Fa setanta-cinc anys que els franquistes van entrar per la Diagonal
Setanta-cinc anys de la caiguda de Barcelona en mans dels exèrcits de Franco
Dos excombatents rememoren per a Nació Digital les seves vivències de la guerra
Jordi Palmer | ND el 25/01/2014 a les 23:59h
El
general Yagüe, tercer per l'esquerra, acompanyat pel dirigent
falangista Dionisio Ridruejo (a la seva dreta), a la plaça de Catalunya
de Barcelona
Barcelona, 26 de gener de 1939. Tal dia com avui, fa 75 anys. Dos mil homes del XV cos d'exèrcit republicà, repartits entre el Tibidabo i Montjuïc i la franja de terra que uneix per les Corts i Sants els dos cims reben a les quatre de la matinada l'ordre de resistir el previsible atac dels exercits rebels que assetgen la ciutat des del Vallès i el Baix Llobregat.
Les crides als voluntaris han aconseguit sumar amb prou feines mil persones més. Els assaltants els superen en proporció de deu a un. Els defensors desisteixen i amb les primeres llums de l'alba, les restes de l'exèrcit lleial es retira, travessant la ciutat, en direcció a Badalona i Sant Adrià del Besòs. Barcelona queda militarment deserta, a mans del feixisme.
Buida de defensors, però no pas de ciutadans. Avui fa setanta-cinc anys, centenars de milers de barcelonins i de refugiats d'arreu de Catalunya i de l'Estat van haver de prendre la decisió que marcaria les seves vides: quedar-se o fugir. Molts van optar per enfilar cap a França, l'exili, els camps de concentració, la derrota, molts altres es van quedar, uns amb resignació, altres amb l'alegria de rebre els vencedors, i tots amb el convenciment que s'acabarien d'una vegada per totes els bombardeigs i la fam. La Barcelona republicana va desaparèixer aquell dia, gairebé al mateix temps que la Barcelona franquista es va fer ben visible.
Els 'moros' no entren a la ciutat
Creuat el Llobregat i pres el cim del Tibidabo i Vallvidrera, eliminades les últimes resistències a Esplugues, les tropes autodenominades 'nacionalistes' tenen a tocar la victòria més preuada des que es va iniciar la campanya de Catalunya: Barcelona, indefensa, és als seus peus. I aleshores, van entrar per la Diagonal. Només soldats espanyols, els italians, els alemanys i els temuts 'moros' es queden a les portes. A les tres de la tarda les avantguardes de l'anomenat 'Exèrcit d'ocupació' a les ordres del general Yagüe entren a la ciutat al temps que altres forces baixen per la carretera de l'Arrabassada. Del cantó de l'Hospitalet, els feixistes arriben a la plaça d'Espanya.
Ningú no els surt a rebre, almenys en un primer moment. Ni els soldats conqueridors ni els ciutadans conquerits tenen la certesa que en qualsevol moment la ciutat no es converteixi novament en un camp de batalla. Però no passa res, i a dos quarts de cinc el capità de la Legió Víctor Felipe Martínez ocupa el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat. Les forces ocupants ja han nomenat alcalde, Miguel Mateu, que espera a Saragossa l'ordre de prendre el seu càrrec. Quant a la Generalitat, Franco ja la va abolir l'abril del 1938, ara només fa fefaent la desaparició de la principal institució de govern catalana, que serà substituïda per la Diputació Provincial.
A les cinc de la tarda les tropes ocupants ja desfilen per la Rambla, el Passeig de Gràcia i altres grans artèries de la ciutat. I ara sí, milers de barcelonins surten a rebre els militars cridant visques a Franco i a Espanya. Uns seixanta mil veïns però, no ho faran: són camí de França.
Testimoni d'excombatents
Barcelona, 26 de gener de 1939. Tal dia com avui, fa 75 anys. Dos mil homes del XV cos d'exèrcit republicà, repartits entre el Tibidabo i Montjuïc i la franja de terra que uneix per les Corts i Sants els dos cims reben a les quatre de la matinada l'ordre de resistir el previsible atac dels exercits rebels que assetgen la ciutat des del Vallès i el Baix Llobregat.
Les crides als voluntaris han aconseguit sumar amb prou feines mil persones més. Els assaltants els superen en proporció de deu a un. Els defensors desisteixen i amb les primeres llums de l'alba, les restes de l'exèrcit lleial es retira, travessant la ciutat, en direcció a Badalona i Sant Adrià del Besòs. Barcelona queda militarment deserta, a mans del feixisme.
Buida de defensors, però no pas de ciutadans. Avui fa setanta-cinc anys, centenars de milers de barcelonins i de refugiats d'arreu de Catalunya i de l'Estat van haver de prendre la decisió que marcaria les seves vides: quedar-se o fugir. Molts van optar per enfilar cap a França, l'exili, els camps de concentració, la derrota, molts altres es van quedar, uns amb resignació, altres amb l'alegria de rebre els vencedors, i tots amb el convenciment que s'acabarien d'una vegada per totes els bombardeigs i la fam. La Barcelona republicana va desaparèixer aquell dia, gairebé al mateix temps que la Barcelona franquista es va fer ben visible.
Els 'moros' no entren a la ciutat
Creuat el Llobregat i pres el cim del Tibidabo i Vallvidrera, eliminades les últimes resistències a Esplugues, les tropes autodenominades 'nacionalistes' tenen a tocar la victòria més preuada des que es va iniciar la campanya de Catalunya: Barcelona, indefensa, és als seus peus. I aleshores, van entrar per la Diagonal. Només soldats espanyols, els italians, els alemanys i els temuts 'moros' es queden a les portes. A les tres de la tarda les avantguardes de l'anomenat 'Exèrcit d'ocupació' a les ordres del general Yagüe entren a la ciutat al temps que altres forces baixen per la carretera de l'Arrabassada. Del cantó de l'Hospitalet, els feixistes arriben a la plaça d'Espanya.
Ningú no els surt a rebre, almenys en un primer moment. Ni els soldats conqueridors ni els ciutadans conquerits tenen la certesa que en qualsevol moment la ciutat no es converteixi novament en un camp de batalla. Però no passa res, i a dos quarts de cinc el capità de la Legió Víctor Felipe Martínez ocupa el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat. Les forces ocupants ja han nomenat alcalde, Miguel Mateu, que espera a Saragossa l'ordre de prendre el seu càrrec. Quant a la Generalitat, Franco ja la va abolir l'abril del 1938, ara només fa fefaent la desaparició de la principal institució de govern catalana, que serà substituïda per la Diputació Provincial.
A les cinc de la tarda les tropes ocupants ja desfilen per la Rambla, el Passeig de Gràcia i altres grans artèries de la ciutat. I ara sí, milers de barcelonins surten a rebre els militars cridant visques a Franco i a Espanya. Uns seixanta mil veïns però, no ho faran: són camí de França.
Testimoni d'excombatents
En ocasió d'aquesta commemoració, els excombatents Josep Vinyet,
requetè del Terç de Cristo Rey, i Antoni Vilella, mecànic de les forces
aèries de la República Espanyola, rememoren per a Nació Digital
les seves vivències durant la guerra i les seves reflexions
setanta-cinc anys després, en dues entrevistes que es publicaran al
llarg d'aquest diumenge, 26 de gener del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada