El secretari d'estat menysté els catalans en plena conferència de Reding
Íñigo Méndez va dir ahir: 'Únicament els beneits discuteixen els fets' · El públic va reaccionar amb una xiulada
Vilaweb
El
45è Diàleg amb la ciutadania,
fet ahir a Barcelona amb la participació de la vice-presidenta de la
Comissió Europea, Viviane Reding, va acabar amb polèmica. Principalment,
el debat va girar entorn del procés d'independència, el dret de
decidir, la consulta i la continuïtat de Catalunya dins la Unió Europea.
Reding va insistir en la necessitat de trobar una fórmula per a
resoldre l'encaix de Catalunya dins Espanya sense 'idees preconcebudes'.
Tot seguit va cedir la paraula al secretari d'estat per la Unió
Europea, Íñigo Méndez. I Méndez va fer algun comentari totalment fora de
to.
'Els representants de la Comissió Europea ja estan farts que
els facin la mateixa pregunta', va etzibar, arran d'una pregunta sobre
quines conseqüències reals tindria per a Europa un nou estat. 'La
integritat territorial és una competència exclusiva dels estats
membres', va dir. I sobre això, va afegir: 'La UE no té més
competències. Com deia Lenin, només els beneits discuteixen els fets. I
això és un fet.' La intervenció de Méndez va enutjar el púbic que seguia
l'acte a la Pedrera en directe, i li va respondre amb xiulets. A
Twitter, també va esclatar la indignació.
Íñigo Méndez és un ex-eurodiputat del PP que actualment ocupa el
càrrec de secretari d'estat per a la Unió Europea. És cunyat d'Íñigo
Pérez de Herrasti Urquijo, un dels
assaltants
de la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre passat, i un
històric dirigent d'Aliança Nacional que ja va ser condemnat l'any 2000 a
catorze anys de presó per tinença d'armes i material inflamable
(pretenia atemptar, juntament amb tres nazis més, contra familiars de
presos d'ETA quan es desplacessin a Madrid). Pérez de Herrasti també és
cosí del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés. Per una altra
banda, una germana de Méndez, Beatriz, és la secretària general del
servei espanyol d'espionatge, el CNI; a la pràctica, la número 2 de
l'organisme (
nomenament al BOE).
Després
de la intervenció de Méndez, la diputada d'ERC, Gemma Calvet, va agafar
el torn de rèplica i va demanar a l'eurocomissària si el concepte
'consulta' no incloïa el dret de decidir de Catalunya. Reding va
assegurar que tot plegat no era pas una qüestió europea, sinó que
s'havia d'encaixar dins 'les constitucions nacionals'. 'Els tractats
europeus estipulen que no es pot intervenir en aquestes qüestions', va
dir. Per això va concloure que la millor fórmula era 'intentar trobar
una solució a dins' perquè qualsevol alternativa tenia 'interrogants'.
Abans de la intervenció de Méndez, Reding havia assegurat que 'si una
part se separa' d'un estat membre, aquest territori 'no és part de la UE
i per tant pot demanar de ser-ne part' i reingressar-hi. 'Aquesta és la
llei', va afirmar. 'Si voleu la meva opinió, [...] us dic que us
quedeu, feu tant com calgui per resoldre aquest problema sense idees
preconcebudes.' La vice-presidenta va defensar una 'negociació amb ment
oberta' i basada en la constitució espanyola. 'Seria molt infeliç si la
meva Catalunya se separés', va dir just abans de cedir el micròfon a
Méndez de Vigo, que seia a primera fila de l'auditori.
Reding vol Catalunya a la Unió Europea: 'La necessitem'
L'eurocomissària, que va dir que tot plegat era una qüestió de
sentiments, va replicar amb un no contundent a la pregunta d'una
assistent sobre si seria adequat de prescindir d'una economia com la
catalana. 'Vull Catalunya dins; la necessitem tant com necessitem
Luxemburg', va assegurar.
Muriel Casals i preguntes del públic
També va intervenir poc després la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel
Casals. 'Volem posar més colors a Europa, volem que el català aparegui
en aquest vídeo que hem vist', li va dir a Reding. Li va demanar per què
la consulta no hauria d'interessar a Brussel·les si 'donarà informació
molt valuosa per al diàleg' entre governs. 'És la mateixa pregunta i puc
donar la resposta que ja he donat', va dir Reding entre desaprovacions
del públic.
'Suposo que no hi haurà ningú tan beneit' de negar que a Catalunya hi
ha una majoria que vol votar, va replicar un assistent a Méndez i a
Reding. 'Podem ser castigats amb l'expulsió per haver votat?; és aquesta
la democràcia a Europa?', va demanar també algú del públic. I la
vice-presidenta els va remetre tots dos a la resposta legal de Prodi, el
2004.
Entre el públic també hi havia els candidats al
Parlament Europeu d'ERC, Josep-Maria Terricabras, i del PSC, Javi López.
També s'hi va veure l'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, que
abans-d'ahir va renunciar a tornar-se a presentar, segons la direcció,
per motius personals, i va deixar pas a Francesc Gambús. I, així mateix,
Roger Albinyana, secretari del govern d'Afers Exteriors, i el secretari
general del Diplocat, Albert Royo.
Una nova veu empresarial catalana, amb presència a vint països, ha
parlat amb plena naturalitat de la consulta sobiranista. Ha estat el
president d’Agbar i un dels membres del Fòrum Pont Aeri, Ángel Simon,
que en una entrevista a Catalunya Ràdio emesa aquest matí s’ha mostrat
còmode amb la consulta.
