la legislació comunitària
¿Quins són els criteris d'admissió i entrada a la UE?
¿Com s'entra a la Unió Europea?
La hipotètica sortida de la Unió Europea i Monetària de Catalunya o Escòcia podria comportar un període d'incertesa
EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona
EL PERIODICO
Divendres, 17 de gener del 2014 - 20.10 h
El juny del 1993 els líders de la UE reunits en la cimera de Copenhaguen van establir tres criteris que tot país candidat ha de complir per poder ingressar a la Unió Europea, coneguts des d'aleshores com a criteris de Copenhaguen. Els principis fonamentals persegueixen l'homogeneïtat institucional en el si de la UE, de manera que qualsevol Estat membre respecti els principis de llibertat, democràcia, drets humans, llibertats fonamentals i Estat de dret.
Tots aquests punts s'inclouen en el Tractat de la Unió Europea (article 6, article 49) i òbviament els complirien tant Escòcia com Catalunya en cas d'una hipotètica secessió. Una altra qüestió és la dels criteris de Maastricht o de convergència econòmica que s'exposen en l'article 121, apartat 1, del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea (TCE). Es tracta de quatre criteris (estabilitat de preus, situació de les finances públiques, tipus de canvi i tipus d'interès a llarg termini) que la crisi econòmica actual dificulta considerablement, i poden ser adduïts com a problema irresoluble o no segons la predisposició política de la UE a una integració ràpida i sense períodes de transició prolongats.
Estabilitat de preus. El Tractat disposa que "l'obtenció d'un alt grau d'estabilitat de preus [...] haurà de quedar de manifest a través d'una taxa d'inflació que estigui pròxima a la dels, com a màxim, tres estats membres més eficaços pel que fa a l'estabilitat de preus". En concret, la taxa d'inflació d'un Estat membre donat, observada durant un període d'un any abans de l'examen, no ha de superar en més d'1,5 punts percentuals la dels tres estats membres amb millor comportament en matèria d'estabilitat de preus. La principal amenaça des d'aquest punt de vista és que en una situació d'inestabilitat institucional resultant d'una sortida de la UE, el període de transició pot ocasionar evidents alts i baixos en la situació econòmica i l'estabilitat de preus. És previsible, a més, que les incerteses tinguin efectes imprevisibles en els preus.
El dèficit públic anual. La proporció del dèficit públic anual en el producte interior brut (PIB) no ha de superar el 3% al final de l'exercici pressupostari anterior. Si això no és així, la proporció ha d'haver disminuït de forma substancial i constant i haver arribat a un nivell pròxim al 3% (consideració de la tendència segons l'article 104, apartat 2), o haver sobrepassat només excepcionalment i temporalment el valor de referència del 3% i mantenir-se pròxima a aquest valor. Difícilment en la situació actual aquestes exigències podrien complir-se.
El deute públic. La proporció entre el deute públic brut i el PIB no ha de superar el 60% al final de l'exercici pressupostari anterior. Si això no és així, la proporció ha d'haver disminuït prou i acostar-se a un ritme satisfactori al 60% (consideració de la tendència segons l'article 104, apartat 2).
Tipus de canvi. El Tractat exigeix "el respecte, durant dos anys com a mínim, sense que s'hagi produït devaluació davant la moneda de cap altre Estat membre, dels marges normals de fluctuació que estableix el mecanisme de tipus de canvi del sistema monetari europeu". L'Estat membre ha d'haver participat en el mecanisme de tipus de canvi del sistema monetari europeu sense interrupció durant els dos anys anteriors a l'examen de la seva situació, sense haver patit tensions greus. Per una altra banda, l'Estat membre no ha d'haver devaluat per iniciativa pròpia la seva moneda (és a dir, el tipus central bilateral de la seva moneda respecte de la moneda de cap altre Estat membre) durant aquest mateix període. Després del pas a la tercera fase de la UEM, el sistema monetari europeu ha estat substituït pel nou mecanisme de canvi (MTC II).
Tipus d'interès a llarg termini. El Tractat estipula que "el caràcter durador de la convergència aconseguida per l'Estat membre [...] s'haurà de veure reflectit en els nivells de tipus d'interès a llarg termini". En la pràctica, el tipus d'interès nominal mitjà a llarg termini de l'Estat membre considerat no ha de superar en més de dos punts percentuals el dels tres estats membres amb millor comportament en matèria d'estabilitat de preus (es tracta, doncs, dels mateixos estats membres presos com a referència per al criteri d'estabilitat de preus). El període considerat és l'any anterior a l'examen de la situació de l'Estat membre de què es tracti.
El juny del 1993 els líders de la UE reunits en la cimera de Copenhaguen van establir tres criteris que tot país candidat ha de complir per poder ingressar a la Unió Europea, coneguts des d'aleshores com a criteris de Copenhaguen. Els principis fonamentals persegueixen l'homogeneïtat institucional en el si de la UE, de manera que qualsevol Estat membre respecti els principis de llibertat, democràcia, drets humans, llibertats fonamentals i Estat de dret.
Tots aquests punts s'inclouen en el Tractat de la Unió Europea (article 6, article 49) i òbviament els complirien tant Escòcia com Catalunya en cas d'una hipotètica secessió. Una altra qüestió és la dels criteris de Maastricht o de convergència econòmica que s'exposen en l'article 121, apartat 1, del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea (TCE). Es tracta de quatre criteris (estabilitat de preus, situació de les finances públiques, tipus de canvi i tipus d'interès a llarg termini) que la crisi econòmica actual dificulta considerablement, i poden ser adduïts com a problema irresoluble o no segons la predisposició política de la UE a una integració ràpida i sense períodes de transició prolongats.
Llarg procés d'entrada
No obstant, el principal problema d'una eventual sortida i entrada de la UE (llevat de mesures excepcionals per part de Brussel·les) és el llarg i rigorós procés d'entrada a la unió econòmica i monetària. El procés difícilment podria durar menys de dos o tres anys. El punt de partida oficial és la sol·licitud, que és sempre resultat d'una relació bilateral i una sèrie de procediments d'avaluació que, en el seu cas, poden culminar en una invitació a l'adhesió. La rapidesa del procés depèn exclusivament de l'avanç de cada país en aquest procés politicoadministratiu.El procés
La sol·licitud es remet al Consell, que, un cop sentit el dictamen formal de la Comissió Europea, decideix admetre-la o no. Quan el Consell acorda per unanimitat un mandat de negociació, poden començar les negociacions formals entre el país candidat i tots els estats membres. Perquè puguin entaular-se les negociacions, el país sol·licitant ha de complir una sèrie de criteris bàsics, els denominats criteris de Copenhaguen.Institucions estables
Això obliga a tenir institucions estables que garanteixin la democràcia, l'Estat de dret, els drets humans i el respecte de les minories; tenir una economia de mercat que funcioni; assumir tot el patrimoni comunitari i recolzar els objectius de la Unió. A més, ha de comptar amb una Administració capaç d'aplicar i gestionar la legislació de la UE en la pràctica. La UE es reserva el dret de decidir quan un país candidat compleix aquests criteris i quan està disposada a acceptar el nou membre. Qualsevol país o part d'un país actualment a la UE disposa de tots elements o almenys s'està preparat per incorporar-los sense traumes institucionals.Criteris de Maastricht
Els criteris econòmics de Maastricht també són una exigència per a l'adhesió, i són bàsicament l'estabilitat de preus, la bona situació de les finances públiques, un tipus de canvi i tipus d'interès a llarg termini estables:Estabilitat de preus. El Tractat disposa que "l'obtenció d'un alt grau d'estabilitat de preus [...] haurà de quedar de manifest a través d'una taxa d'inflació que estigui pròxima a la dels, com a màxim, tres estats membres més eficaços pel que fa a l'estabilitat de preus". En concret, la taxa d'inflació d'un Estat membre donat, observada durant un període d'un any abans de l'examen, no ha de superar en més d'1,5 punts percentuals la dels tres estats membres amb millor comportament en matèria d'estabilitat de preus. La principal amenaça des d'aquest punt de vista és que en una situació d'inestabilitat institucional resultant d'una sortida de la UE, el període de transició pot ocasionar evidents alts i baixos en la situació econòmica i l'estabilitat de preus. És previsible, a més, que les incerteses tinguin efectes imprevisibles en els preus.
Situació de les finances públiques
En virtut del Tractat, "les finances públiques hauran de trobar-se en una situació sostenible, fet que quedarà demostrat en cas d'haver-se aconseguit una situació del pressupost sense un dèficit públic excessiu... ". En la pràctica, la Comissió, a l'elaborar la seva recomanació anual dirigida al Consell de Ministres de Finances, examina si s'ha respectat la disciplina pressupostària basant-se en dos valors de referència:El dèficit públic anual. La proporció del dèficit públic anual en el producte interior brut (PIB) no ha de superar el 3% al final de l'exercici pressupostari anterior. Si això no és així, la proporció ha d'haver disminuït de forma substancial i constant i haver arribat a un nivell pròxim al 3% (consideració de la tendència segons l'article 104, apartat 2), o haver sobrepassat només excepcionalment i temporalment el valor de referència del 3% i mantenir-se pròxima a aquest valor. Difícilment en la situació actual aquestes exigències podrien complir-se.
El deute públic. La proporció entre el deute públic brut i el PIB no ha de superar el 60% al final de l'exercici pressupostari anterior. Si això no és així, la proporció ha d'haver disminuït prou i acostar-se a un ritme satisfactori al 60% (consideració de la tendència segons l'article 104, apartat 2).
Tipus de canvi. El Tractat exigeix "el respecte, durant dos anys com a mínim, sense que s'hagi produït devaluació davant la moneda de cap altre Estat membre, dels marges normals de fluctuació que estableix el mecanisme de tipus de canvi del sistema monetari europeu". L'Estat membre ha d'haver participat en el mecanisme de tipus de canvi del sistema monetari europeu sense interrupció durant els dos anys anteriors a l'examen de la seva situació, sense haver patit tensions greus. Per una altra banda, l'Estat membre no ha d'haver devaluat per iniciativa pròpia la seva moneda (és a dir, el tipus central bilateral de la seva moneda respecte de la moneda de cap altre Estat membre) durant aquest mateix període. Després del pas a la tercera fase de la UEM, el sistema monetari europeu ha estat substituït pel nou mecanisme de canvi (MTC II).
Tipus d'interès a llarg termini. El Tractat estipula que "el caràcter durador de la convergència aconseguida per l'Estat membre [...] s'haurà de veure reflectit en els nivells de tipus d'interès a llarg termini". En la pràctica, el tipus d'interès nominal mitjà a llarg termini de l'Estat membre considerat no ha de superar en més de dos punts percentuals el dels tres estats membres amb millor comportament en matèria d'estabilitat de preus (es tracta, doncs, dels mateixos estats membres presos com a referència per al criteri d'estabilitat de preus). El període considerat és l'any anterior a l'examen de la situació de l'Estat membre de què es tracti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada