Res no era veritat i, el més fort, és que encara hi ha qui ingènuament se sorprèn. Ni la promesa del president del govern espanyol era tal, ni les interessades filtracions mediàtiques sobre un gest de Pedro Sánchez amb els catalans als pressupostos generals de l'Estat eren reals, ni els socialistes complirien l'Estatut i la seva disposició addicional tercera, aquella que diu que durant set anys el govern espanyol haurà d'invertir en infraestructures a Catalunya l'equivalent al pes relatiu del PIB català respecte a l'estatal i que només van materialitzar una vegada. Per què, doncs, tanta insistència que aquest any sí? Deu ser que sempre hi ha algú als llocs de decisió que tendeix a pensar que, al final, els catalans acceptaran.
Els nombres reals, una vegada s'han conegut els comptes públics en detall, milloren exercicis anteriors, però disten molt de ser el que es va dir que serien. Gairebé sembla una invitació als independentistes catalans que diguin que no, no fos el cas que, enmig de l'ardor madrileny, alguns tinguessin la temptació de córrer a donar suport als comptes. A aquest incompliment en caldria sumar un altre que és històric als pressupostos un any rere l'altre: el desfasament entre la xifra que apareix als papers oficials i la quantitat que finalment s'executa, una vegada han passat les corresponents licitacions i adjudicacions. En cada tràmit acaba quedant-se tal quantitat de milions pel camí que la mitjana dels últims anys és que tan sols s'ha executat a Catalunya el 56% del pressupostat. Vaja, una autèntica presa de pèl.
Per això sorprèn (o no) l'entusiasme de la Cambra de Comerç amb les xifres finals i sobretot tenint en compte les experiències d'incompliments acumulades. Molt diferent de l'actitud de la Cecot, que ha lamentat que la inversió en infraestructures continuï sent baixa. Ambdues entitats saben de números, encara que sembla que la primera, immersa en un procés electoral intern, prefereix deixar sol el Govern i buscar refugi a Madrid i el poder socialista. Per això no va ser estrany que el president sortint Miquel Valls acompanyés dissabte passat Pedro Sánchez a l'acte socialista de proclamació de Jaume Collboni com a alcaldable.
En definitiva, uns números que, una vegada coneguts i tenint en compte el bloqueig de la situació política i l'absència d'iniciatives governamentals sobre el referèndum acordat, la mesa de negociació, els presos polítics i els exiliats, no haurien de tenir cap recorregut.