Un estudi inèdit analitza cas per cas la gravetat dels 1.066 ferits de l’1-O
La metgessa i professora Núria Pujol-Moix ofereix en aquesta
investigació científica més detalls sobre els ferits per la brutalitat
de la policia
Fotografia de Lluís Brunet.
Van ser 1.066 ferits l’1-O. Una
xifra que palesa la brutalitat i els excessos de les policies espanyoles
el dia del referèndum contra la ciutadania que volia votar
pacíficament. És una de les dades més colpidores de la repressió de
l’estat espanyol, i per això fou qüestionada pel govern d’aleshores, de
Mariano Rajoy, i l’actual de Pedro Sánchez. Perquè la certificació
d’aquella xifra és la demostració d’una violència que no van exercir els
qui a començament del mes vinent seuran al banc dels acusats del
Tribunal Suprem espanyol, sinó els qui exerceixen el paper d’acusadors. I
és això que corrobora l’informe de la metgessa Núria Pujol-Moix,
professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i
investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau de
Barcelona. Un report exhaustiu, fruit de més d’un any de recerca, que us
oferim en exclusiva a VilaWeb.
La investigació ha permès de validar la xifra de 1.066 ferits que va
oferir el Departament de Salut de la Generalitat el 19 d’octubre de
2017, però no únicament això, sinó que permet de disposar d’informació
més detallada sobre els ferits, sobre la mena de lesions que els van
causar, l’edat que tenien, etc. I amb aquestes noves dades es pot
arribar a algunes conclusions. Per exemple, entre els ferits hi va haver
un nombre considerable de persones de més de seixanta-cinc anys,
concretament 68, 13 de les quals eren més grans de setanta-nou anys.
I hi va haver persones que van tenir diverses lesions, la majoria de
les quals eren traumatismes. Se’n van diagnosticar 1.443, és a dir, que
hi va haver gent amb més d’un traumatisme diagnosticat: 432 traumatismes
múltiples. Com els van causar? Amb cops de porra, cops de puny,
puntades de peu, empentes, llançant-los a terra o escales avall,
arrossegant-los agafats per les orelles, pels cabells, pel coll i per la
boca. A més, en alguns centres de votació es van disparar bales de
goma. Traumatismes crànio-encefàlics Però, anant una mica més al detall, l’informe de Pujol Moix
permet de saber que hi va haver trenta-quatre persones que van tenir un
traumatisme crànio-encefàlic (TCE) a causa de l’acció de la policia
espanyola i la Guàrdia Civil. No són tan solament ferides externes al
cap, o contusions, sinó que afecten òrgans interns, àrees del cervell.
Tres dels TCE van presentar complicacions: commoció, pèrdua de
consciència i convulsions. I, encara més: els TCE es poden causar per
cops forts al cap, però també per sotracs o sacseigs intensos. Hi va
haver sis persones que van tenir un TCE per un sotrac o una sacsejada
violenta que va fer que el cervell xoqués amb el crani i se’n ressentís.
Dels traumatismes en unes altres zones del cos, es destaca una dada:
n’hi va haver 137 al cap i al coll, cosa que indica que es van
contravenir els protocols d’actuació policíacs. Només el 20% dels
traumatismes van ser en parts del cos ‘recomanades’, i el 80% restant,
en parts que tenen risc de complicacions en òrgans interns. L’obtenció de les dades Les dades s’han obtingut dels diagnòstics del Registre del
Conjunt Mínim Bàsic de Dades del Servei Català de la Salut. Això inclou
centres propis del CatSalut i concertats amb equips sanitaris diversos,
incloent-hi hospitals, centres d’atenció ambulatòria i serveis
d’emergències. Els sistemes informàtics de tots aquests centres són
configurats de tal manera que, una volta introduïda la informació de
cada acta mèdica, ja no es pot rectificar. Aquesta informació es
transmet periòdicament al registre centralitzat.
S’han inclòs a l’estudi les
persones ateses entre el primer i el 4 d’octubre a causa de l’actuació
de la policia. En el cas que algú fos atès més d’una vegada, en el
registre hi consta una vegada i prou. Se n’han exclòs els casos en què
el diagnòstic era massa genèric, com ara ‘càrrega policíaca’ o un
concepte semblant, però sense que hi consti el tipus de lesió.
Ací podeu llegir l’estudi sencer:
«Estadística descriptiva de les persones ateses pel Servei
Català de la Salut per les càrregues policials el dia del referèndum
d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017 — Núria
Pujol-Moix
Els antecedents, convocatòria i preparació del referèndum, les
accions repressives de l’estat i diferents aspectes del dia de la
votació s’han resumit en un annex que es troba al final de l’article INTRODUCCIÓ
Dos dies abans del referèndum, representants dels sindicats de la
Policía Nacional van dir públicament que es garantiria la no-celebració
de la votació però que ‘ningú no pegarà ningú, simplement es tracta de
garantir els drets i les llibertats dels ciutadans, i de ben segur que
es farà amb els principis de congruència i proporcionalitat’ [1].
Tenint en compte que no n’hi havia precedents i, creient-se les
paraules dels sindicats de policia, ningú no s’esperava que el dia 1
d’octubre l’actuació dels cossos policials espanyols fos tan violenta,
indiscriminada i desproporcionada, amb la utilització incorrecta i
excessivament agressiva de les defenses policials i amb l’ús de mitjans
antidisturbis no permesos a Catalunya. A les nombroses fotos i
nombrosos vídeos que de seguida es van difondre es veia gran quantitat
de gent ferida a col·legis electorals de molts pobles i ciutats de
Catalunya [2]. Entre les persones
ferides hi havia una notable proporció de gent gran que, a més, no es
trobava fent resistència davant les sales de votació.
Malgrat les evidències de les imatges i dels informes, representants
del Govern d’Espanya i mitjans de comunicació afins, immediatament van
començar a desmentir els fets, i un any després encara ho fan. Per
exemple, deien que les imatges eren falses, que els col·legis electorals
afectats havien estat molt pocs, que la majoria de persones havien
estat ateses per trastorns psicològics i, fins i tot, que els informes
clínics no reflectien la veritat [8, 9, 10, 11, 12].
També van justificar la violència policial afirmant que els votants
agredien els agents de policia i aquesta afirmació ha estat utilitzada
per l’acusació contra les persones encausades en relació amb el
referèndum [13].
El dia 19 d’octubre un informe oficial del Servei Català de la Salut o
CatSalut, l’ens encarregat de l’atenció sanitària pública a Catalunya,
concretava que s’havien atès 1.066 persones afectades per les càrregues
policials [3].
La majoria presentaven contusions, però també hi havia traumatismes
greus i, a causa del fort impacte emocional de la situació, es van
atendre crisis d’angoixa i lipotímies. Posteriorment s’han anat
publicant més notícies i imatges dels fets on es constata el gran abast i
conseqüències de les càrregues [2, 4].
Les agressions han estat també documentades i/o criticades en diversos
informes basats en denúncies efectuades pels ferits i per entrevistes
amb aquests i amb testimonis dels fets [5, 6, 7]. Fotografia: Lluís BrunetObjectius L’impacte causat per les inesperades i violentes càrregues
policials sobre els ciutadans, l’aparició d’informacions desmentint o
deformant els fets, la defensa de la professionalitat dels metges, les
causes judicials obertes contra tota mena de persones i l’avaluació de
la idoneïtat i proporcionalitat de les accions policials han fet sorgir
la necessitat, entre altres, de saber amb més detall els aspectes mèdics
de les persones ateses a conseqüència de les càrregues policials del
dia del referèndum.
L’objectiu de l’estudi és obtenir, analitzar i difondre informació fidedigna, quantitativa i qualitativa, sobre:
1. Les característiques de les persones ateses pel CatSalut a conseqüència de les càrregues policials de l’1 d’octubre
2. El nombre, tipus, localització i gravetat de les lesions físiques per traumatismes o altres causes
3. El nombre, tipus i gravetat dels trastorns orgànics i psicològics secundaris a l’impacte emocional de la situació
4. El nombre, tipus, localització i gravetat de les lesions dels als agents dels cossos policials atesos MÈTODES
Origen de les dades Les dades de les persones ateses i dels seus diagnòstics s’han
obtingut del Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) del
CatSalut [14]. El CatSalut s’encarrega de tota l’assistència sanitària
pública dels ciutadans de Catalunya i compta amb una xarxa de centres
propis i concertats amb diversos tipus d’equips sanitaris. Inclou
hospitals, centres d’atenció ambulatòria i serveis d’emergències. Cada
acte d’atenció sanitària a un ciutadà, per part de qualsevol centre o
equip, queda registrat informàticament i atribuït a aquesta persona
mitjançant el seu número de targeta sanitària, únic per a cada ciutadà
català amb dret d’assistència. Els ciutadans no catalans s’identifiquen
mitjançant el Documento Nacional de Identidad (DNI) o el
passaport. Els sistemes informàtics dels diferents centres sanitaris són
configurats de tal forma que, un cop introduïda la informació de cada
acte mèdic, ja no es pot rectificar. La informació dels centres mèdics
es transmet periòdicament al registre centralitzat CMBD. Dades sobre les persones ateses S’han inclòs a l’estudi les persones ateses entre els dies
1 i 4 d’octubre a conseqüència de les càrregues policials del dia 1. En
el cas que algun pacient fos atès més d’una vegada, s’han unificat les
diferents notificacions clíniques i, per tant, cada entrada del registre
correspon a una persona diferent. Els pocs casos en què no constava
l’edat i/o el sexe (en total, 6), però sí la descripció de les
alteracions clíniques, s’han inclòs a l’estudi. En canvi, s’han exclòs
de l’estudi els casos en què el diagnòstic referenciat era ‘càrrega
policíaca’ o concepte similar però no constava el tipus de lesió (en
total, 6).
De cada persona s’han analitzat les següents dades: edat i sexe, dia
que va ser atesa (el primer si es va visitar més d’una vegada), regió
sanitària i centre o equip de professionals que el va atendre. També
s’han analitzat els diagnòstics, tant les lesions físiques com els
trastorns secundaris a l’impacte emocional de la situació. A l’estudi
dels membres dels cossos policials atesos s’han analitzat les mateixes
dades. Fotografia: Lluís BrunetDefinicions diagnòstiques utilitzades Els diagnòstics directament extrets del CMBD han estat
preparats per a ser analitzats. S’han unificat els sinònims en una sola
paraula o expressió i s’han agrupat algunes lesions o trastorns afins en
un de sol. Les definicions diagnòstiques utilitzades al present estudi
es troben a les dues versions del Diccionari Enciclopèdic de Medicina [15, 16], amb alguns matisos i addicions. Els següents:
—Contusió: el diccionari la defineix com una lesió
traumàtica produïda pel xoc violent, o per pressió, amb un cos obtús,
normalment sense solució de continuïtat de la pell; al present estudi
únicament s’ha considerat contusió quan no hi havia ruptura de la pell;
si n’hi havia, s’ha classificat com a ferida.
—Policontusions: no descrites al diccionari; es defineixen com la presència de dues contusions o més en la mateixa persona.
—Ferida: en aquest diagnòstic, s’hi han englobat
tots els tipus de ferida trobats al registre: erosiva, incisa, oberta,
contusa, profunda.
—Trastorns de la sensibilitat: aparició de dolor o disestèsia secundàries a un traumatisme sense presència de lesions a ull nu.
—Crisi d’ansietat/angoixa: tant l’ansietat com
l’angoixa es defineixen com un sentiment de malestar i tensió nerviosa
que es pot acompanyar, especialment en l’angoixa, de símptomes orgànics
neurovegetatius; el terme ‘crisi’ indica que el trastorn s’ha presentat
de manera sobtada o aguda.
—Lipotímia/síncope: aquest diagnòstic inclou sinònims o processos similars com: desmai, atac vasovagal, col·lapse. RESULTATS I DISCUSSIÓ
Nombre de persones ateses, dia de l’atenció i centres d’assistència Del total de 1.066 persones ateses pel CatSalut, 991 (93%) ho
van ser el mateix dia 1 d’octubre i 75 (7%) els dies 2 a 4 d’octubre
(7%) (Taula 1). Els pacients van ser atesos per diferents equips de
professionals: Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Centres d’Atenció
Primària i Programa d’Atenció Continuada, Centres d’Urgències d’Atenció
Primària i centres hospitalaris: en total, 92 equips o centres
d’assistència a tot Catalunya. Les dades recollides a tots aquests
centres van ser enviades posteriorment al CMBD.
Alguns mitjans van insinuar que el nombre de persones ateses que
figura a l’informe oficial de CatSalut no reflectia la veritat i que
pacients amb altres patologies s’havien comptabilitzat com a ferits per
les càrregues policials [12].
Com que els sistemes informàtics de la xarxa de centres sanitaris i del
CMBD, com s’ha explicat als Mètodes, són configurats de tal manera que
no es poden manipular, insinuar que el nombre de persones ateses per les
càrregues del referèndum era fals és com insinuar que gran part dels
professionals dels 92 centres d’assistència havien falsejat
individualment les dades.
El dia 1, moltes persones van ser ateses als mateixos centres de
votació pel Servei d’Emergències Mèdiques enmig de les càrregues
policials, aglomeracions i una allau de persones ferides. En aquest
context, els professionals sanitaris van prioritzar la qualitat i
l’efectivitat de l’atenció sanitària sobre el correcte emplenament de
les dades en els registres clínics que, a vegades van resultar
incomplets. Els casos en què no constava el diagnòstic es van excloure
de l’estudi.
Es desconeix el nombre de persones que van ser ateses en centres
privats o que, simplement, van decidir de no demanar assistència mèdica.
A més, és possible que persones amb trastorns psicològics aparentment
lleus, no fossin visitades fins més tard, quan es produís un agreujament
del trastorn. Per tant, el nombre de persones amb problemes mèdics de
l’1 d’octubre és, amb tota probabilitat, superior a les 1.066
registrades al CatSalut. Nombre de persones ateses a les regions sanitàries de Catalunya El màxim nombre de persones es va atendre a les regions
sanitàries de Barcelona i les seves àrees metropolitanes, les zones més
poblades de Catalunya [17]
(Taula 1). Això no obstant, hi havia una proporció desigual entre el
nombre d’individus i el nombre de persones ateses de cada regió. Algunes
regions, com Barcelona i àrees metropolitanes Nord i Sud, Camp de
Tarragona i Catalunya Central van registrar una proporció inferior de
persones ateses respecte de la seva població, mentre que en altres, com
Girona i Lleida – Alt Pirineu i Aran, la proporció de persones ateses va
ser superior. La màxima diferència es va registrar a les Terres de
l’Ebre, on la proporció de persones ateses va ser 4 vegades superior a
la seva població.
Aquests resultats plantegen la següent qüestió: per què es van
destinar tants agents i mitjans als col·legis electorals de les àrees de
Catalunya amb menys població si l’objectiu principal de la policia era
impedir el referèndum? Alguns articles d’octubre de 2017 també es
preguntaven quin havia estat el criteri de la policia a l’hora de
seleccionar els col·legis on havien d’intervenir [18] i un estudi [19]
demostrava, amb xifres, una relació inversa entre el nombre d’habitants
de les poblacions i el nombre de centres on la policia va fer acte de
presència. En aquest treball també es relacionaven les càrregues amb la
vulnerabilitat de les poblacions, d’acord amb l’existència o no de
policia municipal, centres sanitaris o bombers a les zones pròximes. Característiques de les persones ateses i nombre de diagnòstics A la Taula 3 s’exposen les dades de les persones ateses
agrupades per edat i sexe, tant les que van demanar assistència per
lesions físiques com les que en van demanar per trastorns secundaris a
impacte emocional. La majoria de lesions físiques es van registrar en
homes adults (626 casos: 62,7%) i, seguidament, en dones adultes (253
casos: 25,3%) i cal destacar que hi havia un nombre considerable d’homes
i dones de més de 65 anys que també havien estat ferits (65 casos:
6,6%), incloent-ne 13 (1,3%) de més de 79 anys i una nena de menys de 12
que va patir una contusió.
Les persones ateses per trastorns secundaris a impacte emocional van
ser menys nombroses i pertanyien a tots els grups d’edat, excepte al
grup de 12 a 18 anys. Hi predominaven les dones adultes, seguides dels
homes adults i, després, de les dones de més de 65 anys. Analitzant-ho
amb més detall, s’observa que els homes de més de 65 anys en conjunt (9
homes) presentaven menys afectació emocional que els homes més joves (16
homes) mentre que les dones presentaven una afectació similar a tots
dos grups d’edat. Probablement, això tenia relació amb la composició de
la població general però també es podria suggerir que els homes ancians
que van anar a votar estaven molt motivats per fer-ho i, per tant,
preparats psicològicament per a suportar una situació impactant.
En el conjunt de les 1.066 persones ateses es van registrar 1.221 diagnòstics, és a dir, a diverses persones els van fer més d’un diagnòstic (mitjana 1,14). Hi ha dos grans grups de diagnòstics: 1.145 lesions físiques i 76 trastorns secundaris a impacte emocional. Entre les lesions físiques, hi ha 1.143 traumatismes i només un petit nombre de lesions són per agents químics: 2 conjuntivitis per gas pebre. Traumatismes: nombre i tipus A les imatges publicades sobre l’1 d’octubre es veuen molts
agents pegant als votants amb la porra o bastó policial, sovint donant
cops múltiples i/o a zones no autoritzades, i en altres donant cops de
peu, a vegades a persones caigudes a terra. També es veu com la policia
llança objectes, dóna empentes, sacseja algunes persones, les tira a
terra o escales avall, o bé les arrossega agafant-les per les
extremitats, per l’orella, pels cabells, pel coll i, fins i tot, per la
boca [20]. En alguns centres electorals, a més, es van disparar projectils de goma.
El conjunt de les agressions descrites va ocasionar un total de 1.443 traumatismes,
entenent com a tals les lesions internes o externes causades per una
violència exterior. Hi va haver 432 traumatismes múltiples (29,9%), és a
dir, com a mínim 2 per persona. Això vol dir que, en realitat, hi va
haver moltes més lesions traumàtiques, com a mínim 432 més. I, tenint en
compte que a les imatges i informes es constata sovint que una mateixa
persona és colpejada repetidament, el nombre real de traumatismes es
podria calcular al voltant de 2.000, encara que no se’n sàpiga la xifra
exacta.
Els traumatismes s’han classificat en dos tipus principals:
1. Els de localització inespecífica, és a dir, a qualsevol part del cos
2. Els específics d’una part del cos, concretament al crani: traumatismes crànio-encefàlics (TCE)
Es van diagnosticar 1.109 traumatismes de localització inespecífica (Taula 4), tots explicables per les accions dels policies durant les càrregues [21].
La major part van ser contusions (920: 83,0%), és a dir, equimosis o
hematomes sense trencament de la pell. Aquest tipus de lesió es produeix
típicament, segons la seva definició, pel xoc violent d’un objecte
obtús i, per tant, la majoria son atribuïbles a cops donats amb el bastó
policial. Les contusions també poden ser causades per projectils de
goma i per caigudes. A molta distància hi ha les ferides o lesions amb
trencament de la pell (97: 8,8%). Tot i que no s’han comptat
separadament, algunes van ser contusions amb ferida (ferides contuses).
Les ferides també poden ser ocasionades per caigudes o arrossegaments.
Les fractures i els traumatismes de músculs, tendons i articulacions
van ser molt menys freqüents. Finalment, es va registrar un 3,5% de
trastorns de la sensibilitat per traumatisme, principalment dolor però
també disestèsies, sense lesions visibles, que es poden explicar per
l’afectació traumàtica de terminacions nervioses perifèriques.
Les lesions més importants de localització específica van ser 34 traumatismes crànio-encefàlics (TCE).
A diferència de les contusions i ferides al cap, que només produeixen
una lesió externa, els TCE també afecten als òrgans interns tal com diu
la seva definició: ‘lesió traumàtica orgànica o funcional del contingut
cranial que pot afectar les àrees del cervell responsables del moviment,
les sensacions, les emocions, la conducta, l’atenció, la memòria i el
llenguatge’ [16]. Tres dels TCE
diagnosticats van presentar complicacions: commoció, pèrdua de
consciència i convulsions. Els TCE es poden ocasionar per forts cops al
cap, per concussió, o per projectil de goma, tal com va succeir en el
pacient més greu amb fractura del sòl de l’òrbita dreta, destrucció del
globus ocular i pèrdua de la visió. Els TCE per concussió (registrada
als diagnòstics de 6 casos) es produeixen quan la persona és sotmesa a
un sotrac o sacsejada violenta que provoca un moviment ràpid
d’acceleració/desacceleració del cervell que el fa xocar contra el crani
[22]. Traumatismes: localització i lesions múltiples Com s’ha comentat en un apartat anterior, l’atenció als ferits
es va fer moltes vegades als centres de votació mateix, enmig de les
càrregues policials i, en aquestes condicions, el personal del Servei
d’Emergències Mèdiques va prioritzar la qualitat de l’assistència sobre
el correcte emplenament dels formularis clínics. Això explica que en 179
diagnòstics (12,4% dels traumatismes), només es va registrar el tipus
de lesió però no la localització (Taula 4). Per tant, per analitzar la
localització dels traumatismes a les diferents parts del cos, aquest
grup no s’han tingut en compte, com tampoc el grup de traumatismes a
múltiples parts del cos.
Els traumatismes de localització coneguda van ser 532 en total
(Figura 1), amb la següent distribució per zones corporals: 137 a cap i
coll (25,7%), incloent lesions de localització inespecífica (103) i TCE
(34), 135 a tronc, excepte zona glútia (25,4%), 153 a extremitat
superior (28,8%) i 107 a extremitat inferior més zona glútia (20,1%).
Als protocols d’actuació del cos de Mossos d’Esquadra es defineix
clarament com s’han d’utilitzar les defenses o bastons policials: «La
utilització del bastó policial ha de limitar-se a un o dos cops, curts i
secs. Els cops s’han de donar amb la defensa en paral·lel al terra i en
parts muscularment protegides del tren inferior del cos. Davant d’una
agressió amb arma blanca o objecte contundent es buscarà l’articulació
del membre del cos que subjecta l’arma. En cap cas s’ha de fer servir de
dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà, com ara el cap» [23].
Al gràfic de la Figura 1 s’observa que només el 20% dels traumatismes
es van produir a les zones recomanades, és a dir a extremitat inferior i
zona glútia com a parts muscularment protegides del tren inferior del
cos. La resta de traumatismes (80% en conjunt), van afectar zones amb
risc de complicacions a òrgans interns, especialment a cap i a tronc,
ambdues amb una proporció similar, i a extremitat superior amb una
proporció lleugerament més alta.
Com s’ha comentat en un apartat anterior, hi va haver 432
traumatismes de localització múltiple (29,9%), és a dir, a dues o més
zones corporals (Taula 4). A les imatges i informes publicats [2, 4, 6, 7, 20],
s’observa que un cert nombre de persones van ser colpejades
repetidament amb el resultat de policontusions o contusions múltiples.
D’acord amb els esmentats protocols d’actuació policial, tampoc no es va
complir la recomanació de donar només 1 o 2 cops. Comparant les dades
del present estudi amb les de l’Informe de CatSalut, les xifres de
policontusions no coincideixen. Això és perquè a l’Informe del CatSalut
es va utilitzar el terme ‘policontusió’ per a denominar la combinació de
patologies diverses a la mateixa persona [6].
El Código de la Policía Nacional, una llei orgànica de 1986 actualitzada el gener del 2019 [24]
conté tota la normativa referent a la Policía Nacional però no inclou
instruccions específiques sobre l’ús de les defenses policials. Per
aquest motiu, l’anàlisi de les lesions en relació a l’actuació dels
agents policials s’ha fet amb les instruccions sobre armes donades als
Mossos d’Esquadra [23]. Aquesta comparació és justificada perquè tant el Código de la Policía Nacional com el Codi d’Ètica dels Mossos [25] s’inspiren en les mateixes normes sobre la Policia del Consell d’Europa [26] i de l’Assemblea General de les Nacions Unides [27].
Analitzant amb més de detall les localitzacions concretes dins de
cada part del cos, algunes són significatives. Per exemple, dins la zona
de cap i coll hi va haver 65 lesions a la cara, la majoria contusions,
però també 2 fractures (sense comptar la del sòl de l’òrbita inclosa als
TCE). Unes altres lesions significatives per la seva localització al
cap, i també per la seva gravetat, van ser els 34 TCE. A diferència de
les contusions al cuir cabellut (només n’hi va haver 4), els TCE
requereixen un fort impacte sobre el crani, capaç de lesionar els òrgans
del seu interior. Tant les lesions a la cara com els TCE (12,2% i 6,4%
respectivament dels traumatismes de localització coneguda), suggereixen
gran agressivitat i acarnissament amb les persones colpejades. El fet de
provocar lesions a múltiples parts del cos, al marge d’augmentar la
gravetat del ferit, també suggereix actituds similars.
La zona del tronc, que inclou tòrax, espatlla, esquena amb la columna
vertebral, i pelvis, allotja òrgans tan importants i fràgils com els
pulmons, els ronyons o la medul·la espinal. Per sort, aquests òrgans
vitals no van resultar afectats de manera important, encara que hi va
haver nombroses lesions a tòrax i esquena incloent una fractura
vertebral. L’extremitat superior és la part del cos que va sofrir més
traumatismes i també més fractures. El braç va ser la zona més lesionada
de l’extremitat però a la ma i dits hi va haver també contusions. I els
dits de la mà concretament van presentar fractures, capsulitis i
luxacions, les quals es poden ocasionar, entre altres accions, per
torçada o per estirament excessiu dels dits [21].
L’extremitat inferior, tot i considerar-se una part del cos amb menys
risc, també va patir algunes lesions importants, especialment una
fractura de fèmur impactada inclosa entre els casos més greus. Trastorns secundaris a impacte emocional En el conjunt de fotos i vídeos de les càrregues policíaques es
pot observar que l’actuació dels agents va ser, en general, molt
contundent i impactant, amb profusa utilització de les defenses sobre
els votants pacífics [2, 4, 20].
La visió d’agressions indiscriminades de tot tipus per part d’una massa
compacta de policies uniformats, sovint amb la cara tapada per la
visera, la presència de persones ferides a terra o ensangonades i els
crits de dolor i de por de la gentada que hi havia als col·legis
electorals van ser motius suficients per a provocar un fort impacte
emocional a tothom. A més, les accions d’esbotzar portes i de trencar
vidres i mobiliari, van contribuir a donar una sensació d’inseguretat i
perill [6, 28].
En aquesta situació, hi va haver persones que van desenvolupar
trastorns secundaris a l’impacte emocional rebut, en total 76 (Taula 5).
Quan es parla d’impacte emocional es tendeix a pensar que aquest només
produeix trastorns de tipus psicològic però, en realitat, van ser més
nombrosos els trastorns orgànics i mixtos (67) que no els trastorns psicològicspurs
(9). Els darrers van ser, en general, transitoris i de poca gravetat
tot i que aquest tipus de trastorns a vegades es manifesten de forma
retardada i és possible que alguns es vagin atendre després dels dies
inclosos a l’estudi. Un projecte conjunt de les universitats de Lleida i
Barcelona duu a terme una recerca sobre les emocions i les seqüeles
psicològiques de la situació viscuda el dia del referèndum [29].
Es van registrar 34 diagnòstics de crisi d’ansietat/angoixa,
trastorns mixts tant orgànics neurovegetatius (dispnea, palpitacions,
dolor precordial, mal de cap, mareig, vòmits, entre altres) com
psicològics (sensació de perill, irritabilitat, insomni). Nou persones
van tenir mareig o vertigen, però no es pot descartar que aquests
símptomes corresponguessin a ansietat o angoixa. Els diagnòstics
restants van ser trastorns orgànics càrdio-vasculars, principalment
lipotímia o síncope (31 casos), que es una pèrdua transitòria de
consciència provocada per hipotensió i disminució del flux sanguini
cerebral. Altres trastorns càrdio-vasculars, de gravetat creixent, van
ser: alteracions transitòries de la tensió arterial (crisi hipertensiva)
i del ritme cardíac (taquicàrdia), fibril·lació auricular paroxismal,
trastorn cardíac que va requerir la implantació d’un desfibril·lador i,
el cas més greu, infart agut de miocardi amb aturada cardíaca. Gravetat de les persones ateses Segons l’informe del CatSalut de l’octubre del 2017 [3],
la majoria de persones ateses van presentar lesions o trastorns de
caràcter lleu: 886 (83,1%). No obstant, en 173 casos (16,2%) els
diagnòstics van ser de gravetat moderada i 7 persones (0,7%) es van
classificar com a greus. Aquests 7 pacients han estat comptabilitzats a
l’apartat de característiques de les persones ateses i els seus
diagnòstics als corresponents apartats de lesions físiques i per impacte
emocional però, per la seva importància, es descriuen separadament
indicant la combinació de patologies que presentaven [3, 30, 31]. Aquests 7 pacients són:
1. Fractura subcapital impactada de fèmur
2. TCE amb pèrdua de consciència
3. TCE amb fractura del sòl orbitari i del maxil·lar superior dret amb destrucció del globus ocular i pèrdua de la visió
4. Nombroses contusions i ferides
5. Traumatisme d’espatlla dreta i traumatisme muscular de trapezi dret
6. TCE i traumatisme abdominal amb crisi hipertensiva
7. Infart agut de miocardi amb contusions múltiples
En alguns pacients, la gravetat va ser deguda a la severitat,
extensió i complicacions dels traumatismes, principalment en els TCE. El
pronòstic s’agreujava quan hi havia multiplicitat de lesions i també
amb l’addició de trastorns orgànics per impacte emocional. En el cas de
l’infart de miocardi, aquest trastorn va ser el determinant de la
gravetat del pacient. Consideracions sobre les actuacions dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil El dia 1 d’octubre, quan els ciutadans únicament pretenien votar, a
molts col·legis electorals es van produir càrregues policials massives,
que van donar com a resultat 1.066 de persones ateses a les quals es van fer 1.221 diagnòstics. Es resumeixen a continuació:
—991 persones ferides i 76 amb trastorns secundaris a l’impacte emocional de la situació
—entre els ferits hi havia bastants persones grans, algunes de més de 89 anys
—també hi havia menors d’edat, incloent una nena de menys de 12 anys amb una contusió
—els traumatismes més freqüents van ser les contusions (63,8 %), les
lesions típicament causades per cops i, d’aquestes, quasi la meitat es
van localitzar a múltiples parts del cos
—els traumatismes van afectar diverses zones de la cara en 65 ocasions
—alguns cops forts al cap o sacsejades violentes de la persona van causar 34 TCE, amb lesions als ossos i al cervell
—gran part dels trastorns secundaris a impacte emocional van ser de
tipus orgànic, incloent un infart agut de miocardi classificat entre els
7 diagnòstics més greus
—els altres casos més greus van ser 3 dels traumatismes
cranioencefàlics, 2 pacients amb patologies combinades i un altre amb
una fractura complicada
—es desconeix l’abast dels trastorns psicològics purs perquè a vegades es presenten un cert temps després
El Código de la Policía Nacional,citat anteriorment [24],
estableix uns principis bàsics d’actuació dels agents: han d’actuar amb
absoluta neutralitat política i imparcialitat, han d’observar un tracte
correcte i acurat en les seves relacions amb els ciutadans i únicament
hauran d’utilitzar les armes en les situacions en que hi hagi un risc
racionalment greu per la seva vida, la seva integritat física o la de
terceres persones, o en aquelles circumstàncies que puguin suposar un
greu risc per la seguretat ciutadana. Fotografia: Lluís Brunet
Comparant el resultat de les intervencions policials amb la normativa que regeix les actuacions dels agents, es plantegen alguns interrogants:
—Perquè els policies espanyols van dur a terme càrregues policials
generalitzades als col·legis electorals on la gent protegia les urnes de
forma pacífica?
—Tenint en compte que no hi havia cap risc greu per la integritat
física de ningú ni per la seguretat ciutadana, perquè en lloc de tenir
un tracte correcte amb els ciutadans, van emprar les defenses policials?
—Perquè van ferir a tantes persones, fins i tot a ancians i menors d’edat?
—Perquè l’ús de les defenses va se massiu i indiscriminat, produint
lesions múltiples i lesions a parts del cos no autoritzades, incloent-ne
moltes a la cara?
—Perquè van donar tants cops forts al cap o van fer sacsejades tan violentes que van provocar traumatismes cranioencefàlics?
Tots aquests interrogants es poden resumir en un de sol:
—Perquè els agents de policia no van seguir els seus propis principis bàsics d’actuació?
En lloc de comportar-se seguint els protocols, els policies van fer
un ús de la força totalment desproporcionat i van mostrar notable
agressivitat, acarnissament i total indiferència o empatia amb les
persones ferides. Un exemple paradigmàtic d’això es va donar en un
col·legi electoral de Lleida, on hi va haver el pacient amb l’infart de
miocardi; les imatges mostren com, mentre se li estaven fent maniobres
de reanimació, els policies van seguir carregant i, fins i tot, algunes
persones colpejades van caure sobre el pacient [31].
Els protocols d’actuació de tots els cossos policials, precisament
tenen la finalitat de limitar l’ús de la força per a no provocar lesions
innecessàries o, en tot cas, que aquestes siguin menys greus. No
obstant, a dia d’avui no es sap exactament quines ordres van rebre els
policies espanyols respecte a com havien d’actuar als centres de
votació, ni tampoc qui les va donar. Per altra banda, els policies
tenien responsabilitat sobre les seves pròpies actuacions i, tal com
s’explica al Código de la Policía Nacional [24],els
agents s’han de subjectar als principis de jerarquia i subordinació
però, en cap cas, l’obediència deguda no pot emparar ordres que
comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament delicte o
que siguin contraris a la Constitució o a les lleis.
Diverses institucions i organitzacions internacionals van afirmar que
a les càrregues policíaques de l’1 d’octubre s’havia actuat amb
violència desproporcionada. Entre aquestes, el Comissionat pels Drets
Humans del Consell d’Europa i l’organització Human Rigths Watch [5, 6].També
van proposar que es fes una investigació ràpida, independent i eficaç.
Per això, Human Rights Watch, al seu darrer informe anual publicat fa
pocs dies, critica que no s’hagi condemnat a cap agent de policia per
l’ús excessiu de la violència durant el referèndum [32]. Lesions dels agents dels cossos policíacs atesos Un petit nombre de policies també van ser atesos pel CatSalut (Taula
6). Nou agents pertanyien al cos de Policia Nacional, 2 a la Guardia
Civil, i 1 als Mossos d’Esquadra, en total 12. Tenien edats compreses
entre 19 i 65 anys i tots eren homes excepte una dona del cos de Policia
Nacional. Les lesions diagnosticades van ser únicament contusions de
caràcter lleu i, cap dels agents, va presentar trastorns per impacte
emocional.
Alguns membres del govern d’Espanya i mitjans de comunicació afins
havien afirmat que el nombre de policies lesionats era molt alt, fins i
tot es va donar la xifra de 400, la qual més endavant va ser notablement
rebaixada [13].
Així i tot, algunes de les acusacions judicials contra les persones
relacionades amb l’organització del referèndum s’han basat, precisament,
en l’existència de policies ferits. Per tant, és necessari intentar
esclarir quants policies van resultar realment lesionats i quin tipus de
lesions van presentar. En primer lloc, analitzant les imatges de l’1
d’octubre es pot observar que els policies anaven protegits amb botes,
casc amb viseres, armilla i altres proteccions antiavalots com ara
escuts [2, 4, 20].
Per una altra banda, també es veu que la multitud que hi havia als
centres de votació no atacaven cap policia i, en tot cas, només cridaven
atemorits i indignats. En segon lloc, al registre centralitzat del
CatSalut només hi consten 12 policies atesos. No es pot descartar que,
esporàdicament, algun ciutadà fes una acció agressiva contra els
policies però també s’ha de considerar que amb les accions de força
contra les persones i l’ús de les defenses durant les càrregues també es
podien haver causat lesions a si mateixos.
A l’escrit de conclusions provisionals del Fiscal de la Causa
3/20907/2017 del Tribunal Suprem es redueix el nombre de policies
lesionats fins a 93 i es descriuen les agressions patides pels policies
indicant el centre de votació i número d’identificació o TIP de cada
agent (ratllat a la còpia pública) [13].
L’escrit explica que l’actitud de la gent era agressiva i que va causar
lesions a diversos policies. Descriu que 6 agents van patir agressions,
de les quals en concreta 4, i que diversos agents més en cadascun de
dos centres també van ser agredits, sense dir quins traumatismes tenien.
També enumera els policies nacionals i guàrdies civils que van resultar
lesionats (43 i 17 respectivament) i ferits (20 i 10 respectivament);
de cap dels 10 guàrdies civils ferits, tots al mateix centre electoral,
consta el seu TIP (sí que consta el TIP de l’agent que els comandava).
En cap dels casos enumerats d’agents lesionats i ferits s’explica quines
lesions van patir. Finalment, es descriuen 7 agents amb lesions
traumàtiques concretes: 1 traumatisme testicular per puntada de peu, 4
contusions, 1 ferida per puntada de peu, 1 fractura de la falange d’un
dit. Excepte en aquests 7 casos, amb les dades de l’escrit es fa difícil
saber el nombre de policies lesionats, ja que no explica quants dels
agredits van presentar traumatismes ni quin tipus de lesions tenien els
agents considerats lesionats i ferits. Per poder esclarir el nombre real
de policies amb lesions seria de gran ajut l’aportació dels diagnòstics
mèdics dels agents que van ser atesos en centres sanitaris diferents
del CatSalut. AGRAÏMENTS
A la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona per les gestions realitzades al Servei Català de la Salut.
Al Departament de Salut per la seva col·laboració, sense la qual no hauria estat possible realitzar l’estudi. REFERÈNCIES 1. Policia espanyola: ‘Aquí no es pegarà a ningú’. VilaWeb, 28-09-2017.
2. Catalunya 1 octubre 2017. Memòria gràfica geolocalitzada d’un dia que mai oblidarem.
3. Govern.cat.
Primer d’octubre, informe d’una repressió #240 octubre de 2018. Primer
d’octubre 1.066 ferits / Danys a 67 equipaments públics.
4. Borràs J. Dies que duraran anys (2a edició). Som-Ara llibres, Barcelona, 2018.
5. Carta del Comissionat pels Drets Humans del Consell d’Europa al Ministre de l’Interior d’Espanya. 04-10-2017.
6. Human Rights Watch, 13-10-2017. Espanya: La policia va fer un ús excessiu de la força a Catalunya. Cal una investigació independent sobre la violència durant el referèndum. 7.
Violencia policial en Cataluña el 1 de octubre de 2017. Sistema de
Registro y Comunicación de la Violencia Institucional SIRECOVI
8. Dastis
assegura que la majoria d’imatges de violència policial durant l’1-O
són ‘falses’. En una entrevista a la BBC, el ministre d’Afers Estrangers
espanyols afirma que l’ús de la força va ser ‘limitat’ i ‘no deliberat,
sinó provocat’. VilaWeb, 22-10-2017.
9. Un policia investigat per l’1-O diu al jutge que els ferits tenien ‘presumpta sang’ o pintura. VilaWeb, 13-11-2018.
10. El ministre espanyol Rafael Catalá fa befa al congrés dels ferits del primer d’octubre. VilaWeb, 22-11-2017.
11. Borrell diu a Brussel·les que ‘moltes imatges’ de la policia l’1-O eren ‘fakes’. 324, 22-01-2019.
12. Col·legi
de Metges de Barcelona, Notícies. El Consell de Col·legis de Metges de
Catalunya (CCMC) denuncia que no es pot posar en dubte la
professionalitat i independència dels metges a l’hora de certificar els
ferits el dia 1 d’octubre. 13-10-2017.
13. Escrito
de Conclusiones provisionales del Fiscal de la Causa 3/20907/2017 a la
Sala de lo Penal del Tribunal Supremo, pp. 109-115.
14. CatSalut. Servei Català de la Salut. Conjunt mínim bàsic de dades CMBD.
15. Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, SA. Barcelona, 1997-2019.
16. Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Projecte DEMCAT. Barcelona, 2014-2019.
17. CatSalut. Servei Català de la Salut – Gencat. Regions sanitàries.
18. Guinjoan
M, Rodon T. Quin criteri va fer servir la policia espanyola per
reprimir en uns municipis concrets? Nació Lleida, Procés Català:
Anàlisi, 15-10-2017.
19. Altesa C. L’1 d’octubre en xifres.
20. 40 minuts de l’Horror de l’1-O (imatges de 500 agressions, aproximadament).
21. Causes de lesions sobre l’aparell locomotor. Web de Cocera D, Gallardo A. Primers auxilis.
22. Traumatisme cranioencefàlic (TCE). Institut Guttmann. Especialitats.
23. Generalitat
de Catalunya. Departament d’Interior. Direcció General de la Policia
Instrucció 16/2013, de 5 de setembre, sobre la utilització d’armes i
eines d’ús policial.
24. Código
de la Policía Nacional (edición actualitzada a 4 de enero de 2019), Ley
Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.
25. Acord Gov/25/2015, de 24 de febrer, pel qual s’aprova el Codi d’ètica de la Policia de Catalunya.
26. Recomendación Rec. (2001) 10 del Comité de Ministros a los Estados miembros sobre el Código Europeo de Ética de la Policía
27. Código
de conducta para funcionarios encargados de hacer cumplir la ley.
Adoptado por la Asamblea General en su resolución 34/169, de 17 de
diciembre de 1979.
28. Referèndum. Els estralls de la policia a les escoles l’1-O. El Nacional / ACN, 26-09-2018.
29. Mombiela M. Investigació sobre els efectes psicològics del referèndum. Públic, 10-10-2017.
30. El testimoni colpidor de l’home a qui la policia espanyola va causar un infart l’1-O. VilaWeb, 14-1-2018.
31. Llobet A. Empitjora l’estat de salut del lleidatà que va patir un infart després de la càrrega policial a la Mariola. Nació Lleida, Referèndum, 04-10-2017.
32. Human Rights Wacth World Report 2019. pp. 237. AUTORA
Núria Pujol-Moix Professora Emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIRB Sant Pau) de Barcelona ANNEX: EL REFERÈNDUM
Aquests darrers anys, el dèficit fiscal crònic de Catalunya i l’augment
de la tendència centralitzadora de l’estat espanyol van fer sorgir a la
societat catalana la consciència de ser tractada injustament tant en
l’economia com en l’autogovern [1]. Hi havia certes expectatives de
millora en el text de la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el
juliol de 2006 però el Partit Popular hi va presentar un recurs
d’inconstitucionalitat. El juny de 2010, la sentència sobre aquest
recurs [2], rebaixant dràsticament les expectatives de millora, va
agreujar notablement la percepció negativa que tenia la societat
catalana sobre les seves relacions amb l’estat espanyol. I així, el
sentiment catalanista de gran part de la població es va anar
transformant en sentiment independentista [3]; aquest sentiment es va
desenvolupar també en una part de la població, generalment d’origen no
català, que prèviament no s’havia sentit catalanista [4]. Un dels
efectes d’aquesta situació va ser el progressiu increment de diputats
independentistes al Parlament de Catalunya, des de l’any 2015.
El Parlament de Catalunya elegit el setembre de 2015, a la sessió del
dia 6 de setembre de 2017, va acordar dur a terme un referèndum
vinculant sobre l’autodeterminació de Catalunya i en va aprovar la llei,
basada en el dret internacional. Poques hores després, tots els membres
del govern de la Generalitat en signaven el decret de convocatòria per
al dia 1 d’octubre de 2017. El dia 7 de setembre, el Tribunal
Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat
presentat pel govern d’Espanya contra la llei i el decret i els va
suspendre cautelarment [5, 6]. Experts juristes van afirmar que convocar
un referèndum o participar-hi no era delicte des de la modificació,
l’any 2005, del codi penal d’Espanya [7]. Per tant, el govern de
Catalunya va prosseguir amb els preparatius per a dur a terme el
referèndum el dia 1 d’octubre tal com estava previst.
El govern d’Espanya va fer nombrosos esforços per a evitar el
referèndum, que considerava il·legal. Va cercar exhaustivament i sense
èxit les urnes [8, 9] i va intentar, per tots els mitjans, impedir que
es pogués fer la votació iniciant un gran nombre d’accions repressives
[5, 10]: restriccions en la llibertat de reunió i expressió, intervenció
de les finances de la Generalitat, intervenció de nombroses webs i de
centres telecomunicacions, multes als membres de la Sindicatura
Electoral, investigació de la majoria d’alcaldes de Catalunya per part
de la fiscalia i, fins i tot, detenció temporal d’alguns membres del
govern i d’algunes conselleries. Al mateix temps, el govern d’Espanya va
enviar 10.000 policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya [3, 5]
i, a final de setembre, el seu president, Sr. Mariano Rajoy, va amenaçar
Catalunya amb la frase ‘Nos van a obligar a lo que no queremos llegar’
[11].
El 27 de setembre, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya va ordenar als cossos de policia Mossos d’Esquadra (Policia
de Catalunya), Policía Nacional i Guàrdia Civil, coordinats per un alt
càrrec del Ministeri de l’Interior, que tanquessin fins a l’1 d’octubre
els locals públics on estigués previst celebrar la consulta, a fi
d’impedir-la [12]. La interlocutòria de la magistrada precisava: ‘Ello
pasa, necesariamente, por adoptar todas aquellas medidas que impidan la
consecución del referéndum, sin afectar la normal convivencia
ciutadana.’
Segons estadístiques completades recentment, el dia 1 d’octubre els
Mossos d’Esquadra van tancar 500 col·legis electorals i els policies
espanyols 98 [13]. Quan els col·legis estaven protegits per nombroses
persones els Mossos no intervenien per considerar que no ho podien fer
sense carregar i, per tant, sense alterar la convivència ciutadana. Les
mateixes estadístiques expliquen que els agents de policia espanyols van
intervenir en un total de 114 centres de votació i, en 75 d’aquests,
van realitzar càrregues amb la finalitat de requisar les urnes i
paperetes per a impedir la votació.
D’acord amb els antecedents exposats, el poble de Catalunya estava
enormement motivat per a participar en el referèndum a fi d’aconseguir
la independència del país i, per això, van ser nombroses les persones
voluntàries que van col·laborar en la preparació del referèndum. Van
comprar, traslladar i amagar les urnes [9] i, uns dies abans de la
votació, van ocupar massivament els col·legis electorals per a evitar-ne
el tancament [14]. Durant la jornada electoral, els ciutadans van
presidir les meses electorals, van votar, i van protegir les urnes amb
els seus cossos Així mateix, molts informàtics voluntaris van treballar
intensament per mantenir el cens universal digital durant tota la
jornada [15]. Referències
1. Montilla avisa de la desafecció dels catalans envers Espanya. VilaWeb, 08-11-2007.
2. Estatut d’Autonomia. Generalitat de Catalunya.
3. Puigdemont C., Mouton O. La crisi catalana, una oportunitat per a Europa. La Campana, Barcelona 2018.
4. La República de los no-independentistas, #NousRepublicans. Nautilus Comunicació i Cultura SL, Banyoles 2018.
5. Informe
sobre la vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en
ocasió de la reacció penal a partir de l’1 d’octubre i l’aplicació del
155 CE. Maig 2018.
6. Govern.cat. Primer d’octubre, informe d’una repressió #240 octubre de 2018.
7. Anàlisi jurídica de les suspensions de normes catalanes sobre el referèndum d’autodeterminació.
8. Albalat J. G. Al carrer del Perú. Les policies locals comencen a custodiar les urnes propietat de l’Estat. El Periódico, 28-09-2017.
9. Vicens L, Tedó X. Operació urnes. Columna Edicions SA, Barcelona 2017.
10. Informe-síntesi de les actuacions del Síndic de Greuges al voltant de l’1-O. Novembre 2017.
11. Referéndum 1-O. Rajoy amenaza a la Generalitat: ‘Nos van a obligar a lo que no queremos llegar’. Público, Política, 15-09-2017.
12. Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala Civil y Penal. Diligencias previas 3/2017.
13. Catalunya 1 octubre 2017. Memòria gràfica geolocalitzada d’un dia que mai oblidarem.
14. Una
gentada protegeix els col·legis arreu de Catalunya per votar en el
referèndum. Els ciutadans fan vetlla durant tota la nit per a protegir
els col·legis. VilaWeb, 01-10-2017.
15. Els ‘hackers’ que van fer possible el cens universal en el referèndum. VilaWeb, 04-10-2017.»
24.01.2019 21:50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada