Diumenge
12.01.2014
06:00
Autor/s: David Marín (El Punt Avui)
Temor a una frontera més sòlida
A la Franja de Ponent el procés cap a l'autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic
VilawebLa llei del LAPAO, però, ha tingut l'efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d'alcaldes i regidors de la Franja van signar l'1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.
Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l'altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d'ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n'hauria estat un primer episodi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada