Què hi pot guanyar la UE amb una Catalunya independent?
Catalunya
ja té data i pregunta per a la consulta d’autodeterminació. El debat
sobre què pot passar amb el nostre país en cas de guanyi el sí és viu.
Passen els mesos i ens seguim interrogant sobre quina relació pot tenir
Catalunya amb la UE. Alguns es creuen el ministro Margallo quan diu que “la independencia situaría a Cataluña fuera de la UE eternamente”. Però de veritat té incentius la UE per a que això sigui així? Què hi podria guanyar la UE admetent una Catalunya independent?1. L’Europa central guanyaria un potent aliat al mediterrani
Una
nació com la Catalunya independent no és petita pels estàndards
europeus. Ocuparia el lloc número 18 pel que fa a població, el número 13
en referènica al PIB (empatat amb Finlàndia i Portugal) i exporta tant
com Dinamarca (uns 58.000 milions a l’exterior i uns 55.000 milions a
Espanya).
Seu de més de 5.300 multinacionals,
moltes d’elles utilitzen el territori català com a base d’operacions per
a les seves exportacions a la resta de la Unió. Novartis, per exemple,
exporta el 90% de la seva producció al mercat europeu.
Tenint en compte, a més, la paràlisi
econòmica existent al sud d’Europa, una Catalunya-Estat, que es
desenvolupi com l’Estat prosper del mediterrani europeu, pot actuar com
l’àncora franco-germànica de la regió i com un exemple de bones
pràctiques a seguir per a la resta d’Estats mediterranis.
Catalunya pot ser, sens dubte, un aliat
natural de l’eix protestant d’Holanda, Finlàndia i Alemanya per avançar
en una integració europea responsable i a la vegada de la Suècia i la
Dinamarca lliurecanvistes que voldran preservar el mercat únic a
qualsevol preu. Serà també un aliat de França, tenint en compte que
aquest ja és avui el primer soci comercial de Catalunya. El petit tamany
de la Catalunya-Estat també li permetrà ser vista no com un competidor
potencial dels Estats més poblats, sinó com un aliat dinamitzador a la
zona del mediterrani.
Degut al seu potencial comercial, deixar
Catalunya fora de la UE seria un risc massa gran per a la mateixa Unió.
Una Catalunya pròspera i exclosa de la UE enviaria una senyal
perillosament positiva per als euroescèptics d’arreu.
2. La independència pot forçar Espanya a fer reformes
Avui, les elits d’algunes regions
espanyoles i italianes poden pensar que el seu desenvolupament econòmic
no és necessari per a donar serveis de qualitat als seus ciutadans. Es
pot aconseguir el mateix gràcies a les milionàries transferències que
reben d’altres regions més pròsperes i dels subsidis europeus per a les
regions amb rendes més baixes.
La independència de Catalunya pot ser el primer moviment d’una corrent de fons per acabar amb aquest subdesenvolupament racional que pateixen moltes regions dels Estats de l’arc mediterrani i, particularment, d’Espanya.
Aquesta és una situació que preocupa a
molts europeus, doncs l’estat espanyol, per exemple, haurà completat
l’any 2020 35 anys ininterromputs com a receptor net dins la UE. Ni tan
sols ha col·laborat quan han entrat a la UE països tan pobres com
Romania i Bulgària.
Una Catalunya-Estat doncs, significaria
la pèrdua de transferències cap a algunes regions espanyoles i podria
generar una reacció que incentivi polítiques que apostin per l’economia
productiva.
No poder disposar dels 16.000 milions
del dèficit fiscal català pot ser per a l’estat espanyol l’oportunitat
per a què moltes regions espanyoles es facin responsables de la seva
pròpia despesa i reformin les seves finances fent-les més sostenibles.
3. Dóna incentius a la UE per acabar amb el dèficit democràtic
Per altra banda, l’entrada a la UE d’una
Catalunya-Estat ajudarà a fer encara més visibles les contradiccions i
ineficiències inherents a la manera com funciona avui la UE.
A la vegada que un nou Estat i nous
interessos s’afegirien al taulell de joc europeu, es remarcarà la
necessitat de reformar-lo i serà més imperatiu que mai que les
institucions europees es democratitzin. L’entrada d’un 29è membre farà
més clar que les decisions no es poden seguir prenent ni per unanimitat
entre 29 governs ni en cimeres nocturnes. Caldrà donar poder real a la
Comissió Europea i al Parlament Europeu per a fer funcionar la Unió.
Finalment, remarcar que només cal veure
l’exemple nord-americà (50 Estats) per comprovar que aquell discurs que
diu que “una UE amb molts Estats es debilita” és poc menys que una
fal·làcia.
4. Reforça el soft power d’Europa
És molt possible que l’existència
exitosa d’una Catalunya-Estat dins de la UE serveixi com a exemple
pacífic i democràtic per a aquelles comunitats nacionals d’arreu del món
que aspiren a la independència.
El fet d’acceptar amb normalitat que els
catalans (i els escocesos) escullin a les urnes quin ha de ser el seu
futur com a país serà un generador de prosperitat i pau. La via armada
quedarà tocada, i la celebració de referèndums pot acabar per
convertir-se en el nou estàndard democràtic que Europa exporti al món.
Aquest fet revertiria positivament en el
prestigi de la UE com a font de pau, així com la seva capacitat de
mediar en tota mena de conflictes internacionals.
5. Catalunya, un Estat aportador net i solidari
Pel que fa a l’aportació econòmica,
Europa no s’ha de preocupar. El tarannà solidari de Catalunya ha estat
històricament notable i pot assumir sense cap problema els requeriments
europeus.
Agafant l’exemple de Finlàndia, veiem que el país nòrdic té un dèficit fiscal amb la UE que és de tan sols 520 milions d’euros anuals. Pel que fa a la seva participació en els fons de rescat de la zona euro, els finlandesos garanteixen (que no aporten) fins a 12.581 M d’euros
que només haurien de pagar en un cas de crisi excepcional. En
comparació, la Catalunya autonòmica col·labora amb 16.000 M anuals per
pertànyer a Espanya. Unes 32 vegades més que l’aportació finlandesa al
pressupost de la UE.
És més, segons l’economista Oriol Amat la contribució que ja fa ara Catalunya a la UE és de 1355 milions/any.
Concloent
Europa hi té molt a guanyar amb
l’acceptació d’una Catalunya independent. Les qüestions aquí plantejades
són només algunes de les moltes que hauran de valorar les institucions
comunitàries per decidir què ha de passar amb Catalunya. N’hi ha
d’econòmiques, però també de polítiques amb un gran calat.
Aquests dies, per exemple, en Xavier Sala i Martin n’ha exposat
una molt clarament amb el seu enfrontament verbal amb Barroso. La UE
prefereix reconèixer abans una independència per les armes que per les
urnes?
Més enllà del previsible histerisme del
govern espanyol, les institucions comunitàries i els 28 Estats que les
conformen faran un anàlisi molt fred i racional abans de decidir quina
relació ha de tenir una Catalunya independent amb la UE.
Fotografia: PRESSEUROP.EU
Aleix SarriBarcelona,
1985. Llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals.
Visc a Brussel·les i treballo com a assessor al Parlament Europeu.
Llegeixo per sobre de les meves possibilitats, tot i que escric força
menys. Trobo que si els catalans tinguéssim premsa econòmica pròpia ja
faria dies que seríem independents. @aleixsarri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada