A voltes amb el 3%
La
corrupció, sigui de corruptes o de corruptors, sigui de gran o petit
abast, sigui afectant diners públics i privats, la mentida, l’engany, la
malversació, la falsetat documental… són inacceptables i no hem
d’acceptar-ho ni hem de permetre-ho. Tots hem de ser ferms i plantar-hi
cara, ciutadans, polítics, jutges o fiscals.
Però això del 3% fa massa pudor. Potser si que hi ha hagut (o hi ha) una comissió del 3% però des que ho va denunciar en Pasqual Maragall el febrer de 2005 .
a plogut molt. Si, ja fa més de 10 anys. Hi ha hagut comissions
parlamentaries, hi ha hagut múltiples denúncies, acusacions,
escorcolls, registres, imputats, processos… massa accions de “càstig
mediàtic” als mitjans i de moment continuem immersos en la sospita. Si
hi ha proves, encara les esperem. Si hi ha proves, com és que tarden
tant les sentències? Si hi ha proves, quan esclatrà tot?
Em sembla vergonyós que per
obtenir un expedient administratiu d’un ajuntament s’envii la guàrdia
civil. És l’única forma que té el jutge de demanar-ho? El cost de
l’operació es justifica? No e
s pot demanar de capo altra manera? O realment es volia aquest efecte d’embolica que fa fort amb la mutiplicitat d’accions i la seva publicitat?
O el fet d’escorcollar la seu
de CDC una i altra vegada. Amb tant escorcoll no hi deu quedar cap paper
ni ordinador. Algú pensa que pot quedar algun document comprometedor?
Ni la policia judicial ni els treballadors del partit poden ser tant
rucs! El corrupte o corruptes serien uns quans membres del partit, no
tot el partit, encara que sigui de centredreta.
Si, a mi també em crea molts
dubtes la fortuna des fills Pujol-Ferrussola. O altres fortunes. Si,
m’agradaria que s’aclarís d’una vegada si s’ha obtingut de forma lícita o
si s’ha de castigar algú. i jo no hagués participat en tantes accions
confuses. Però em fa molt mal aquesta sospita permanent del 3%, una
sospita generalitzada, difusa i continua sobre mig país que afecta la
imatge, per exemple, de milers de funcionaris municipals o de la
Generalitat que haurien de ser col·laboradors necessaris. (i sincerament
crec no ho són)
I tot això quan volem anar cap un país nou i molt més net!!!!
Terrassa, vint-i-dos d’octubre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada