L'Estat català necessitaria entre 51.000 i 71.000 funcionaris més

L'Estat català necessitaria entre 51.000 i 71.000 funcionaris més

L’economista Josep Pedrol xifra els nous llocs de treball que caldria crear per sostenir les estructures d’estat de Catalunya en el context europeu

Forces armades, ministeris, justícia i sector públic estatal i ens públics, els àmbits que registrarien un creixement més alt de funcionariat

Gemma Aguilera, Barcelona | ND 12/02/2014 a les 21:30h

 

 L'Estat català necessitaria entre 5.611 i 6.344 nous treballadors de justícia per assolir nivells europeus.

El govern d’un Catalunya independent necessitaria entre 51.043 i 71.596 nous funcionaris per fer front a les estructures d’estat necessàries per ser autosuficient en el context europeu, tenint en compte que la separació d’Espanya comportaria assumir competències com les forces armades, la tresoreria de la Seguretat Social, la gestió d’alguns tributs i les agències estatals, entre d’altres. De la plantilla actual de treballadors públics, 160.925 sense comptar els treballadors temporals, s’hauria de passar a una forquilla d’entre 211.968 i 232.521 funcionaris, és a dir, un increment d’entre el 32% i el 44%. 

 

Són els càlculs que presenta l’economista Josep Pedrol al llibre Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència (Profit, 2014), en un assaig en què analitza l’impacte en l’ocupació d’un nou Estat català.

Pel que fa al personal de l'administració pública espanyola a Catalunya, fonts consultades per Nació Digital assenyalen que sembla lògic que no seria absorbit pel nou estat, especialment els cossos de Policia espanyola, Guàrdia Civil o exèrcit, a menys que superessin els processos pertinents. En canvi, la majoria del personal de justícia podria mantenir-se. Però Pedrol, que no ha entrat en aquesta qüestió en el seu estudi, assenyala que "és lògic pensar que una bona part dels funcionaris estatals seran traspassats a la Generalitat del nou estat". 

 

Josep Pedrol ha estimat el nombre de nous funcionaris per cobrir les noves funcions de l’Estat català comparant les administracions públiques de dotze països europeus de dimensió similar i amb diferents graus de desenvolupament de l’Estat del benestar. El punt de partida, assenyala l’estudi, està molt per sota de la mitjana espanyola d’assalariats públics -19,2% de la població activa-, i se situa en el 14,3%. El primer territori en nombre de funcionaris és Extremadura, amb un 31,9%.  Per arribar a la forquilla d’entre 51.000 i 71.000 nous assalariats públics, l’economista ha establert dos supòsits. Un, en què la dimensió del nou estat tindria una plantilla proporcional al 16% del total de 570. 691 funcionaris que té l’Estat espanyol -per població de Catalunya- i dos, proporcional al 18% del PIB que representa Catalunya en el total estatal. 

 

Noves ofertes de treball 

 

Les forces armades, ja sigui en format exèrcit, guàrdia nacional o policia militaritzada necessària per garantir la seguretat del territori, serien el sector que més ocupació generaria. Segons els càlculs de Pedrol, caldrien entre 18.296 i 29.274 efectius, “dades que estan en la banda baixa de la proporció d’Espanya i proporcionals a la mida de les forces armades europees. Aquesta forquilla equival a entre 2,5 i 4 efectius per cada 1.000 habitants. El sector públic estatal d’ens públics i organismes -Banc Central, telecomunicacions, etc- necessitaria entre 7.473 i 8.874 treballadors, i l’estructura de ministeris, que absorbiria el personal actual de conselleries -actualment 16.021 empleats- demandaria entre 3.286 i 6.906 nous funcionaris per desenvolupar noves tasques com la diplomàcia i les direccions estatals, de regulació i supervisió, etc. 

 

Pel que fa a l’administració de Justícia, l’estudi estima un increment de plantilla d’entre 5.611 i 6.344 persones, per tal de modernitzar i adaptar el sistema judicial català al nivell d’una democràcia moderna. En el capítol de les forces de seguretat, la policia catalana hauria d’assumir les funcions de control de fronteres de persones i mercaderies, actualment a mans de la Policia Espanyola i la Guàrdia Civil. També caldria assumir tasques d’intel·ligència policial, terrorisme i relacions internacionals en l’àmbit de la seguretat. Tot plegat, entre 4.000 i 5.500 noves contractacions. 

 

L’Agència Tributària sumaria entre 4.316 i 5.125 treballadors als 1.000 que actualment té, perquè assumiria la gestió d’impostos que ara són a mans de l’Agència Tributària espanyola. Un cas similar és el de la Seguretat Social, que seria de nova creació. Tindria una dimensió d’entre 4.107 i 4.877 treballadors, que s’encarregarien de la gestió ordinària i de l’Institut Nacional de Seguretat Social i la Tresoreria. 

 

Pel que fa a les agències estatals -recerca, seguretat aèria, etc-, l’estudi calcula una demanda d’entre 2.144 i 2.546 empleats nous. Per al personal docent no universitari, caldrien entre 1.104 i 1.310 funcionaris que es dedicarien a la supervisió de centres escolars de nivell nacional, com per exemple, escoles de diplomàtics. La gestió central i i supervisió de la sanitat, requeriria la contractació d’entre 486 i 577 treballadors, mentre que per patrimoni nacional, n’hi hauria prou amb 262 nous empleats.

 

Les xifres de nova contractació són prou baixes, una circumstància que a parer de Josep Pedrol es deu al fet que el 70% dels funcionaris són de sanitat i ensenyament, i “és molt possible que amb la independència, la Generalitat no incrementi de manera rellevant el nombre d’escoles i de mestres, ni el nombre d’hospitals i de metges”.