L'EDITORIAL DE L'ARA,
Europa I el cas dels catalans
És prou conegut el lament anglès en forma d'opuscle El cas dels catalans, publicat al final de la Guerra de Successió per alertar de l'abandonament que el govern tory,
traint el Pacte de Gènova,havia fet dels catalans. Per evitar
repeticions, Catalunya faria bé de no comptar amb cap suport explícit
provinent dels estats europeus o d'una Unió Europea en mans d'aquests
estats. Entre socis, el respecte a la sobirania és la norma que preval. A
més, el cas català fa més nosa que servei: d'entrada és vist com una
incòmoda anomalia susceptible d'obrir la porta a altres reivindicacions
territorials que, des de l' statu quo actual, no farien sinó
complicar les coses en una UE que ja té prou debilitats d'arquitectura
interna. Per postres, el desconeixement, basat en un tòpic fàcil, fa que
el cas català sigui entès com el problema d'una regió rica i, doncs,
poc solidària. I, associat a això, com una reivindicació nacionalista i
identitària. Aquesta visió segueix sent la predominant, alimentada, sens
dubte, per la premsa espanyola. Com es pot combatre aquest relat
simplista?
La carta -i el memoràndum- del president
Artur Mas als líders europeus té defectes de forma (sobretot
idiomàtics) que no s'haurien de repetir, però l'encerta a l'hora de
situar el debat no en la reivindicació econòmica o identitària, sinó en
la voluntat democràtica. I, de passada, fent valer la vocació europeista
dels catalans. Sens dubte, aquesta és la millor via. La de fer entendre
que, en el si d'Europa, hi ha una ciutadania que, de manera pacífica i
democràtica, vol decidir el seu futur polític, igual com amb tota
normalitat ho faran els escocesos amb l'acord del govern anglès. Tot i
que amb aquest plantejament tampoc es poden esperar gestos immediats
dels estats o de la UE, és un enfocament no tacat per prejudicis
ideològics o econòmics. Si els catalans ens mostrem ferms en la voluntat
d'anar a les urnes en referèndum, costarà d'impedir-ho. En ple segle
XXI, en el context d'una Europa en construcció que aspira a tenir més
legitimitat i més suport popular, ¿com es pot justificar una prohibició
així? En el cas dels catalans, Espanya però també Europa s'hi juguen la
seva credibilitat democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada