Diumenge 22.11.2015 02:00
—Que destacaríeu de Ciutadans, en fer el llibre?
—El que més m’ha sobtat és el fil del tema dels diners. Es parla molt de Ciutdans des del punt de vista ideològic. De la nova dreta i tal. Però recorda perquè Ciutadans va acceptar anar amb Libertas a les europees. No era tant per ser ultradreta europea sinó aquella frase de Rivera ‘Si em poses diners davant, no et puc dir que no’. Això descriu molt bé el que és el partit. És un partit canviant, d’interés. D’alguna manera té a veure amb el perfil sociològic dels seus quadres i el programa plantejat: estat benestar, baixar costos empresarials, reinventar la roda. En el fons hi ha una gran coherència en el que fan i al servei de qui estant. Ciutadans és, molt més del que sembla, un projecte de classe. Un projecte de classe per dalt, regressiu. I el tema del nacionalisme els serveix d’aglutinador.
—El partit Ciutadans és una classe emergent que té ganes d’ascendir al poder. És producte de l’Espanya contemporània, de la bombolla financera, de l’escola concertada i privada. Que produeix trenta anys d’èxit de la rajola, de la bombolla financera? Doncs Ciutadans.
—Quin és el perfil dels quadres de Ciutadans, fora de Catalunya?
—S’assembla molt al de la mateixa Catalunya. Gent relacionada amb els sectors financer, amb els cossos i forces de seguretat de l’exèrcit i amb la construcció. Molts, consultors. Dels diputats a Catalunya, tres provenen de l’exèrcit i cossos de seguretat de l’estat. El número 2 del País Valencià, Alexis Marí, ex guàrdia civil, pierd noir, treballa de consultor de seguretat. Això al costat de gent de la construcció per a veterans de l’exèrcit. Hi ha aquí un embull que per motius obvis no s’ha investigat massa, a Espanya.
—Quins més?
—El número 3 de Ciutadans a Madrid és assessor del magnat Villar Mir. Arrimadas, prové d’una constructora on feia de consultora. Consultoria privada al sector públic.I també hi ha una cosa curiosa: a diferència del PP i PSOE, no són fills de ningú. Potser el que més ho siga és Toni Roldán, fillastre de Francesc de Carreras, i fill del Roldan catedràtic de la UAB d’economia. Però no són estirps. Són més ascensor social.
L'aparició del castellà a ERC seria una conseqüència secundària d'eixa translació que provoca el naixement de Ciutadans.
—Quines són algunes conseqüències del naixement de Ciutadans a Catalunya?—Recordem que el 2006, el PSOE es carrega a Pasqual Maragall i el PP, a Josep Piqué. En l’òrbita socialista Francesc de Carreras, ell mateix ho reconeix, volia moure el PSC cap a unes actituds determinades. I al moure les posicions més retrògrades en termes nacionals o territorials dels socialistes, deixen un espai lliure. L’independentisme parla d’estat de benestar, que els orígens no importen i en canvi una part de l’espanyolisme, la de Ciutadans, es tira a la muntanya, amb un discurs molt lingüístic. Ciutadans contribueix al fet que quede un espai per ocupar. L’aparició del castellà a ERC, per exemple, seria una conseqüència secundària d’eixa translació. Exagerant una mica, ERC fa aleshores el pas per omplir un espai que permet que avui Gabriel Rufián vaja de número 1.
—Quina relació hi ha entre Ciutadans i la Caixa, més enllà d’Albert Rivera?
—És molt fàcil buscar explicació mecànica: el senyor Fainé, o Oliu, decideixen crear un partit per als seus interessos. Les coses no són tan fàcils. Però els efectes finals són semblants. L’origen sociològic de Rivera pesa bastant. Els primers dirigents de l’espanyolisme a Catalunya als anys vuitanta són gent de lletres. La generació de Rivera són gent al voltant de sectors financers o la construcció. Rivera, el mateix Cañas, Arrimadas, Espejo. Gent que amb la Caixa i el sector financer tenen una certa coincidència d’interessos. A Ciutadans no són el banquer, directament, però tampoc l’oficinista. Són zona intermèdia: assessors advocats, etc. A part, programàticament, hi ha sintonia total.
—Com es financia el partit?
—Si mirem els comptes de C’s hem trobat comptes que no quadren. No especifiquen quins ingressos privats i públics tenen. Tenen una fundació fa anys i panys que com a activitat es veu que només fan una sèrie de cursos, però només ix una aportació primera, i que després es gasten el que no tenen. Sabem que no han enviat al Tribunal de Comptes els papers que devien. No han estat un partit transparent.
La nostra hipòtesi és que Ciutadans és una creació del diari El País. Del Grup Prisa
—Quina és la relació de Ciutadans amb els mitjans de comunicació?—En eixe sentit intentem ser prudents. Que a la primera tens una querella. Intentem anar a el que hi ha. I amb el que hi ha dades de sobra perquè tothom trega les seues conclusions. La nostra hipòtesi és que Ciutadans és una creació del diari El País. Del Grup Prisa en general. En són una creació nua i crua. És qui més els ha beneficiat, i amb molta diferència. Jo no puc assegurar res d’això perquè no tinc proves. Però sí que diem que hi ha finançament que no és directe. Per exemple, la publicitat als mitjans val diners. I no és casual que darrere dels mitjans que els donen ampla cobertura hi haja el sector financer espanyol i català. En són els accionistes, a El País.
—Per què El País?
—Potser l’aposta forta és un pacte amb el PSOE. No ho sé. Però qui els fa pujar en dos mesos d’un 4% d’intenció de vot, a un 19% d’intenció de vot, és el País i la Cadena Ser. Grup Prisa.
—A les eleccions europees es van presentar amb Libertas. Em pensava que era aliança ideològica. Dieu que era simplement econòmica.
—Sí, sí. Hi ha declaracions de Rivera, dient-ho: qui pot dir que no a aquests diners que ens donen per la campanya?
—Més tard, en canvi,. Ciutadans s’alia a Europa amb ALDE.
—S’alia amb el grup liberal. Alde. Que fins al moment tenia a Convergència de socis. Però quan hi ha uns de millor se’n van amb ells. Hem de preguntar-nos si el grup liberal no té cap mena de principis. Guy Verhofstadt , per exemple, és un fitxa total. Darrere de l’ALDE, en eixe espai del Benelux, trobes el tema financer i holdings que estant molt clavats amb institucions europees. Ciutadans s’incorpora aquí sense problema. S’entén que hi ha una activitat de lobby.
—Molt interessant el paper de Zaplana amb Ciutadans al País Valencià.
—L’any 2011 Camps es peta l’últim zaplanista, el president de la Diputació d’Alacant, José Joaquin Ripoll. Però a Zaplana el PSOE el col·loca a Telefònica, a través de Javier de Paz, amic de Zaplana i Zapatero. Ell accepta el càrrec i la immunitat a canvi d’entregar el seu partit. El PSPV presenta moltes querelles per molts temes contra zaplanistes, però no directament a Zaplana. Ni l’esmenten. Es diu que Zaplana va comprar la seua immunitat.
Al País Valencià Ciutadans es queda els zaplanistes descarrilats.
Gent de l’entorn del PSOE deixen entreveure que això és així. Quan apareix Ciutadans el 2012 i 2013, amb l’acte al Siglo XXI de Madrid, els zaplanistes descarrilats comencen a acostar-se a poc a poc al partir de Rivera. En off the records
et diuen que Zaplana, personalment, telefonava personalment regidor a
regidor i els diu: vés a Ciutadans. Rivera es queda els zaplanistes.—Dels 16 regidors expulsats per Ciutadans després de les municipals, nou són valencians que pactaven amb Compromís.
—Perquè la prioritat de Ciutadans és poder dir que són un bastió contra el nacionalisme. Al País Valencià, C’s va fer una campanya de perfil baix. Deien que Mònica Oltra està prou bé, perquè és un referent contra la corrupció. I que bé, que aquí s’ha d’entendre tothom. Perquè el PP ha fet una calamitat. Quan arriben les expulsions de regidors que han pactat amb Compromís, ells en veu baixa, fan el mateix discurs: ha estat una imposició des de Barcelona.I que ho descobreixen, per la premsa. És una mesura de negociació de cara a la resta de l’estat: som el dic contra el nacionalisme. Creen un marc que no existia tant, aquí. Perquè la percepció general que hi ha aquí sobre Compromís no és exactament nacionalista. Sí, són els nacionalistes. Però també ho són de renovació democràtica, de classe mitjana. Compromís podria semblar-se a Podem o Barcelona en Comú. I des de Barcelona diuen: no, aquests són els nacionalistes d’allà i per tant ‘llenya al mono‘.
—Exactament. I C’s a es fa seu el discurs anticatalanista. I a les Illes, també, potser amb més ‘catxondeo‘. Pericay, de C’s a les Illes, és català! Fer un discurs anticatalanista per part d’un català, és alienígena. Per això ho modelen una mica, i diuen que no és que siguen anticatalanistes, sinó antinacionalistes. Això, aquí, no s’havia fet mai. La gent no és antinacionalista. No existeix eixe públic. Funciona el vot conservador, això sí. I la Mare de Déu. Però ara s’ha trencat. Que es vulga crear Societat Civil Valenciana, forma part de la mateixa demencialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada