DRET A DECIDIR
Blair Jenkins: "Si continua la tendència actual a favor del sí, tenim molt a prop la victòria"
ORIOL GRACIÀ Glasgow |
Falten poc més de set mesos per al referèndum de la
independència d'Escòcia i el no continua al capdavant de les enquestes.
Els sondejos, però, indiquen una tendència creixent del sí. En l'últim
estudi publicat per The Hunter Foundation fa tot just una setmana, el sí
obté el 29% del suport (tres punts més que al novembre), el no rep el
42% dels vots i un 29% es declara indecís. Blair Jenkins, cap de la
campanya a favor de la independència, Yes Scotland, diu que aquests canvis formen part d'una "cursa de fons".
Som davant d'un punt d'inflexió?
Fa temps que el feedback que rebem
de les nostres agrupacions locals ens indica que l'opinió pública
balanceja cap al sí. Si continuem amb aquesta tendència, tenim la
victòria molt a prop. Però aquesta és una cursa de fons.
Quina estratègia seguireu?
Hem de mobilitzar les bases. La persuasió
ha d'arribar a través de la família, entre els amics o en una reunió de
veïns. Hi ha molts indecisos i el tu a tu és la millor manera de
convèncer-los.
¿Servirà per compensar la falta de suport entre els mitjans?
A Escòcia no hi ha cap gran diari
explícitament independentista, més aviat al contrari. Potser en l'àmbit
televisiu els mitjans són més imparcials. En canvi, som molt forts al
Twitter i al Facebook, on superem de llarg la plataforma unionista
Better Together.
El 56% dels escocesos es queixen de falta d'informació.
Ja hem distribuït informació en tot tipus
de plataformes i a l'octubre vam presentar el llibre blanc, el document
creat per donar respostes a gairebé totes les preguntes que els
ciutadans es puguin plantejar sobre el futur d'una Escòcia independent.
Però només un 14% dels ciutadans asseguren que n'han llegit algun capítol.
Almenys saben on poden acudir si
necessiten informació. Cal tenir en compte, a més, que un percentatge
significatiu dels votants estan ocupats en el seu dia a dia i no
decidiran el vot fins a l'últim moment.
Quin pes hi pot tenir l'economia?
Escòcia ja comença a notar la recuperació econòmica. ¿Això impulsarà
els escocesos a votar pel canvi o els farà enrere? És molt difícil de
saber perquè en aquest referèndum la decisió no està condicionada per un
partit polític en concret ni per una ideologia definida, sinó per un
projecte transversal de societat i país. Aquest és un debat sobre el
model de societat.
Un model en el qual Anglaterra i Escòcia divergeixen.
Des de l'època de la primera ministra
britànica Margaret Thatcher, al Regne Unit hi predominen les polítiques
conservadores. En canvi, Escòcia sempre ha mantingut el pes de les
esquerres i la defensa de l'estat del benestar. L'actual primer ministre
escocès, Alex Salmond, ha remarcat els valors socials del projecte
independentista. Si Westminster es reafirma en les polítiques
neoliberals, és possible que molts votants, no necessàriament
nacionalistes, acabin apostant per la independència.
Abans del referèndum, els escocesos estan cridats a les urnes en les eleccions europees del mes de maig.
Serviran per reafirmar-nos en la voluntat
de continuar a Europa i d'integrar-nos-hi ràpidament en cas de
convertir-nos en un estat independent.
José Manuel García-Margallo, el ministre d'Exteriors espanyol, ha dit que serà un procés llarg i ple d'obstacles.
¿Algú encara creu que la Unió Europea hi
posarà entrebancs? Fa quaranta anys que Escòcia n'és membre i creiem que
amb 18 mesos n'hi haurà prou per negociar-ne la reincorporació.
Aquest estiu es commemora la
Batalla de Bannockburn, del 1314, que va culminar amb una victòria
d'Escòcia contra Anglaterra. ¿La història entrarà en debat?
No ho crec, el nacionalisme escocès és poc
èpic. Això no treu que tinguem una identitat molt marcada, que mai
ningú no ha posat en dubte. La història que realment comptarà en aquest
referèndum és la dels últims quinze anys. La descentralització i la
recuperació del Parlament escocès de l'any 1999 és clau per entendre on
som.
Una recuperació que va arribar amb polèmica pressupostària en la construcció del nou Parlament i una imatge de mala gestió.
Però la gent ja ho ha oblidat. El Partit
Nacional Escocès (SNP) és al govern d'Edimburg des del 2007 i, si els
escocesos no haguessin tingut l'experiència d'un govern nacionalista,
força popular segons apunten les enquestes, ara seria més difícil
convèncer els ciutadans. El referèndum d'independència que finalment
celebrarem al setembre és fruit d'una evolució natural: la creació del
Parlament escocès va ser el primer esglaó, l'arribada dels nacionalistes
al poder el segon i ara hem de pujar el tercer. És per això que no
entenem la independència com un trencament radical, sinó com un pas més
en aquest camí cap a l'autogovern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada