Violència de la ultra-dreta: la Generalitat denuncia 328 agressions des del 2017
Més del 80% dels casos s'han registrat a Barcelona
25.01.2019 13:03
La Generalitat, a través de
l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP), xifra en 328 els atacs de
la ultra-dreta des del gener del 2017 i ha alertat que existeix una
vintena d’organitzacions d’aquest tipus actuant, principalment a
Barcelona.
En una roda de premsa, el director d’aquest organisme dependent del Departament de la Vicepresidència i d’Economia de la Generalitat, Adam Majó, ha explicat que aquests grups ‘estan molt ben organitzats i responen a la mateixa consigna’, així com que actuen amb ‘formes paramilitars’.
En una roda de premsa, el director d’aquest organisme dependent del Departament de la Vicepresidència i d’Economia de la Generalitat, Adam Majó, ha explicat que aquests grups ‘estan molt ben organitzats i responen a la mateixa consigna’, així com que actuen amb ‘formes paramilitars’.
‘Busquen forçar enfrontaments i violència’, ha apuntat Majó,
que ha dit que, encara que representin ‘una minoria molt petita’,
aquestes organitzacions d’ultra-dreta ‘no deixen de ser perilloses’.
El llistat facilitat per l’ODCP indica entre aquests grups els següents: Tabarnia, GDR Cataluña, Democracia Unidad Española, Resistencia Alta Tabarnia o Legión Urbana, entre d’altres.
Majó ha explicat que l’Oficina que lidera utilitza tres barems per etiquetar els grups en la ultra-dreta: perquè fent un ‘anàlisis’ dels mateixos es troben persones vinculades històricament a l’extrema dreta; perquè ataquen la llibertat d’expressió; i perquè fent un ‘seguiment’ de les esmentades organitzacions ràpidament apareixen missatges d’incitació a odiar el diferent.
De les 328 agressions de la ultra-dreta que l’ODCP assegura haver contrastat, 120 són contra la integritat física, 76 són actes vandàlics contra entitats, 66 intimidacions i amenaces i 47 actes vandàlics entre particulars.
Més del 80% dels casos s’han registrat a Barcelona, el 12% a Girona, el 4,5% a Tarragona i només el 2% a Lleida.
Majó ha indicat que l’ODCP ha rebut fins a la data 30 peticions d’encàrrec, a les quals cal sumar les actuacions d’ofici iniciades per l’organisme.
Ha alertat que hi ha ‘partits i mitjans que fan un discurs en el qual intenten vendre que hi ha un problema de convivència i que el que fan així és blanquejar la ultradreta i justificar-la’.
Majó ha dit que existeixen ‘vincles directes i identificables’ entre membres d’aquests grups i alguns partits polítics, encara que ha admès que són ‘puntuals’, i ha denunciat que existeix una ‘evident connivència ideològica’ entre aquestes organitzacions i les forces i cossos de seguretat de l’estat.
Ha afirmat haver demanat una reunió amb la sub-delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per tractar l’auge de les agressions d’aquest tipus i d’altres qüestions, i ha considerat acreditat que l’extrema dreta ‘comença pintant i amenaçant i acaba matant’, pel que ha demanat tallar de soca-rel aquest fenomen.
És el primer balanç d’activitat d’aquest organisme presentat per Majó, en funcions des del mes d’octubre.
El llistat facilitat per l’ODCP indica entre aquests grups els següents: Tabarnia, GDR Cataluña, Democracia Unidad Española, Resistencia Alta Tabarnia o Legión Urbana, entre d’altres.
Majó ha explicat que l’Oficina que lidera utilitza tres barems per etiquetar els grups en la ultra-dreta: perquè fent un ‘anàlisis’ dels mateixos es troben persones vinculades històricament a l’extrema dreta; perquè ataquen la llibertat d’expressió; i perquè fent un ‘seguiment’ de les esmentades organitzacions ràpidament apareixen missatges d’incitació a odiar el diferent.
De les 328 agressions de la ultra-dreta que l’ODCP assegura haver contrastat, 120 són contra la integritat física, 76 són actes vandàlics contra entitats, 66 intimidacions i amenaces i 47 actes vandàlics entre particulars.
Més del 80% dels casos s’han registrat a Barcelona, el 12% a Girona, el 4,5% a Tarragona i només el 2% a Lleida.
Majó ha indicat que l’ODCP ha rebut fins a la data 30 peticions d’encàrrec, a les quals cal sumar les actuacions d’ofici iniciades per l’organisme.
Ha alertat que hi ha ‘partits i mitjans que fan un discurs en el qual intenten vendre que hi ha un problema de convivència i que el que fan així és blanquejar la ultradreta i justificar-la’.
Majó ha dit que existeixen ‘vincles directes i identificables’ entre membres d’aquests grups i alguns partits polítics, encara que ha admès que són ‘puntuals’, i ha denunciat que existeix una ‘evident connivència ideològica’ entre aquestes organitzacions i les forces i cossos de seguretat de l’estat.
Ha afirmat haver demanat una reunió amb la sub-delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per tractar l’auge de les agressions d’aquest tipus i d’altres qüestions, i ha considerat acreditat que l’extrema dreta ‘comença pintant i amenaçant i acaba matant’, pel que ha demanat tallar de soca-rel aquest fenomen.
És el primer balanç d’activitat d’aquest organisme presentat per Majó, en funcions des del mes d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada