Des de Brussel·les
per Bernat Ferrer
Catalunya, de regió europea de primer nivell a possible Estat competidor
"Ara no acabem de ser ni només un afer intern espanyol, ni un afer del tot europeu", analitzen des de la comunitat catalana present a Brussel·les
Detecten un canvi d'actitud del 2012 ençà
Bernat Ferrer | ND 16/02/2014 a les 13:25h
"Lamento
comunicar-li que les instruccions del Govern són de no fer cap tipus de
declaració o valoració" sobre el cas català. Amb aquesta frase refusava
una petició d'entrevista un alt càrrec consultar present dimarts a la
conferència sobre l'independentisme català i escocès organitzada pel think tank
francès IFRI. Brussel·les és la ciutat que concentra més missions
diplomàtiques del món, i totes estan al cas del procés català. Però no
en diuen ni piu, ni que siguin diplomàtics de països tan poc vinculats
amb Catalunya o Espanya com podria ser Tailàndia, per posar un exemple a
l'atzar.
"Cal imaginar-se un estol d'estornells, voltant tots a la una. L'ocell situat més a la dreta possiblement no té cap mena de contacte amb el que vola a l'esquerra de tot, però tant l'un com l'altre saben que, el conjunt de l'estol es pot ressentir del seu comportament individual. Per tant, tots continuen volant a la una." Amb aquesta metàfora explica un alt càrrec català instal·lat a Brussel·les els motius pels quals el silenci diplomàtic està sent tant espès. Tailàndia possiblement no té cap vincle econòmic intens ni amb Catalunya ni amb Espanya. Però el país sap que, enemistant-se amb el Regne d'Espanya, de retruc li pot passar factura en les seves relacions amb el conjunt d'Europa, i opta per tenir el mínim de contacte possible amb el cas català.
"Abans d'iniciar-se el procés independentista amb les eleccions del 2012, Catalunya era vista com una regió europea de primer nivell. Un dels motors d'Europa, que se'n deia. Una regió dinàmica, amb la que qualsevol país podia parlar-hi per mirar de fer-hi negocis, sempre sabent que el poder polític no depenia de Barcelona, sinó de Madrid. Ara, des que el Govern de la Generalitat ha manifestat la intenció d'independitzar-se, hi ha molts països que ens veuen com un competidor en potència", explicava un altre catalano-brussel·lenc. És a dir, Dinamarca, Irlanda o Finlàndia saben que si Catalunya s'independitza, immediatament passen a baixar un esglaó en el llistat de països europeus, en tant que el nou Estat català tindria més habitants que ells. Tailàndia, amb menys elements per a l'anàlisi directe, amb més motiu opta pel "wait and see".
Amenaces externes... i internes
I tot això, amanit amb una política poc perfilada de difusió del fet català. La carta en anglès a Angela Merkel i François Hollande és vista des de la capital comunitària com un error de primer nivell, que se suma a la poca destresa lingüística dels consellers catalans -Artur Mas a banda. "Quan el conseller X ve aquí, acaba reunint-se amb els catalans d'aquí, perquè no pot comunicar-se amb cap altra llengua més que el català o el castellà...", critiquen els expatriats.
En aquest context, hi ha una certa coincidència en què al llarg d'aquest any caldrà un gest prou nítid de cara a Europa per part dels catalans. "Ara Catalunya no acaba de ser ni només un afer intern espanyol, ni un afer del tot europeu. Depèn de l'interlocutor que hi hagi al davant", reflexionen part dels catalans instal·lats a Brussel·les. "Hi ha molta gent que ha 'comprat' el relat espanyol, que diu que Artur Mas va perdre les eleccions i que tot plegat no va enlloc. I veuen la Via Catalana i no entenen què passa", continuen explicant. "Si el referèndum del 9 de novembre no pot acabar tenint lloc, allargar la situació fins al 2015 ó 2016 contribuirà a assentar aquesta explicació, i costarà molt tornar a ser presents a l'agenda pública comunitària", conclouen.
"Cal imaginar-se un estol d'estornells, voltant tots a la una. L'ocell situat més a la dreta possiblement no té cap mena de contacte amb el que vola a l'esquerra de tot, però tant l'un com l'altre saben que, el conjunt de l'estol es pot ressentir del seu comportament individual. Per tant, tots continuen volant a la una." Amb aquesta metàfora explica un alt càrrec català instal·lat a Brussel·les els motius pels quals el silenci diplomàtic està sent tant espès. Tailàndia possiblement no té cap vincle econòmic intens ni amb Catalunya ni amb Espanya. Però el país sap que, enemistant-se amb el Regne d'Espanya, de retruc li pot passar factura en les seves relacions amb el conjunt d'Europa, i opta per tenir el mínim de contacte possible amb el cas català.
"Abans d'iniciar-se el procés independentista amb les eleccions del 2012, Catalunya era vista com una regió europea de primer nivell. Un dels motors d'Europa, que se'n deia. Una regió dinàmica, amb la que qualsevol país podia parlar-hi per mirar de fer-hi negocis, sempre sabent que el poder polític no depenia de Barcelona, sinó de Madrid. Ara, des que el Govern de la Generalitat ha manifestat la intenció d'independitzar-se, hi ha molts països que ens veuen com un competidor en potència", explicava un altre catalano-brussel·lenc. És a dir, Dinamarca, Irlanda o Finlàndia saben que si Catalunya s'independitza, immediatament passen a baixar un esglaó en el llistat de països europeus, en tant que el nou Estat català tindria més habitants que ells. Tailàndia, amb menys elements per a l'anàlisi directe, amb més motiu opta pel "wait and see".
Amenaces externes... i internes
I tot això, amanit amb una política poc perfilada de difusió del fet català. La carta en anglès a Angela Merkel i François Hollande és vista des de la capital comunitària com un error de primer nivell, que se suma a la poca destresa lingüística dels consellers catalans -Artur Mas a banda. "Quan el conseller X ve aquí, acaba reunint-se amb els catalans d'aquí, perquè no pot comunicar-se amb cap altra llengua més que el català o el castellà...", critiquen els expatriats.
En aquest context, hi ha una certa coincidència en què al llarg d'aquest any caldrà un gest prou nítid de cara a Europa per part dels catalans. "Ara Catalunya no acaba de ser ni només un afer intern espanyol, ni un afer del tot europeu. Depèn de l'interlocutor que hi hagi al davant", reflexionen part dels catalans instal·lats a Brussel·les. "Hi ha molta gent que ha 'comprat' el relat espanyol, que diu que Artur Mas va perdre les eleccions i que tot plegat no va enlloc. I veuen la Via Catalana i no entenen què passa", continuen explicant. "Si el referèndum del 9 de novembre no pot acabar tenint lloc, allargar la situació fins al 2015 ó 2016 contribuirà a assentar aquesta explicació, i costarà molt tornar a ser presents a l'agenda pública comunitària", conclouen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada