Llibertat nacional per Enric Cirici

• 
• 

Article

— 15/2/2014

Llibertat nacional

(Fot. A.C.).

Enric Cirici

A vegades ni nosaltres mateixos, els qui portem dècades treballant per la llibertat de Catalunya, no ens adonem que el moment és diferent de tots els que hem viscut al llarg de la nostra vida. Ara tenim una majoria de ciutadans amb consciència nacional. El perill és que el punt feble davant qualsevol consulta sobre la voluntat popular de ser lliures pot estar condicionada per la por, i aquí hi ha la incògnita més preocupant. Els catalans han d’estar disposats a fer sacrificis de tota mena, inclosos els de tipus econòmic. Tant de bo que això de les afectacions negatives no passi, però cal ser conscients que la solució al nostre problema nacional només depèn de la capacitat de resistència dels nostres conciutadans. Es poden formular totes les previsions per part dels nostres representants polítics, però si no hi ha una decisió majoritària d’acceptar riscos indeterminats, no hi haurà llibertat per als catalans com a poble lliure.

És segur que no ens regalaran res i que ens escamotejaran tot el que puguin. I de segur que encara no hem entrat en l’hora de la veritat i per tant encara no estem en els temps que es materialitzin algunes amenaces barroeres, però tot arribarà i serà llavors quan es demostrarà si mereixem ser un País reconegut al Món o no. Hem d’estar preparats per al pitjor i majoritàriament; i si no és així, la realitat ens pot deparar una gran frustració molt dura i llarga, i mai se sap si es repetiran ocasions com aquesta o si desprès de perdre la oportunitat se’n tornarà a presentar cap altra.

A més de predicar els avantatges que segur tindríem a mig termini, cal advertir que les envestides dels governs espanyols de tots els colors seran bestials. Ho han estat sempre i a tot arreu on han tingut poder. Hem d’estar decidits i conscients que la força moral i la democràcia estan de la nostra part, però sense oblidar el poder de qui ens té sotmesos a una situació colonial dissimulada, ja que hi ha unes regles democràtiques formals però en la realitat l’eix nacional escapa al joc de majories i minories parlamentàries constitucionals, pactades en un altre moment històric. El patriotisme, si és operatiu, està per sobre de constitucions i pactes maldestres del passat. L’existència de Catalunya no és pot sotmetre a cap votació política sinó només a la voluntat dels catalans, expressada a les urnes, en referèndum o en eleccions específiques. I això no ho varia la tergiversació interessada de dir que la nostra llibertat depèn d’un altre poble que ja sabem no la vol, perquè per a ells és una pèrdua important en tots els terrenys, malgrat que potser ells mateixos es lliurarien de l’etern conflicte amb Catalunya. Al final els mateixos espanyols en sortirien beneficiats. Cal dir que de totes les amenaces que esgrimeixen n’hi ha una d’inversemblant: l’aïllament de Catalunya del Món, ells mateixos ja saben que les relacions mútues continuarien, no diguem les internacionals. En la situació geopolítica no hi cap més realitat que la col·laboració europea, tant si s’està dins com si s’està fora de la UE.

Per tant, com en els parts, podem tenir por, però per néixer a la llibertat nacional caldrà patir molt i resistir tot el que calgui. Per això cal una majoria conscient i disposada al sacrifici a canvi de garantir la supervivència. El manteniment de la serenitat en totes associacions del País és determinant. Potser el fet més efectiu de la resistència a les dictadures espanyoles del segle XX varen ser els agrupaments de catalans al voltant de les diverses associacions que existien, algunes semiclandestines però actives. Fou decisiu anar junts amb altres associats per trobar-nos forts enmig de la dissort. És convenient no renunciar a aquesta fortalesa associativa davant moments decisius i transcendents de la vida nacional.