Els arxius i magatzems espanyols són plens de botins de guerra que no han tornat als seus legítims propietaris
després de quaranta anys de democràcia a l'Estat espanyol. Entre els
milers de documents i objectes encara segrestats, n'hi ha un
d'especialment significatiu, el mocador tacat de sang que duia el president Lluís Companys en el moment de ser afusellat.
El policia membre de la Brigada de Policia Armada que va fer els trets
de gràcia, Benjamí Benet, un identitat que ha descobert el periodista
Jordi Finestres, va intentar agafar el mocador, però va rebre l'ordre de
deixar-lo a terra. On va anar a parar aquell mocador? Qui se'l va quedar?
L'historiador Josep Benet, durant la presentació dels seu llibre El president Companys, afusellat (Ed.62, 2005), assegurava que el mocador i altres objectes personals del president, així com algunes fotografies que s'haurien pres en el moment de l'assassinat, es trobaven en un arxiu propietat del ministeri de Defensa, que hauria custodiat material requisat durant la postguerra pels serveis d'informació militar franquistes. Abans de morir, Benet li va fer saber al periodista Jordi Finestres que aquest mocador es trobaria amagat en algun arxiu militar, polític o judicial, però que calia buscar.
L'historiador Josep Benet, durant la presentació dels seu llibre El president Companys, afusellat (Ed.62, 2005), assegurava que el mocador i altres objectes personals del president, així com algunes fotografies que s'haurien pres en el moment de l'assassinat, es trobaven en un arxiu propietat del ministeri de Defensa, que hauria custodiat material requisat durant la postguerra pels serveis d'informació militar franquistes. Abans de morir, Benet li va fer saber al periodista Jordi Finestres que aquest mocador es trobaria amagat en algun arxiu militar, polític o judicial, però que calia buscar.
El 2005, l'executiu de Rodríguez Zapatero i la Generalitat
havien arribat a un acord per tal de retornar aquestes pertinences a
Catalunya, en el marc d'acords més amplis en matèria de memòria
històrica. "Tot estava lligat, el mocador, que es trobava en una caixa
custodiada en un arxiu amb d'altres objectes, havien de tornar. Però a darrera hora, no se sap ben bé per què, el PSOE es va fer enrere.
Potser pressionat per l'estament militar, potser pel poder polític,
l'acord es va trencar. I fins a dia d'avui, que ningú no sap on és el
mocador", explica el periodista Jordi Finestres, que ha fet recerca per diversos arxius sense trobar-ne cap referència.
Des d'aleshores han passat deu anys, i no hi ha hagut cap altra conversa per recuperar allò que Finestres considera "una penyora de guerra". Al seu entendre, "simbolitza moltes coses que 75 anys després de la mort del president, no tinguem pistes d'un objecte tan personal, que és a mans de l'Estat, incapaç de fer un gest emocional de tornar-lo. Si les autoritats polítiques o militars de l'estat tenen consciència que guarden això i no fan cap intent de retorn, aleshores és una penyora de guerra", rebla.
Des d'aleshores han passat deu anys, i no hi ha hagut cap altra conversa per recuperar allò que Finestres considera "una penyora de guerra". Al seu entendre, "simbolitza moltes coses que 75 anys després de la mort del president, no tinguem pistes d'un objecte tan personal, que és a mans de l'Estat, incapaç de fer un gest emocional de tornar-lo. Si les autoritats polítiques o militars de l'estat tenen consciència que guarden això i no fan cap intent de retorn, aleshores és una penyora de guerra", rebla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada