OPINIÓ
La seva aixeta, la nostra aigua
«El FLA en qüestió és fill de la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, elaborada pel govern del PP i que va comptar amb els vots favorables de...CiU»
Josep-Lluís Carod-Rovira | 03/12/2015 a les 00:01h
Naciódigital
De fet, però, el FLA en qüestió és fill de la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, elaborada pel govern del PP i que va comptar amb els vots favorables de...CiU. O sigui que, una decisió parlamentària tan equivocada d’aquest grup parlamentari a Madrid, s’ha girat del tot en contra del govern de la Generalitat i, per tant, dels interessos i les necessitats del poble de Catalunya. Per desgràcia per a les prioritats socials, culturals i territorials, el deute pendent amb les entitats financeres és la primera prioritat d’aquests recursos concrets, procedents del FLA, d’acord amb les polítiques d’austeritat que avalava la llei en qüestió. Pocs dies després de l’entrada en vigor del FLA, la Generalitat Valenciana va rebre’n 4.500 milions d’euros, el govern balear 471,7 milions i la Generalitat de Catalunya 6.664,8. Es tracta, curiosament, dels tres territoris que suporten un dèficit fiscal amb l’estat més escandalós, curiosament, territoris units per la identitat cultural i per l’espoli extractiu, any rere any. Madrid no compta, atès que és allà on tenen la seu social i hi paguen els impostos moltes empreses que tenen aquí els seus centres de producció i la majoria dels seus clients. El País Basc, tant Navarra com l’altra comunitat autònoma, juguen a primera divisió des del primer moment, ja que recapten i administren ells els impostos dels seus ciutadans, a través del sistema de concert econòmic, un sistema al qual van renunciar els partits majoritaris a Catalunya fa quasi 40 anys.
Curiosament, però, els recursos de què disposa el FLA, gairebé coincideixen amb l’excedent fiscal que Catalunya aporta a l’Estat, el qual recapta moltíssim més aquí del que hi acaba invertint finalment. Els càlculs se situen entre el 8% i el 10% del nostre PIB. És a dir, l’estat té el control d’una aixeta, de la qual l’aigua que hi raja l’hem pagada nosaltres abans: pitjor negoci, impossible. I a sobre ens tracta amb menyspreu, ens humilia i menysté, com si els diners fossin seus, quan, en realitat, són nostres. Segons les catedràtiques Núria Bosch i Marta Espasa, l’aportació sense cap retorn que Catalunya ha fet a Espanya entre el període 1986-2010, es xifra en 308.579 milions d’euros. És a dir, la broma masoquista de la hispanitat ens ha sortit, durant un quart de segle, per 42.156 euros per cap a cada català, sigui independentista, unionista, federal, vegetarià, testimoni de Jehovà o ciclista de cap de setmana. És aquest pèssim finançament de la Generalitat allò que perjudica la qualitat de vida quotidiana de les famílies catalanes, la dinàmica regular de les empreses, la cohesió social arreu del territori i la vida cultural del país. És bo que tothom sàpiga on som ara i on volem ser demà. Però tampoc no estarà de més que recordem on érem ahir. Només així arribarà un dia que aigua i aixeta tindran un sol amo: nosaltres, el poble de Catalunya.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Em
dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà
que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants
carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que
m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica.
Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i
en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar
Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la
Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el
cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més,
feliçment!
Altres articles d'aquest autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada