La Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra explica un dels capítols més obscurs de la nostra història
La festa, que es fa durant tot el dia, es compon de deu quadres
que expliquen el clima de desconfiança que es respirava al segle XVII
Durant
tot el segle XVII la bruixeria va ser especialment perseguida a tot el
país i milers de dones van ser injustament condemnades a mort. El darrer
poble de Catalunya on s’hi va penjar una bruixa va ser el 1767 Sant
Feliu Sasserra i ja fa molts anys que l’efemèride es recorda per Tots
Sants amb la Fira de les Bruixes,
que es fa avui. Al llarg de tot el dia es recrearan diverses escenes
que expliquen la persecució que patien algunes dones per guarir fent
servir la medicina natural o, simplement, estimar-se entre elles.
La festa es compon de deu quadres que es representen al llarg del dia
en diversos indrets del poble. Serveixen per situar els visitants enmig
del clima de desconfiança mútua que es respirava durant la Inquisició.
Al poble fa molt temps que hi ha sequera i tothom té opinions ben
diferents sobre què cal fer per combatre-la: les dones malparlen les
unes de les altres, els nens murmuren, a la taverna els homes
discuteixen…
Mentrestant corre el rumor que algunes dones del poble es reuneixen
de nit per fer rituals estrambòtics i adorar ídols pagans. Això aixeca
moltes sospites i els més malpensats les acusen de ser les responsables
de la sequera que fa mesos que assola el poble. Finalment la festa
culmina amb una processó al Serrat de les Forques, un indret situat en
un extrem del poble hi fou penjada, segons la tradició, Maria Pujol,
l’última bruixa catalana.
Per Tots Sants, els catalans acudeixen als cementiris | Adrià Costa
Milers
de catalans aniran als cementiris per recordar els difunts aquest
diumenge. Aquesta és la imatge típica que es repeteix any rere any el
primer de novembre, el dia que es celebra la festivitat de Tot Sants.
Marcada al calendari com una de les dates assenyalades per l'església
catòlica, el cert és que els orígens d'aquesta diada tenen el segell de
la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar
posteriorment.
Els celtes dividien l'any en dues parts; la de la llum, que abraçava els
mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de
tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies
de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un
mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la
benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i en la que es creia que
els difunts podien contactar amb els vius.
No és fins al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a
pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV, que enlloc de destruir el
Panteó romà en honor a tots els déus i que era pagà, va consagrar el
temple en honor a la Verge i a tots els màrtirs, una decisió
que, segles més tard, s'estendria a tots els sants. El papa Gregori IV
va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de
novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta,
que també la celebrava per aquestes dates.
La Castanyada, una festa secular a Catalunya
Amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de
campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos
municipis catalans feien repicar fins la matinada, motiu pel qual se'ls
hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any;
castanyes i moniatos. Aquests aplec improvisats van anar arrelant a
Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una
tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la
castanyera.
La Castanyada, festa popular catalana Foto: Adrià Costa
El famós costumista Joan Amades explica al Costumari Català
com eren els estris que usaven aquestes professionals de treure les
castanyes del foc: "Fogons de terrissa semblants a una copa", i més
endavant "torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro
grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes".
Una altra menja molt típica d’aquests dies són els panellets. Segons
Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els
seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres
èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes:
el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places
i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi.
Sembla que inicialment els establiments que posaven parada per vendre
els panellets eren els cafès, i no va ser fins més endavant que van
aparèixer les pastisseries.
Té un origen americà el Halloween?
En els darrers anys, la festa de la Castanyada i Tot Sants s'ha vist
"amenaçada" pel Halloween, una festivitat molt estesa a Amèrica del
Nord i que ha creuat l'Atlàntic per influència del màrqueting i dels
films amb segell de Hollywood. Tot i el que es podria pensar, l'origen
d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts que la de Tot Sants. El
mateix nom ja dóna una pista; Halloween és l'abreviació dels mots
anglesos antics All Hallows Eve (vigília de tot els sants).
L'origen d'aquesta festa es troba també en la cultura celta i en la
creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de
l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els
esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els
humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de
malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que
és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).
Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos,
calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que
sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen
convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als
Estats Units durant el segle XIX.
Dues carabasses de Halloween Foto: Flickr: Pedro Ferreir
La carabassa buida amb l'espelma, una tradició que també es catalana
Aquesta voluntat de disfressar-se i decorar la casa
amb elements desagradables acaba fent popular un objecte que, a dia
d'avui, és la principal icona d'aquesta festa "americana". La carabassa
amb una espelma a dins era i és una eina per fer por i per recordar els
difunts, si bé aquest costum va arribar a Amèrica gràcies a la
immigració i molt després que es fes en altres indrets d'Europa, entre
els quals Catalunya.
Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del
país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que
se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet
majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les
comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda
també per un nap, que es buidava de la mateixa manera.
El poder espanyol opta per l’Alzamiento Nacional contra el poble català
Relleguint allò escrit pel
meu amic Josep Ramon Fuentes fa pocs dies és evident que el poder
espanyol ha optat per la repressió contra el desig d’independència del
poble català incapaç de proposar cap alternativa a una taula de
negociació entre dugues aspiracions legítimes, la preservació de la
unitat de l’estat i la secessió.
El supremacisme espanyol és
presoner de la seva obcecació integrista i la modernizació de les
infraestructures al servei del centralisme madrileny no ha anat
acompanyada d’una democratització política i cultural capaç d’acceptar
la pluralitat d’identitats confiant-ho tot al recurs últim de la raó
d’estat, aquell argument al qual hom acudeix quan no n’hi ha cap d’altre
prou consistent per desestimar unes reivindicacions socials i nacionals
fonamentades.
El front nacional espanyol acordat entre
PP, PSOE i Ciudadanos per bunqueritzar l’Estat contra el procés
independentista català és el símptoma d’un fracàs: el de l’estat-nació
espanyol, i l’únic recurs al qual acudeixen és el de la cobertura
internacional, com la que avui els ha ofert el secretari general de les
Nacions Unides, per cercar complicitats per reprimir -que no pas
negociar- les aspiracions legítimes d’un poble sotmès a una situació de
dominació i espoli. I això ho fan des del poder estatal, no pas com al
1936 alçant-se contra un govern democràtic, sense ni tan sols una
aparença èpica darrere la qual encobrir els propòsits exterminadors
envers la catalanitat.
Tot fa preveure una actuació repressiva
contra les institucions i les autoritats legítimes del poble català, que
pot durar anys, i que pot sotmetre Catalunya a un estat d’excepció
sostingut per la força amb l’únic objectiu de doblegar la voluntat
d’autodeterminació dels representants de la majoria del poble català, no
pas de vetllar per la prosperitat del nostre país. El desenllaç
d’aqueix conflicte, esdevingut hores d’ara una qüestió pendent a
l’agenda internacional, deprendrà fonamentalment de que les virtuts a
les que apel·lava el meu amic Josep Ramon Fuentes acompanyin als
representants catalans en aqueixa cruïlla histórica.
1970: la revista Oriflama parla del final de Tele/Estel.
Aquests dies dedico una bona –i molt plaent– part del
meu temps a repassar una col·lecció que podríem dir que he rebut en
herència i de la qual ja avanço que en parlaré en diversos apunts
d’aquest Bloc. Són els 36 números de la revista Oriflama
que van de gener de 1970 a desembre de 1973. Pràcticament el moll de
l’os de la història d’aquesta publicació ja que va ser fundada el 1961 i
va tancar portes el 1977.
En la secció “Qüestions obertes” del número 98 (agost de 1970) es parla dels problemes del setmanari Tele/Estel en una columna signada per “Y.”, una inicial darrere de la qual hi ha el periodista Josep Ylla-Català, home que, si no m’erro, pocs anys després va formar part, al costat de Josep Pallach, del nucli fundacional del PSC-Reagrupament.
El que es diu en aquesta columna m’ha semblat molt interessant pel
que significa de retrat de la situació de la premsa en català d’aquella
època: 1970, a cinc anys de la mort del dictador. Us la reprodueixo
íntegrament:
“Tele-Estel”: massa vacances
(Oriflama, 98. Agost de 1970) “Tele-Estel” ha tornat a interrompre la publicació
amb l’arribada de l’estiu. Aquest cop, però, les possibilitats de tornar
a sortir, quan siguem a la tardor, són més minses que l’any passat. “Tele-Estel” no té prou lectors. I demana, al seu número darrer, com podria fer-s’ho per trobar-los.
És clar que totes les publicacions catalanes tenim avui una
dificultat bàsica: Bona part dels catalans no tenen el costum de llegir
en català, per la falta d’ensenyament a l’escola i per la supressió,
durant molt de temps, de publicacions en català. Això ha reduït el
públic en forma dràstica. Avui la “majoria silenciosa” no llegeix gaire el català. Podria arribar-hi un setmanari gràfic del tipus “Paris-Match” que estigués al dia del que passa al món i entrés pels ulls. “Tele-Estel”
en quedava tan allunyat que ni d’experiment no es pot parlar, en aquest
camp; a part el problema de si s’aguantaria la competència de les
publicacions en castellà.
Érem molts els qui al començament compràvem “Tele-Estel” per mirar què deia d’allò que, en un moment, donat, ens preocupava. En comptes del que buscàvem, “Tele-Estel”
ens donava una versió casolana del tot va bé, amanida amb proclames
inflades i quantitats increïbles de barbes de senyors, silenciant amb
cura exemplar tota referència als plats i les olles que aquells senyors
haguessin pogut trencar, fos quin fos el segle dels esdeveniments.
Acabem. Més que no pas de com s’ha fet el setmanari, es tracta de com
es pot fer, tant per les circumstàncies generals del país com les
particularíssimes de “Tele-Estel”. Amb els
condicionaments evidents sota els quals va nèixer i les limitacions de
temàtica i d’enfoc sota les quals ha hagut d’intentar desenvolupar-se, a
“Tele-Estel” li és molt difícil d’arribar a un públic massiu i decep profundament les minories engatjades.
Si ha de tornar a sortir cal algú que talli el nus. Y. —————————————————————————————————– NOTA: Una conseqüència del meu viatge als primers anys 70 a cavall d’Oriflama ha estat la relectura d’“El sexe dels àngels”, de Terenci Moix (Planeta, 1992), que parla en clau satírica i molt “moixiana” –la valoro com una de les seves millors novel·les– de tot el que passava en el món de la cultura catalana en aquella època.
Si voleu repassar-la sapigueu que la revista “Oriflama” apareix amb el nom de “Barres i foc” i que el setmanari“Tele/Estel”, dirigit per Sempronio, apareix camuflat com “Lo Sputnik Català”, i Fantasio el seu director.
I ja posats a dir-ho tot, preneu nota que l’altra revista catalana d’aquella hora, “Serra d’Or”, l’entremaliat Terenci me la batejava “Mantell de Montserrat”.
Per cert, “Tele/Estel” ja no va tornar a sortir més. Entre la seva estrena (juliol de 1966) i el número que motiva el comentari d’Y. (19 de juny de 1970) el setmanari no va arribar a complir els quatre anys de vida.
La premsa internacional recull el xoc de trens entre Catalunya i l'Estat
Mitjans com 'The Guardian', 'The New York Times' o 'La Stampa' miren cap al 20-D com a via a una solució al conflicte
Informació de la web de 'The Guardian' sobre la proposta de Junts pel Sí i la CUP.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 28 d'octubre del 2015 - 13.15 h
La proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP per avançar cap a la independència de Catalunya ha sigut recollida per bona part de la premsa internacional. Tots han destacat el xoc de trens que s'acosta entre Catalunya i el Govern espanyol davant el tret de sortida que els independentistes han donat cap a la insubordinació per aconseguir la ruptura amb Espanya.
THE GUARDIAN
"La 'declaració d'independència' de Catalunya dóna el tret de sortida a la confrontació amb Madrid".
El diari britànic subratlla que Catalunya "s'ha posat en la via cap a
la col·lisió amb el Govern després que del nou Parlament hagi impulsat
una resolució per 'començar el procés de creació d'un estat català que
tindrà la forma de república'". 'The Guardian' apunta que es tracta
"efectivament d'una declaració unilateral d'independència" i recull que
les forces no independentistes han qualificat la proposta de cop
d'Estat. El rotatiu també recull, en una notícia a part, la reacció de Mariano Rajoy,
assegurant que "la justícia prevaldrà". El rotatiu apunta que la
declaració independentista "podria servir per activar la meitat
d'electors catalans que no recolzen la independència i que podrien votar
massivament candidats no secessionistes en les eleccions del 20 de desembre".
THE WASHINGTON POST
"Defensarem la unitat i combatrem la independència".
El diari de la capital dels EUA titula la informació sobre el tema amb
la reacció de Mariano Rajoy, que qualifica de "provocació" la iniciativa
independentista, "contrària a la Constitució, a la llei, als sentiments
de la majoria de catalans i a la voluntat democràtica dels espanyols.
El rotatiu recorda que Junts pel Sí i CUP sumen 72 diputats de 135 i que
les dues formacions no s'han posat d'acord per formar govern.
THE NEW YORK TIMES
"Creix l'escalada entre els separatistes catalans i el Govern espanyol".
El diari novaiorquès considera la nova picabaralla entre Catalunya i
l'Estat un episodi més de l'estira i arronsa de les dues parts i recorda
que Rajoy ja ha amenaçat altres vegades de denunciar Artur Mas davant
la justícia. Com 'The Guardian', 'The New York Times' també fa una
lectura en clau de les generals del 20-D i considera
que el pols "s'ha convertit en una eina dels candidats per posicionar-se
de cara a les eleccions generals". "La disputa ha permès a Rajoy, que
afronta una fragmentació del mapa electoral espanyol, presentar-se com
el guardià de la integritat d'Espanya". El diari considera que cada pas
que ha fet Rajoy en aquest assumpte ha servit per "engrandir la figura
de Mas".
POLITICO
"Els partits catalans impulsen la via cap a la independència".
El digital apunta que Junts pel Sí i CUP consideren que les eleccions
del 27-S els van donar el "mandat democràtic" per separar-se d'Espanya i
destaca que les dues formacions discrepen en molts assumptes i no han
pogut encara arribar a un acord de govern.
LA STAMPA
"Catalunya accelera cap a la independència".
El diari italià subratlla que es "precipiten les coses a Catalunya",
on, a penes constituït el Parlament, es prepara la votació d'una
resolució "molt explícita" per trencar amb Espanya. 'La Stampa' apunta
al 20-D com a data clau per a tot el procés. "Amb un nou Govern,
la situació podria canviar. Amb un Executiu d'esquerres es reobriria el
diàleg entre Madrid i Barcelona. Amb un Executiu de dretes, el
conflicte es pot radicalitzar".
"Catalunya
inicia la ruta cap a la independència". La cadena de televisió recull
que Junts pel Sí i la CUP volen debatre la proposta al novembre i que si
s'aprova el procés cap a la creació d'un nou estat duraria no més de 18
mesos.
CTVNEWS
"Els partits secessionistes catalans entren una proposta parlamentària per trencar amb Espanya".
La cadena de televisió del Canadà publica una informació d'AP en què
considera la proposta de resolució de Junts pel Sí i CUP "l'anunci de
l'inici formal de la ruptura amb Espanya i la formació d'una república a
Catalunya", encara que apunta que "és improbable que vagi més enllà
d'un acte simbòlic ja que la regió encara no ha format govern".
Mas i Baños, en la sessió de constitució del Parlament, dilluns passat.
«Amb la CUP no hi ha res a negociar, són els del porro i la litrona». «Uns pallassos antisistema, això és el que són».
Les frases, reals, són un símptoma de com pensa una part de
Convergència respecte a les negociacions amb el partit anticapitalista
per aconseguir la investidura d'Artur Mas.
Ja fa dies que
existeix aquest rum-rum en el partit de Mas. Només Felip Puig, un
conseller en funcions que sap que no repetirà al Govern, s'ha atrevit a
posar-li veu, a mitges. Puig va demanar posar línies vermelles en les
negociacions. Altres són més contundents: la línia vermella és negociar
amb la CUP. Esgrimeixen que abans de parlar dels vots per a la
investidura de Mas, abans d'embarcar-se en els detalls del full de ruta,
CDC hauria d'haver posat a sobre de la taula una cosa bàsica: els seus
principis. Innegociables.
Junts pel Sí ha obtingut 62 diputats;
la CUP, 10. I existeixen, diuen, altres grups parlamentaris a la Cambra
per obtenir les dues abstencions que li fan falta a Mas per ser reelegit
president.
SENSE RES A CANVI / L'enuig per la marxa de les
negociacions amb Antonio Baños i els seus i per la firma del document de
la desobediència és notable. «És com ensenyar el cul abans de casar-se»,
comenta irònicament un conseller. Altres al partit utilitzen
expressions irreproduïbles per qualificar el contingut de l'acord.
Un
acord que, es queixen, podria desbaratar una possible bala a la
recambra: l'abstenció del PSC per facilitar la investidura del líder de
CDC. Argumenten que, malgrat l'abisme que separa JxSí del grup que
lidera Miquel Iceta, abans que unes altres eleccions, abans que Mas
quedi atrapat per una força antisistema, i per obrir una nova etapa,
aconseguirien que Mas fos reelegit president. En especial si el PSOE pot
governar Espanya i es proposa una solució pactada al conflicte amb
Catalunya. Aquesta hipòtesi ha quedat ara seriosament lesionada perquè
la resolució independentista pactada amb la CUP deixa sense marge Pedro
Sánchez per fer gestos a Mas.
«ENTENC QUE NO S'ENTENGUI» / Per
tot plegat, la resposta d'un membre del Consell Executiu a una pregunta
sobre la lògica del que està passant és: «Entenc que no s'entengui». I un altre afirma que aquest desconcert «és el que sent tota persona assenyada». El malestar es va traslladar al Consell Executiu d'aquesta setmana, com va avançar ahir La Vanguardia.
El
repàs al perfil dels consellersde Masés suficient per veure la
distància sideral que els separa de la CUP. Només s'ha de recordar que
quan la força assembleària va fer el seu míting central a la campanya
del 27-S, fa només un mes, a l'escenari van desplegar les cares dels
seus adversaris. Entre ells, Puig i Boi Ruiz, amb la cancellera alemanya
Angela Merkel, l'exministre José Ignacio Wert i l'OTAN. Al Govern en
funcions s'hi asseu Andreu Mas-Colell, un liberal absolutament contrari
al que pugui representar el discurs econòmic de Josep Manel Busqueta,
diputat electe de la CUP. O Jordi Jané, que ha sigut vicepresident del
Congrés dels Diputats i un ferm defensor de l'Estat de Dret i el
respecte a la legalitat. I Germà Gordó, un convençut que el contenciós
sobiranista ha d'acabar en un pacte.
La posició del «res a negociar amb la CUP»
obeeix a la idea dels que troben a faltar que Convergència, el seu
partit, marqui la pauta. Es pregunten on és i què fa la portaveu, Mercè
Conesa. Es pregunten per què no s'han marcat els ritmes i els continguts
des de les eleccions. I tot plegat vinculat al període precongressual
en què CDC ha de decidir si s'aplica retocs o tanca definitivament el
seu projecte polític i n'obre un altre.
La resposta a aquest
profund malestar la va donar ahir el coordinador general, Josep Rull,
revelant que diumenge el nucli dur del partit va avalar per unanimitat
el text de la desconnexió i la desobediència elaborat amb la CUP. Una
manera elegant d'acusar els crítics de no traslladar el seu malestar als
òrgans del partit.
El que uneix pràcticament tothom a
Convergència és la defensa absoluta de Mas com a candidat únic i
insubstituïble per a la investidura. Servir en safata a la CUP el seu
cap seria per a tots una renúncia intolerable, inacceptable. «Sense Mas com a president, no hi haurà cap més alternativa que concórrer a eleccions»,
va afirmar ahir el consellerSanti Vila. El mateix líder es reivindica
per la legitimitat dels vots obtinguts per JxSí amb ell com a candidat.
Abans que cedir Mas, hi haurà eleccions, repeteixen tots... Excepte
l'entorn sobiranista cívic que recorda que CDC té un greu problema de
corrupció i que la independència va més enllà d'una sola persona. «Però aquesta decisió l'han de prendre a CDC», admeten aquestes veus, algunes integrants de JxSí.
Mentrestant,
la CUP treu pit sobre la resolució amb CDC perquè «transforma el marc
mental de Catalunya», en paraules de Baños ahir a TV-3. I tot plegat
sense cedir sobre Mas. «Si volem ser independents hem de deixar de pensar en clau autonomista», va insistir.
Márquez denuncia els tres periodistes italians que el van agredir
Alzamora, mànager del bicampió del món de MotoGP, demana "respecte tant pel Marc com per la seva família"
FACEBOOK / LA IENE
Els periodistes italians que aquest divendres es van presentar a casa de Márquez a Cervera.
EL PERIODICO
EMILIO PÉREZ DE ROZAS / BARCELONA
Dissabte, 31 d'octubre del 2015 - 11.56 h Marc Márquez, bicampió del món de MotoGP, ha comunicat, a través d'Emili Alzamora, el seu mànager, la presentació d'una denúncia contra els dos periodistes italians que aquest divendres es van presentar a casa de la seva família a Cervera(la Segarra) i, amb l'excusa de fer-li una entrevista i
entregar-li un guardó fictici, van entrar a casa seva sense
autorització, van sacsejar i agredir part de la seva família, i van
esgarrapar al coll el mateix pilot.
"En el dia d'ahir --comença
la nota feta pública fa uns minuts pel seu gabinet de comunicació-- es
van produir uns desafortunats esdeveniments a Cervera. Un grup de
persones es van personar a la vivenda del pilot i van proferir una sèrie
d'insults, van fer determinades accions humiliants i ridícules al
mateix pilot i, fins i tot, van arribar a empènyer i agredir els seus
familiars més pròxims. Donada la gravetat de l'acció, aquests actes han
sigut denunciats i seguiran el curs normal d'una acció penal davant
aquestes persones". El representant del pilot, Emili Alzamora, donades
les circumstàncies, "denuncia els fets i sol·licita que actes com
aquests no es tornin a repetir", a més de sol·licitar "el merescut
respecte tant pel Marc com per la seva família".
Márquez i la
seva família van ser víctimes, aquest divendres, d'una broma de mal
gust, sacsejades i agressions per part de tres periodistes italians, Stefano Corti, Alessandro Onnis i el seu càmera, estrelles del polèmic programa de Mediaset Itàlia
'Les hienes', que tractaven d'entregar la 'Copa de la merda' al
bicampió del món català, a més d'intentar fer-li una entrevista, just
quan tornava d'entrenar-se en companyia del seu pare Julià, el seu germà
Àlex i el seu preparador.
FETS LAMENTABLES
Els fets van
passar a mitja tarda, quan el Marc tornava de fer 'dirt track'. Allà,
davant la porta del pàrquing de l'adossat de la família Márquez a
Cervera, s'esperava l'equip de la televisió italiana. Segons sembla, es
van acostar al Marc per entrevistar-lo de manera sorneguera, però ell
s'hi va negar, després van entrar dins del pàrquing i la cosa es va
agreujar quan van treure dues ampolles de cava, que van trencar contra
una paret i el terra per simular un podi. El Juliá, el pare, va sortir
de la furgoneta enfadat, ja que a més els periodistes portaven una
espècie de trofeu, la 'Copa di minchia', que venia a ser un aparell
genital masculí gegant, segons testimonis presencials.
Quan va
veure la situació, el Marc va optar per entrar dins del garatge, i va
convidar a sortir de la seva propietat els periodistes, que en aquell
moment haurien agafat pel braç i sacsejat el campió català, a més de
subjectar-lo pel coll. Com a conseqüència, va resultar ferit, encara que
de poca consideració. Ràpidament la família es va posar en contacte amb
la policia. Els Mossos d'Esquadra s'han personat a la casa i han
detingut els tres periodistes i els han pres les imatges. Aquests es
queixen que els han trencat les càmeres i són a l'hospital insinuant
lesions. Márquez ja ha denunciat els fets a la policia en un
desagradable esglaó més de la imparable escalada de declaracions després
dels fets de Sepang.
LA VERSIÓ ITALIANA
Els periodistes
han difós a Itàlia una versió totalment diferent i, a través del
Facebook del programa, han comentat que "quan vam intentar entregar-los
el nostre trofeu vam ser atacats i, en el forcejament, es va trencar la
càmera i ens van prendre les targetes de vídeo. Probablement volien una
copa més gran", diu el text, en què s'informa, en efecte, que els
periodistes van haver d'anar a un hospital a tractar-se de les ferides
sofertes.
Joan Herrera deixa la primera fila política, anunciant que no serà candidat el 20-D
Ha estat una legislatura i mitjà al parlament espanyol i dues al parlament català
El
líder d’Iniciativa per Catalunya Joan Herrera ha fet públic aquest matí
a través del seu bloc la decisió de no formar part de la candidatura on
s’integrarà ICV a les eleccions espanyoles de desembre. La decisió
equival a una retirada pràctica de la primera línia de la vida política
ja que Herrera tampoc no forma part ja del parlament de Catalunya.
Per la seva banda, també avui el secretari general d’ICV, Josep Vendrell, ha anunciat a través del seu compte de Twitter que
es presenta a les primàries per a ser el candidat de la formació
ecosocialista a les eleccions del 20-D. Vendrell, que no va entrar al
parlament com a diputat el 27-S, intentarà ser el número tres de la
llista de confluència En Comú Podem, formada per Barcelona En Comú,
Podem i Iniciativa.
El text que Joan Herrera ha penjat al seu bloc és aquest:
El passat mes de setembre, en plena campanya de les eleccions
catalanes, en una terrassa de Girona, se m’apropà un conegut periodista i
em preguntà: “què, escalfant motors per les eleccions generals?”. Li
vaig contestar que tothom ho donava per fet, però que en canvi jo no
havia pres cap decisió. I que una de les coses que pesaven és aquell
component personal que en els càlculs i les quinieles polítiques mai es
tenen present.
He encapçalat dues vegades les llistes d’ICV-EUiA al Congrés, on vaig
estar una legislatura i mitja, del 2004 al 2010. També he tingut la
sort i l’honor d’encapçalar les llistes d’ICV-EUiA al Parlament de
Catalunya en dos escenaris gens fàcils, el del 2010 i el del 2012.
Després d’aquest trajecte intens, avui he comunicat al Consell Nacional
d’ICV la decisió que he pres: no concórrer a les primàries d’ICV per a
ser candidat a les properes eleccions generals. Hi concorren diverses
circumstàncies. Personals, polítiques, vitals.
Entre les vitals hi pesen les ganes de viure d’una altra manera, fent
altres coses que fa temps que no puc fer. Entre les personals hi pesa
la família i la paternitat, sumada a la convicció que en política estàs
tota la vida, però que en la política institucional estàs un temps, i
que es bó i saludable fer altres coses. Entre les polítiques hi pesa la
necessitat d’obrir una nova etapa de futur a ICV.
Dic això, i ho dic des de la passió per la política. Des de la
convicció que el millor que es pot fer és servir a la teva gent i les
seves idees. De fet, en el Consell Nacional del passat mes de juny, quan
vaig anunciar que no concorreria com a cap de llista a les eleccions
catalanes, en el torn davant els consellers, ja sense premsa, vaig
expressar que no hi havia un orgull més gran que haver estat Coordinador
Nacional i cap de llista d’ICV. El partit al que vaig entrar a militar
l’any 1991 al local del carrer Veneçuela, al barri del Besós, quan tenia
20 anys. Avui, em continuo sentint en plena forma: no és per cansament
que faig un pas enrere. Crec que ICV m’ha aportat molt i sento haver
aportat tot el que he pogut a ICV. En la dimensió parlamentària, que va
des de la meva primera interpel·lació al Govern Zapatero perquè es
personés en el cas de les cessions de crèdit que afectaven al Santander
–finalment no ho va fer- fins la darrera compareixença del President Mas
– on vam evidenciar les trampes del seu relat- segueixo sentint que
tinc coses a aportar. Humilment, crec que sóc millor dirigent que el
primer cop que vaig pujar les escales de la tribuna del Congrés per fer
el debat d’investidura del President Zapatero, els anys i l’experiència
pesen. Però no es tracta de com un se sent, sinó del paper que et
pertoca jugar. I crec que el millor que puc fer avui és obrir pas amb la
millor candidatura que aquest partit sàpiga triar.
Avui, apostem per un escenari de suma en la perspectiva de les
eleccions generals. Moltes i molts m’heu dit que anés a Madrid, però
crec sincerament que és hora d’obrir una nova etapa. Podria fer-ho i
crec que ho podria fer bé. Però també crec que altres que han crescut en
la lluita i en l’organització ho poden fer tant bé o millor que jo.
M’enorgulleix formar part d’un partit i ser membre d’una direcció que
va incorporar, fa més de 16 anys, les eleccions primàries i els
referèndums interns en el seu ADN. A més, tinc la sort d’estar en una
organització, ICV, que sap triar bé. I triar bé perquè la tria dels
candidats i candidates la fa amb un criteri democràtic, treballant-ho
amb les organitzacions i els territoris, i en forma de primàries. Triem
bé, perquè la gent que hem enviat a les institucions no només ha estat
al servei d’unes sigles. És gent que ha estat capaç d’escolar, atendre i
relacionar-se amb la gent que volia representar. Gent competent i
compromesa, compromesa i competent. No sé si això és vella o nova
política, del que estic convençut és que és una política sana.
Avui s’obre una etapa nova a la política, a la catalana i en el
conjunt de l’Estat. I el més meravellós d’aquest moment és la
incorporació de noves energies, que moltes d’elles aporten il·lusió i
ganes renovades. A la vegada, estic convençut que els canvis només es
poden protagonitzar amb arrels profundes, reconeixent la centralitat del
món del treball, assumint l’ecologia i l’ecologisme com un repte que
canvia les relacions de poder i la relació amb la natura, entenent que
el feminisme no és només (que també) la presència de dones, sinó una
manera de fer política capaç d’empatitzar amb l’altra, amb una relació
democràtica amb els altres i no bàsicament jeràrquica. Gramsci ho va
deixar clar: les idees no viuen sense organització –afegeixo que tampoc
la democràcia-.
Per això crec en les organitzacions –més que en les sigles-. Les
organitzacions com espais de decisió, com a marcs democràtics, com
espais de creixement i enriquiment mutu, on hi ha una dimensió parcial o
sectorial, però també hi ha un dimensió global. Crec també en
l’aportació d’una ciutadania que és plural i diversa, i que s’expressa
en lluites múltiples, però amb voluntat de construir. La confluència o
és així, o no serà, i passarà a ser un altre dels múltiples capítols
frustrats d’una esquerra que si una cosa li sobra són les històries de
fracàs. Per això estic segur que tothom posarà intel·ligència, molta
intel·ligència.
No sé si tot plegat serà possible. I estic convençut que passat el
cicle electoral caldrà reflexionar sobre allò que volem des de
l’esquerra –paradigma totalment vigent en un del mons més desiguals que
hem viscut-. Però sí que dic que la nostra cultura romandrà, i
m’agradaria que no fos en solitari, espero que de forma compartida,
imbricada en altres cultures, part imprescindible d’una nova etapa a
Catalunya, l’estat i Europa.
Seguim.
Arenys
de Munt, el bressol de les consultes d'independència, ha hagut d'acabar
penjant la bandera espanyola a la casa consistorial. L'Ajuntament
d'aquest municipi del Maresme ha acatat l'ordre d'un jutjat que ha donat
la raó a la delegació del govern espanyol que el 2013 va interposar un
recurs contenciós per exigir el compliment de la Llei de banderes.
L'equip de govern, format per ERC i PSC, ha esperat fins al darrer dia per complir la sentència i penjar la bandera, segons explica El Punt Avui.
Al balcó de sota, presidint l'entrada, hi ha l'estelada que fins fa poc
compartia espai amb la senyera. Al costat de l'entrada del consistori
s'ha penjat un ban “on queda clar que el símbol hi és per imperatiu
legal”. Tan bon punt es va penjar es va fotografiar i es va enviar la
imatge a la delegació del govern espanyol no fos cas que l'ensenya acabi
desapareixent.
Incident entre dos periodistes italians i Marc Márquez a casa del cerverí
Dos
periodistes italians de la cadena Mediaset i el pilot de motociclisme
Marc Márquez han tingut un enfrontament avui al matí quan els dos
reporters del programa d’humor ‘La Iene’ han entrat a casa del cerverí
per fer-li una entrevista en to de broma.
L’incident ha començat després que Márquez s’ha negat a fer
l’entrevista. Llavors els dos periodistes han entrat al pàrquing i han
obert dues ampolles de cava per simular un podi i quan el pilot ha
insistit perquè marxessin l’han agafat del braç i l’han sacsejat.
La família del pilot ha trucat als Mossos d’Esquadra que han detingut
als dos periodistes. Els Márquez han dit que presentaran una denúncia
contra tots dos per haver-se colat al seu domicili i per una presumpta
agressió al jove pilot.
Els dos reporters del programa italià han donat una versió diferent
dels fets i han penjat una fotografia a les xarxes socials. També es
queixen que han estat agredits.
La Seguretat Social va disposar el passat mes de juliol de 3.750 milions d'euros del Fons de Reserva per abonar les pagues ordinàries i extraordinàries de les pensions,
va dir el divendres el ministeri d'Ocupació. Una vegada acabat el
tercer trimestre, la dotació del fons per afrontar el deficitari sistema
públic de les pensions ascendeix a 40.874 milions d'euros a preu
d'adquisició, equivalent a un 3,86% del PIB davant dels 42.014 milions
amb els quals explicava al tancament del primer trimestre.
L'any passat, el govern espanyol va treure de la denominada "guardiola de les pensions" un rècord de 15.300 milions
d'euros per assumir les pagues extraordinàries de les pensions i la
seva revaloració, deixant el fons a 31 de desembre en 41.634 milions. Un
any abans que la crisi econòmica obligués a recórrer al fons de
reserva, el 2011, la dotació de la "guardiola" era de 66.815 milions
d'euros.
El Banc d'Espanya, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal i el propi govern espanyol han coincidit recentment en què és necessari revisar el sistema de finançament de la Seguretat Social per cumplir els objectius de dèficit i assegurar l'estat de benestar mentre el fons va disminuint.
Vacarisses ridiculitza Felipe VI amb una minifoto a la sala de plens de l’ajuntament
Tots
els ajuntaments catalans estan obligats a què la sala de plens estigui
presidida per una fotografia del president de la Generalitat i una altra
del rei espanyol Felipe VI. Amb tot, no especifica les mides que han de
tenir. A l‘ajuntament
de Vacarisses (Vallès Occidental) han tingut l’enginyosa idea de
col·locar un retrat del monarca de dimensions molt petites. Aquesta
decisió ha comptat amb el suport d’ERC, Podem i PSC. El mateix batlle de
Vacarisses, Toni Masana, ha piulat una fotografia del resultat final:
Les Extraordinàries aventures de Francesc Pujols Dilluns arriba a
les llibreries el còmic basat amb la vida del filòsof, publicat per
l’editorial Males Herbes · Us n’oferim un avançament
Una de les vinyetes de 'Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols' (Males herbes).
L’editor
Ramon Mas de l’editorial Males Herbes ens explica amb una passió que
s’encomana la descoberta del projecte del còmic ‘Les extraordinàries
aventures de Francesc Pujols’, escrit per Sebastià Roig i dibuixat per
Toni Benages i Gallardo. Es tracta d’un primer volum, basat en les idees
i la vida de l’excèntric filòsof, que podria tenir continuïtat si
aconsegueix una bona rebuda de públic. Us oferim un avançament que
mostra a la perfecció l’altura del projecte.
Parla l’editor, Ramon Mas:
Les Extraordinàries aventures de Francesc Pujols
«Fa cosa de dos anys vam entrar en
contacte amb en Sebastià Roig per demanar-li un pròleg per La barca
d’Isis (Males Herbes, 2014), llibre que havíem descobert gràcies al seu
estudi Els malsons dels nostres avis(Duxelm, 2006). En un d’aquells
intercanvis regulars d’emails, en Sebastià ens va enviar un parell
d’historietes breus que acabava de guionitzar, amb dibuix d’en Toni
Benages, per al fanzín La cripta. Va ser llegir-lo i haver-me de
subjectar el cap perquè no m’explotés. La historieta la protagonitzava
en Francesc Pujols (per qui uns anys abans havia patit una obsessió
malaltissa que encara cuejava), que resolia casos sobrenaturals mig per
casualitat, en una impensable barreja entre X-Files i l’Inspector
Gadjet. La seva intenció era fer-ne un llibre sencer, deia, i nosaltres
ens vam oferir a publicar-lo a ulls clucs. Que no som una editorial de
còmic? I què! És per ajudar treure a la llum coses que ens apassionin
tant com aquesta que vam fer Males Herbes.
El cas de Francesc Pujols és curiós de
mena. El seu personatge sempre va superar l’obra que tenia al darrere
(encara que aquesta fos d’ambicions colossals), fins al punt que, en
vida d’ell, s’havien publicat llibres amb les anècdotes i facècies que
protagonitzava. És normal, doncs, que hagi fet el salt mortal que porta
de la realitat a la ficció per convertir-se en un heroi de còmic, i que
s’hi hagi endut alguns dels seus amics del món de les arts i els
artistes.
Aquest còmic espaterrant, que si els
lectors ho volen, tindrà la seva continuació amb una aventura llarga, és
la combinació infal·lible de la imaginació exponencial d’en Sebastià
Roig, la seva exhaustivitat com a historiador cultural (tots els
referents, localitzacions i personatges estan perfectament documentats) i
el dibuix de Toni Benages, un treball finíssim de línia clara que no té
absolutament res a envejar als grans mestres de l’escola franc-belga.
Dos autors que s’han proposat fer allò que resulta tan natural per
altres cultures, que és traslladar els nostres referents a la cultura
popular, i fer, per exemple, que J.V. Foix se les vegi amb unes Irreals
Omegues vingudes de més enllà dels núvols.
Les pàgines que trobareu a continuació
són l’inici d’una història titulada El gabinet del doctor Darder, on
Pujols visita el fundador del famós Museu Darder d’Història Natural de
Banyoles.»
Una de les postres típiques de Tots Sants que ens explica Chelo
Peiró Sanchis, des del grup de facebook Cuina Valenciana
Ingredients:
Pel massapà:
175 grams d’ametlla mòlta 75 grams de sucre 4 cullerades d’aigua Una clara d’ou.
Pel dolç de rovell pastissera:
3 rovells d’ou 75 de sucre 4 cullerades d’aigua
Elaboració:
Posar a escalfar l’aigua amb el sucre.
Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja. Treure la cassola
del foc i abocar l’ametlla mòlta, barrejant amb paciència i afegint,
quan estiga tèbia la barreja, la clara de l’ou. Pastem fins que ens
quede una massa fina que no s’apegue als dits. Ha de quedar més ferma
que la massa de panellets per poder estendre sense que s’enganxe al
marbre. Reservem a la nevera durant tres hores.
Ossos de Sant.
Manera de fer el dolç de rovell:
Posem a escalfar l’aigua amb el sucre.
Deixar bullir dos a tres minuts remenant la barreja, fins que es faci
més densa. A part, batem els rovells en un recipient que puga anar
després al bany maria i li anem afegint l’almívar a poc a poc. Al bany
maria i a foc lent, anem remenant amb les varetes lentament fins que
quede una crema de rovell sòlida. No ha d’arribar a bullir. Tarda més de
quinze minuts en fer-se.
Com formar els ossos:
Sobre el marbre cobert amb “pluja” de
sucre glaç, col·loquem la massa de massapà i formem una llarga banda de
cinc centímetres d’ample, omplim el centre amb una tira de dolç de
rovell i tanquem donant forma de cilindre, que després tallarem a
trossos de 4 centímetres. Ho deixem reposar dos o tres dies a la nevera o
al rebost perquè els pastissets s’assequen bé. No necessiten forn.
Rajoy demana la unitat ‘de tots els espanyols’ per frenar la independència
El president espanyol diu en referència al procés sobiranista que 'això acabarà bé'
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy,
ha demanat avui des de Cabra (Còrdova) unitat de totes les forces
polítiques i socials, i de ‘tots els espanyols’ en la resposta al procés
sobiranista, i ha promès que ‘això (de Catalunya) acabarà bé’.
Rajoy ha emplaçat a actuar ‘junts’ amb ‘proporcionalitat,
intel·ligència i legalitat’ per ‘diferenciar-nos dels que no han actuat
ni amb prudència ni amb proporcionalitat i a més van voler liquidar la
llei’.
Segons Rajoy, ‘no ho aconseguiran’ i els espanyols poden ‘estar
segurs que això (de Catalunya) acabarà bé’. ‘El dolent és que hagi
començat malament, però jo us asseguro que tots units aconseguirem que
acabi bé, com ha d’acabar’, ha reblat.
PSC i Ciutadans eliminen la consideració del català com a llengua preferent a la Paeria
El
PSC, Ciutadans i el PP han tombat una moció de tretze entitats de
Lleida que demanaven l’ús del català com a llengua preferent de La
Paeria. Els vots a favor de CiU, Esquerra, la CUP i de Comú de Lleida no
han estat suficients davant dels catorze que sumen els regidors del
grup socialista, de Ciutadans i del PP.
El rebuig a la moció expressat pel grup municipal del PSC que lidera
l’alcalde Àngel Ros és el resultat del pacte amb Ciutadans que va
comportar el canvi de reglament d’usos lingüístics a la Paeria.
Tres periodistes italians assalten i agredeixen Marc Márquez a l'interior de casa seva
Els fets han succeït al garatge del pilot de Cervera, que ha acabat lleument ferit
Redacció-Nd | 30/10/2015 a les 23:39h
El
pilot de Cervera Marc Márquez ha estat agredit aquesta tarda a casa
seva per uns periodistes italians. Els fets han passat quan el bicampió
de Moto GP ha arribat de fer "dirt track" amb el seu germà i el seu pare, i a les portes del seu habitatge s'ha trobat tres periodistes del polèmic programa Le Iene (Les hienes),
un espai televisiu on s'acostumen a fer bromes pesades a les seves
"víctimes". Márquez s'ha negat a fer declaracions davant la insistència
dels dos reporters, que l'han seguit fins al garatge.
Segons apunta el diari Marca,
un cop dins, els periodistes han tret dues ampolles de cava i han
simulat un podi, una situació que ha fet enfadar el pare de Márquez,
Julià, que ha sortit de la furgoneta. Davant la situació, el pilot de
Cervera ha instat els reporters a sortir de la seva propietat, una
petició que ha estat resposta amb diversos cops i empentes per part dels
italians, que han agafat pel coll el cerverí.
La família del pilot s'ha posat en contacte ràpidament amb els Mossos
d'Esquadra, que s'han personat al lloc dels fets i han detingut els
periodistes, a qui se'ls hi ha requisat les imatges segons apunta el
rotatiu madrileny.
L'entorn del TC aplana el camí de les inhabilitacions i parla de rebel·lió
El magistrat emèrit del Tribunal
Constitucional, Ramon Rodríguez Arribas, assegura que la declaració de
Junts pel Sí i la CUP "jurídicament és nul·la de ple dret" i la
qualifica de "bogeria"
Tribunal Constitucional
|
EFE
per
Xavier Vallbona (Madrid)30 d' Octubre 2015 a les 08.32 h
El magistrat emèrit del Tribunal Constitucional (TC), Ramon Rodríguez
Arribas, ha assegurat que la proposta de resolució de Junts pel Sí i la
CUP per a l'inici del procés cap a la independència és un "cop d'estat polític sense precedents".
"Si s'acaba portant a terme serà un delicte de rebel·lió des del punt
de vista jurídic-penal", ha assenyalat aquest magistrat emèrit que l'any
2010 va participar en la redacció de la sentència de l'Estatut. El
delicte de rebel·lió contra l'ordre constitucional espanyol comporta
penes elevades que podrien arribar fins als 15 anys de presó.
Les advertències de Rodríguez Arribas no han acabat aquí, sinó que ha recordat que l'alt tribunal té ara tota la potestat per executar les seves sentències
després que el PP imposés la seva majoria al Congrés per aprovar una
modificació exprés de la Llei del TC. A més, ha qualificat la proposta
que el dos grups van registrar dimarts passat al Parlament d'"autèntica
bogeria" i ha subratllat que "jurídicament és nul·la de ple dret i no té
cap validesa".
L'entorn del Tribunal Constitucional ha volgut avisar així les autoritats catalanes que desobeeixin la previsible resolució
sobre el recurs que el govern espanyol presentarà amb tota seguretat
contra la declaració que s'aprovi d'aquí a uns dies a la cambra
catalana. "Un estat democràtic modern té un arsenal d'instruments
jurídics i de força legítima que no permeten resistència", ha afegit.
També amenaça amb l'aplicació de l'article 155
El magistrat emèrit del Tribunal Constitucional també ha explicat que les corts espanyoles podrien aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució
per intervenir les institucions catalanes. Abans d'arribar a la
suspensió de l'autonomia, Ramon Rodríguez Arribas ha assegurat que
l'Estat podria assumir el control d'alguns organismes com "les forces
policials autonòmiques" per fer complir la legalitat espanyola com
estableix l'esmentat article.
El president de l’eurocambra demana una investigació per la manipulació de la resposta de Juncker sobre la independència
L'eurodiputat Ramon Tremosa ha rebut una carta de Martin Schulz
Martin
Schulz, president del Parlament Europeu, demana una investigació per a
aclarir la manipulació de la resposta que va donar el president de la
Comissió Europea, Jean Claude Juncker, sobre la possibilitat d’una
independència de Catalunya. Aquella nota manipulada es va fer pública
pocs dies abans de les eleccions del 27 de setembre. Ara Schulz ha
enviat una carta a l’eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, en què li parla
de la seva preocupació per aquell incident. Heus ací el piulet amb què
Tremosa l’ha difosa:
Schulz assegura que es pren ‘molt seriosament’ l’escàndol de la doble
resposta de la Comissió Europea sobre Catalunya. ‘Comparteixo la vostra
preocupació –diu–, especialment en el període previ a les eleccions
regionals de Catalunya del 27 de setembre’. I afegeix: ‘Us puc garantir
que em prenc aquesta qüestió molt seriosament.’ Així mateix, diu que
espera ser informat de les conclusions de la investigació oberta per la
Comissió Europea. Fins ara, la CE ha defensat que es va tractar d’una
errada administrativa humana.
La Comissió Europea ja va dir que investigaria si el text en espanyol
de la resposta de Juncker a una pregunta del PP sobre la independència
de Catalunya havia estat manipulat. Ho va explicar la
portaveu de la CE, Natasha Bertaud, que deixà clar que la versió vàlida
era l’anglesa, responent a una pregunta del periodista Albert Segura.
La versió original en anglès de la resposta del president de la Comissió
a l’eurodiputat del Partit Popular Santiago Fisas deia que no pertocava
a l’organisme europeu de comentar qüestions internes dels estats
membres. En canvi, la versió en espanyol que es va penjar a la web de la
Comissió tenia un paràgraf afegit amb unes consideracions contràries a
la independència de Catalunya. Relat dels fets
El 21 de juliol Fisas va fer una pregunta
escrita a la Comissió Europea sobre la independència de Catalunya.
Demanava si la Comissió reconeixeria un estat català independent creat
per una declaració que no respectés la constitució espanyola, que
‘pretén trencar la integritat territorial d’Espanya i no seria
reconeguda pel govern espanyol’. La resposta de la Comissió, signada pel
president Jean Claude Juncker, va arribar el 21 de setembre. Però amb
texts diferents en la versió anglesa i la versió espanyola.
Després d’esclatar la polèmica als mitjans i a les xarxes, la Comissió
va retirar-les totes dues de la web i va anunciar que investigaria el
cas per escatir si havia estat un error o una manipulació.
Concretament, el text en anglès es limita a dir que a la Comissió
Europea no li correspon d’opinar sobre qüestions d’organització interna
dels estats membres. En canvi, el text en espanyol incorporava un
paràgraf que contenia un pronunciament contrari a la independència de
Catalunya. Els assistents de l’eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, Aleix
Sarri i Marga Payola, ho van denunciar a Twitter, i van assenyalar que
algú havia manipulat les respostes oficials de la Comissió.
La hipotètica versió espanyola diu que la Comissió ‘respectarà les
funcions essencials de l’estat, especialment les que tenen per objecte
garantir-ne la integritat territorial’. I afegeix: ‘La determinació del
territori d’un estat membre és establerta tan sols pel dret
constitucional nacional, i no per una decisió d’un parlament autonòmic
contrària a la constitució d’aquell estat.’
Podeu llegir els texts en totes dues versions a continuació: Anglès:
«EN
E-011776/2015
Answer given by President Juncker
on behalf of the Commission
(21.9.2015)
It is not for the Commission to express a position on questions of
internal organisation related to the constitutional arrangements of a
particular Member State.
The Commission would refer the Honourable Member to its answer to written question P-009058/2014.» Espanyol:
«ES
E-011776/2015
Respuesta del presidente Juncker
en nombre de la Comisión
(21.9.2015)
La Comisión remite a Su Señoría a la respuesta dada a la pregunta escrita P-009058/2014.
No le corresponde a la Comisión manifestar su opinión sobre
cuestiones de organización interna relacionadas con las disposiciones
constitucionales de un Estado miembro en particular.
La Comisión recuerda en este contexto que, de conformidad con lo
dispuesto en el artículo 4, apartado 2, del TUE, la Unión debe respetar
la «identidad nacional [de los Estados miembros], inherente a las
estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también
en lo referente a la autonomía local y regional. Respetará las
funciones esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto
garantizar su integridad territorial». La determinación del territorio
de un Estado miembro está únicamente establecida por el Derecho
constitucional nacional, y no por una decisión de un Parlamento
autonómico contraria a la constitución de dicho Estado.»
Diumenge 1.11.2015 02:00
