Aquest 2019, la Capital de la Cultura Catalana
serà Cervera, la ciutat més petita que fins ara haurà ostentat aquesta
distinció. S’han programat gairebé 200 accions interdisciplinàries per a
difondre la riquesa cultural de la capital de la Segarra. Una
programació que és el resultat d’un procés participatiu en què han
consultat gairebé una cinquantena d’associacions culturals de la comarca
i en què s’opta per la creació més que no pas per l’exhibició.
Concretament, presentarà setanta projectes culturals i artístics de nova
creació.
Els actes comencen dissabte al vespre amb l’espectacle inaugural, ‘MEM’ –acrònim que significa ‘unitat mínima d’informació cultural’–, al Teatre de la Passió. És un muntatge de producció pròpia dirigit per Pep Oriol. Mitjançant el teatre, la dansa, la música i les arts visuals, parla de la cultura des d’un vessant polièdric. Per això parteix del concepte més bàsic i universal de cultura i en segueix l’evolució. Al final, s’acaba centrant en la mateixa ciutat i les seves particularitats culturals.
Els cinc eixos programàtics de la capitalitat
La programació de la capitalitat de Cervera s’articula al voltant de cinc eixos argumentals que en relacionen tots els aspectes des d’una mirada contemporània, nous públics, cultura transformadora, territori i transmissió cultural.
Sota el concepte de ‘mirada contemporània’ s’apleguen accions per a entendre el passat com una eina de present però, sobretot, de futur. És a dir, han cercat la manera d’explicar el patrimoni, entès en el sentit més ampli del terme, amb noves mirades i des d’una visió actual. Destaquen projectes com el mateix espectacle inaugural; els ‘Sis diàlegs’, un seguit d’intervencions artístiques de diferents creadors en diversos espais; i el projecte ‘Museu de carrer’, una aplicació de mòbil de nova creació que acostarà el patrimoni local al ciutadà i al visitant.
La capitalitat també vol crear accions inclusives, on tothom se senti representat i interpel·lat. En aquest sentit, hi ha previstes activitats per a tota mena de públic i maneres de fer que fomentin la introducció de noves disciplines artístiques. Alguns pilars d’aquest eix són projectes com ara ‘Moments Màgics Espais Únics-MMEU’, un seguit d’espectacles multidisciplinaris de petit format que es fan en espais singulars de Cervera, i el festival de microteatre A Pèl, amb obres de teatre breus en espais no convencionals.
Un altre dels propòsits de la programació és que les accions culturals generin un impacte positiu en l’economia, el turisme, l’educació i, en definitiva, en tota la societat. Promou projectes de producció pròpia que puguin esdevenir estratègics i facin de la cultura una eina transformadora. En aquest sentit, s’han creat propostes com ara ‘Artèria’, accions artístiques als aparadors del carrer Major de Cervera amb l’objectiu final que aquests espais s’acabin llogant i, per tant, es pugui dinamitzar el centre històric del municipi. També s’hi emmarca l’exposició ‘Les tres cultures’, una mostra sobre les cultures cristiana, musulmana i jueva que han deixat empremta a la ciutat.
Finalment, l’eix territorial té dues voluntats clares. D’una banda, difondre els artistes i creadors de la zona i, d’una altra, produir accions culturals i artístiques tenint en compte el territori, però amb voluntat de transcendir els límits geogràfics de Cervera. En aquest àmbit, destaquen projectes com ‘Córrer la veu’, amb diferents iniciatives entorn de la lectura; ‘Bach en dansa’, que fusiona dansa contemporània i música en directe; i un projecte conjunt de la Jove Companyia de l’Escola de Dansa Montse Esteve de Guissona i l’Orquestra de Cambra de la Catalunya Interior, amb seu a Cervera. També s’hi inclouen altres iniciatives, com ‘Lo paper’, un espectacle teatral i musical creat conjuntament per totes les companyies teatrals de Cervera; una exposició sobre els germans cerverins Gómez Grau, que van ser uns reconeguts fotògrafs de grans produccions de Hollywood; i la cantata ‘L’espill encantat’, basada en poemes del cerverí Jaume Ferran.
L’eix de la transmissió apel·la a la memòria, el reconeixement i l’herència cultural i artística. Engloba projectes en què es transmeten aquests coneixements mitjançant diversos formats, canals i disciplines. Entre les propostes més destacades, figuren el festival de contes Segamots, que es farà a l’estiu; l’exposició ‘Artesans del barroc’, que mostra el patrimoni barroc de la capital de la Segarra; un concert del reconegut artista Jordi Savall i la Trobada Nacional de Diables i Carranquers, entre més.
Els noms propis de la capitalitat de Cervera
La programació de la capitalitat d’aquest 2019 inclourà noms propis destacats de l’escena nacional i amb forta presència en l’àmbit internacional. Entre aquests, destaquen la companyia de dansa de la ballarina Sol Picó, el músic Jordi Savall, la companyia de teatre cerverina Fadunito, el músic Jaume Pla, ànima de Mazoni, i el periodista cerverí Josep Ramoneda. També hi farà parada el poeta Josep Pedrals, el cinematògraf Xavier Marrades –establert a Cervera–, el compositor Salvador Brotons i l’artista gallega Ana DMatos, entre molts més.
La programació cultural estable també es reforçarà
A banda d’aquests projectes de nova creació, Cervera té a l’agenda cultural de caràcter estable altres cites anuals imperdibles, com ara l’Aquelarre, el Festival de Pasqua, el Curs Internacional de Música-Càtedra Emili Pujol i la Passió medieval, a més d’una llarga llista d’exposicions i intervencions patrimonials que es veuran reforçades pel fet de formar part de la programació de la capitalitat. La suma de totes aquestes activitats inundarà enguany de cultura la capital de la Segarra.
Els actes comencen dissabte al vespre amb l’espectacle inaugural, ‘MEM’ –acrònim que significa ‘unitat mínima d’informació cultural’–, al Teatre de la Passió. És un muntatge de producció pròpia dirigit per Pep Oriol. Mitjançant el teatre, la dansa, la música i les arts visuals, parla de la cultura des d’un vessant polièdric. Per això parteix del concepte més bàsic i universal de cultura i en segueix l’evolució. Al final, s’acaba centrant en la mateixa ciutat i les seves particularitats culturals.
Els cinc eixos programàtics de la capitalitat
La programació de la capitalitat de Cervera s’articula al voltant de cinc eixos argumentals que en relacionen tots els aspectes des d’una mirada contemporània, nous públics, cultura transformadora, territori i transmissió cultural.
Sota el concepte de ‘mirada contemporània’ s’apleguen accions per a entendre el passat com una eina de present però, sobretot, de futur. És a dir, han cercat la manera d’explicar el patrimoni, entès en el sentit més ampli del terme, amb noves mirades i des d’una visió actual. Destaquen projectes com el mateix espectacle inaugural; els ‘Sis diàlegs’, un seguit d’intervencions artístiques de diferents creadors en diversos espais; i el projecte ‘Museu de carrer’, una aplicació de mòbil de nova creació que acostarà el patrimoni local al ciutadà i al visitant.
La capitalitat també vol crear accions inclusives, on tothom se senti representat i interpel·lat. En aquest sentit, hi ha previstes activitats per a tota mena de públic i maneres de fer que fomentin la introducció de noves disciplines artístiques. Alguns pilars d’aquest eix són projectes com ara ‘Moments Màgics Espais Únics-MMEU’, un seguit d’espectacles multidisciplinaris de petit format que es fan en espais singulars de Cervera, i el festival de microteatre A Pèl, amb obres de teatre breus en espais no convencionals.
Un altre dels propòsits de la programació és que les accions culturals generin un impacte positiu en l’economia, el turisme, l’educació i, en definitiva, en tota la societat. Promou projectes de producció pròpia que puguin esdevenir estratègics i facin de la cultura una eina transformadora. En aquest sentit, s’han creat propostes com ara ‘Artèria’, accions artístiques als aparadors del carrer Major de Cervera amb l’objectiu final que aquests espais s’acabin llogant i, per tant, es pugui dinamitzar el centre històric del municipi. També s’hi emmarca l’exposició ‘Les tres cultures’, una mostra sobre les cultures cristiana, musulmana i jueva que han deixat empremta a la ciutat.
Finalment, l’eix territorial té dues voluntats clares. D’una banda, difondre els artistes i creadors de la zona i, d’una altra, produir accions culturals i artístiques tenint en compte el territori, però amb voluntat de transcendir els límits geogràfics de Cervera. En aquest àmbit, destaquen projectes com ‘Córrer la veu’, amb diferents iniciatives entorn de la lectura; ‘Bach en dansa’, que fusiona dansa contemporània i música en directe; i un projecte conjunt de la Jove Companyia de l’Escola de Dansa Montse Esteve de Guissona i l’Orquestra de Cambra de la Catalunya Interior, amb seu a Cervera. També s’hi inclouen altres iniciatives, com ‘Lo paper’, un espectacle teatral i musical creat conjuntament per totes les companyies teatrals de Cervera; una exposició sobre els germans cerverins Gómez Grau, que van ser uns reconeguts fotògrafs de grans produccions de Hollywood; i la cantata ‘L’espill encantat’, basada en poemes del cerverí Jaume Ferran.
L’eix de la transmissió apel·la a la memòria, el reconeixement i l’herència cultural i artística. Engloba projectes en què es transmeten aquests coneixements mitjançant diversos formats, canals i disciplines. Entre les propostes més destacades, figuren el festival de contes Segamots, que es farà a l’estiu; l’exposició ‘Artesans del barroc’, que mostra el patrimoni barroc de la capital de la Segarra; un concert del reconegut artista Jordi Savall i la Trobada Nacional de Diables i Carranquers, entre més.
Els noms propis de la capitalitat de Cervera
La programació de la capitalitat d’aquest 2019 inclourà noms propis destacats de l’escena nacional i amb forta presència en l’àmbit internacional. Entre aquests, destaquen la companyia de dansa de la ballarina Sol Picó, el músic Jordi Savall, la companyia de teatre cerverina Fadunito, el músic Jaume Pla, ànima de Mazoni, i el periodista cerverí Josep Ramoneda. També hi farà parada el poeta Josep Pedrals, el cinematògraf Xavier Marrades –establert a Cervera–, el compositor Salvador Brotons i l’artista gallega Ana DMatos, entre molts més.
La programació cultural estable també es reforçarà
A banda d’aquests projectes de nova creació, Cervera té a l’agenda cultural de caràcter estable altres cites anuals imperdibles, com ara l’Aquelarre, el Festival de Pasqua, el Curs Internacional de Música-Càtedra Emili Pujol i la Passió medieval, a més d’una llarga llista d’exposicions i intervencions patrimonials que es veuran reforçades pel fet de formar part de la programació de la capitalitat. La suma de totes aquestes activitats inundarà enguany de cultura la capital de la Segarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada