan s'esgoti la caixa de reserva. Es començarà per les més elevades.
Quan es preveu que s'esgoti?
Jo he calculat que amb aquest ritme, en uns 4 anys aproximadament. Hi ha famílies que estan vivint de dues pensions. Per aquest motiu, la renda bàsica és imprescindible.
Això s'acabarà… Quan comencin a haver-hi retallades, l'esperança de vida baixarà. Això ja es va veure a Rússia. Quan va desaparèixer la Unió Soviètica, la sanitat es va enfonsar. En 6 anys, l'esperança de vida en va baixar 5. És una passada. A les ciutats grans apareixeran guetos, inclús amb separacions físiques.
I el concepte de l'Estat del Benestar?
També està mort. Si la recaptació baixa, això no s'aguanta.
Ara ve campanya electoral, i es faran moltes promeses econòmiques…
Durant les campanyes pots prometre el que vulguis perquè les promeses ningú no te les discutirà, perquè tu pots discutir les dels altres. Per mi els programes electorals no tenen cap validesa. Recorda la frase famosa: "No apujaré els impostos"…
Han perdut credibilitat?
La primera vegada que un membre del govern de Zapatero va utilitzar la paraula crisi va ser Pedro Solbes en una entrevista el 17 de gener de 2010. Jo penso que els polítics han perdut tota la credibilitat, però encara hi ha el costum de les campanyes…
I quan diuen que una Catalunya independent seria totalment inviable?
Fins que no passi no se sabrà si Catalunya serà viable econòmicament. El problema de Catalunya no és jurídic, sinó que és econòmic, perquè hi ha un dèficit interregional. Però la independència ja no depèn dels polítics espanyols, sinó dels grans grups inversors i econòmics internacionals. Espanya és el que és. No hi ha una dimensió.
Però per què?
Aquests grans grups tenen deute de Catalunya i d'Espanya, i inversions aquí. Poden arribar a la conclusió que Catalunya amb un altre estat jurídic pot ser beneficiosa per als seus interessos. Això és tan fàcil com agafar un telèfon i dir: 'Mariano..'. Juga a favor, que Catalunya és una de les quatre zones d'Espanya que té possibilitats. Això és una cosa a tenir en compte. Fins després de les eleccions, aquest tema estarà mort. Ara estem en un impàs. Entre el 21 de desembre i el 8 de gener quedarà molt clar què passarà a Catalunya. Les decisions ja no es prenen als governs, sinó a un altre nivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada