12.01.2019 11:34
Òmnium Cultural ha difós avui una
carta del president Jordi Cuixart als socis en què assegura que a les
presons es respira ‘un ambient molt positiu i coratjós’ perquè els
presos polítics són conscients de la transcendència del judici contra
l’1-O. ‘Ja hem assumit amb plena responsabilitat històrica el paper que
ens pertoca jugar’, diu Cuixart. També ha volgut donar a conèixer part
de l’estratègia jurídica d’Òmnium en el judici, que implica ‘assumir la
desobediència civil (i les seves conseqüències) com a instrument de
transformació social’, una mobilització paral·lela al carrer i
‘propiciar l’emergència de nous lideratges’. ‘I això no vol dir
renúncies per part de ningú, sinó tot al contrari: la màxima
complementarietat i garantia que ni la presó ni les amenaces de
violència per part de l’estat poden suposar cap limitació en les
estratègies.’, ha expressat.
Podeu llegir la carta sencera ací:
Som a punt de marxar a Madrid, i entre els presos polítics de Lledoners, i segur que també al Puig de les Basses i Mas d’Enric, es respira un ambient molt positiu i coratjós. Diria que no tant per cap expectativa d’absolució, sinó perquè som conscients de la transcendència del moment en què, davant la seva pompositat i teatralització, hi trobaran un grup d’homes i dones que ja hem assumit amb plena responsabilitat històrica el paper que ens pertoca jugar.
Voldria compartir amb vosaltres l’epíleg del llibre Jo acuso, de Benet Salellas, on podreu conèixer part de l’estratègia jurídica d’Òmnium Cultural en aquest procediment. Som molt conscients que en aquesta estratègia hi ha també la defensa de la societat civil que el passat 1 i 3 d’octubre del 2017 vam decidir que mai més no renunciaríem a la llibertat. Entre els principals objectius, hi destacaríem:
Assumir la desobediència civil (i les seves conseqüències) com a instrument de transformació social. La seva existència prova la veritable salut d’un estat de dret social i democràtic.
El judici esdevé una expressió cabdal de la lluita pacífica per l’autodeterminació de Catalunya i per la defensa dels valors democràtics. I també és una oportunitat inigualable per fer-ho davant de la comunitat internacional.
Cal una mobilització de la societat al carrer per acompanyar-nos durant tot el judici oral. És també aquí on tenim el repte d’aconseguir visualitzar, des de la radicalitat democràtica, el gran consens de país al voltant de la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans, que vol dir el dret a la dissidència política, el dret de manifestació, a la llibertat d’expressió i el dret de reunió.
És imperatiu que tots plegats propiciem l’emergència de nous lideratges que també s’han d’anar consolidant. I això no vol dir renúncies per part de ningú, sinó tot al contrari: la màxima complementarietat i garantia que ni la presó ni les amenaces de violència per part de l’estat poden suposar cap limitació en les estratègies.
Aquest 2019 us desitjo de tot cor que no hi hagi lloc per a cap jerarquia, ni per a la violència, ni per a la por de cap mena. Que ‘cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’Univers’, com deia Pau Casals, i que seguim fent ben nostre el lema dels vells insubmisos: ‘Hem nascut per ser lliures i no soldats’.
Podeu llegir la carta sencera ací:
Som a punt de marxar a Madrid, i entre els presos polítics de Lledoners, i segur que també al Puig de les Basses i Mas d’Enric, es respira un ambient molt positiu i coratjós. Diria que no tant per cap expectativa d’absolució, sinó perquè som conscients de la transcendència del moment en què, davant la seva pompositat i teatralització, hi trobaran un grup d’homes i dones que ja hem assumit amb plena responsabilitat històrica el paper que ens pertoca jugar.
Voldria compartir amb vosaltres l’epíleg del llibre Jo acuso, de Benet Salellas, on podreu conèixer part de l’estratègia jurídica d’Òmnium Cultural en aquest procediment. Som molt conscients que en aquesta estratègia hi ha també la defensa de la societat civil que el passat 1 i 3 d’octubre del 2017 vam decidir que mai més no renunciaríem a la llibertat. Entre els principals objectius, hi destacaríem:
Assumir la desobediència civil (i les seves conseqüències) com a instrument de transformació social. La seva existència prova la veritable salut d’un estat de dret social i democràtic.
El judici esdevé una expressió cabdal de la lluita pacífica per l’autodeterminació de Catalunya i per la defensa dels valors democràtics. I també és una oportunitat inigualable per fer-ho davant de la comunitat internacional.
Cal una mobilització de la societat al carrer per acompanyar-nos durant tot el judici oral. És també aquí on tenim el repte d’aconseguir visualitzar, des de la radicalitat democràtica, el gran consens de país al voltant de la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans, que vol dir el dret a la dissidència política, el dret de manifestació, a la llibertat d’expressió i el dret de reunió.
És imperatiu que tots plegats propiciem l’emergència de nous lideratges que també s’han d’anar consolidant. I això no vol dir renúncies per part de ningú, sinó tot al contrari: la màxima complementarietat i garantia que ni la presó ni les amenaces de violència per part de l’estat poden suposar cap limitació en les estratègies.
Aquest 2019 us desitjo de tot cor que no hi hagi lloc per a cap jerarquia, ni per a la violència, ni per a la por de cap mena. Que ‘cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’Univers’, com deia Pau Casals, i que seguim fent ben nostre el lema dels vells insubmisos: ‘Hem nascut per ser lliures i no soldats’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada