Àngel Miret, coordinador del Comitè d'Ajut als Refugiats (Fotografia: ACN).
Àngel Miret, coordinador del Comitè d'Ajut als Refugiats (Fotografia: ACN).
 
Dels 19.000 refugiats que hauria d’acollir l’estat espanyol, Catalunya està preparada per rebre’n entre 3.000 i 5.000. De moment però encara no n’ha acollit cap, en part, perquè la Unió Europea està retardant el compliment de l’acord que xifrava en 160.000 les persones que havien de rebre asil al continent. L’estat espanyol però, no és una prioritat per als refugiats que actualment es troben a Grècia o Itàlia, ja que les enquestes asseguren que només un 0’1% d’aquestes persones estan disposats a anar-hi i si ho fan, és per poc temps. Així ho ha explicat en una entrevista a l’ACN Àngel Miret, coordinador del Comitè d’Ajuda als Refugiats, que malgrat el ‘desgavell’ europeu i la manca d’informació ministerial té a punt el dispositiu d’acollida.
Els tres allotjaments, la Casa Bloc de Barcelona, la casa de Tiana i el local de Manresa de Sant Joan de Déu, estan a punt per començar a rebre els refugiats sirians que ha d’acollir Catalunya. El pla d’acollida també preveu atenció psicològica i un equip multidisciplinari que s’ha d’encarregar de donar opció, als nouvinguts, d’anar a altres llocs del territori català en funció d’expectatives, necessitats o perfils. Tanmateix, encara no ha arribat cap sirià procedent d’Itàlia o Grècia, camps d’on han d’arribar els que ho facin a l’estat espanyol.
I és que segons el coordinador del comitè d’Ajut als Refugiats, Àngel Miret, a Europa hi ha ‘desgavell’ a l’hora de complir el compromís d’acollir fins a 160.000 refugiats entre tots els estats, precisament per la pressió que fan aquests i que podrien minimitzar la força de la Unió Europea. De fet, només n’han arribat 150 i per Miret, és remarcable que Canadà ja n’hagi acollit més en una sola arribada que tots els estats europeus.
A l’estat espanyol, haurien d’arribar-ne 19.000 i d’aquests, Catalunya està disposada i preparada per rebre’n entre 3.000 i 5.000, una xifra assumible, segons Miret, si es té en compte que només el 2014 van arribar més de 117.000 estrangers a territori català.
L’entrada del Nord d’Àfrica és una segona porta d’accés per les persones que fugen de la guerra, principalment de Síria però també d’altres països, però tampoc no està registrant un flux massa gran. La setmana passada es calcula que van entrar per Ceuta i Melilla una quinzena de persones. I és que la situació econòmica de l’estat espanyol, amb alts índex d’atur, i la poca tradició de refugi que ha tingut al llarg de la història fan que no sigui un territori ‘cobejat’. Així ho assegura Miret, que afirma que només el 0’1% de les persones refugiades estan disposades a venir a l’Estat, davant el 52% que prioritza entrar a Alemanya.
Per Miret, també és rellevant que en alguns casos, l’entrada i acollida a l’Estat s’utilitza com una plataforma per arribar als països del nord d’Europa. Moltes d’aquestes persones, quan arriben a l’Estat, esperen poder estabilitzar-se emocionalment per poder fer el salt a països com Alemanya, Suècia o Holanda, i per tant, l’estada a Espanya és molt curta.
El contingent més gran, a finals de gener
Àngel Miret assegura que no es disposa d’informació suficient per saber quan començaran a arribar grups més nombrosos de refugiats però confia que serà a partir de mitjan de mes de gener, quan es desencallarà la situació política a l’Estat després de les eleccions i Europa veurà que no pot retardar més la solució al problema. Dels ministeris implicats en aquest assumpte, Miret en crític ala manca d’informació i transparència que els arriba a les comunitats autònomes que acabaran gestionant la situació.
En marxa l’inventari de recursos informatitzat
Una de les fites del comitè ha estat consensuar un text de reflexió per a la ciutadania catalana sobre la visió dels refugiats, una manera de conscienciar als autòctons la necessitat de ser solidari i sobretot, recalcar que l’asil és un dret del qual disposen els refugiats. A més, s’està elaborant la pàgina web amb respostes per als nouvinguts i ajuda als tècnics que els acolliran. Són iniciatives de l’administració que complementen les que han sortit de la pròpia societat civil com és el banc de recursos.
Les grans onades de refugiats que van aparèixer als mitjans de comunicació al final de l’estiu, van fer que la ciutadania es comencés a mobilitzar per oferir recursos als possibles nouvinguts, ja siguin materials de qualsevol tipus, ajuda familiar o acompanyament a infants. Per aquest motiu, des del comitè d’Ajut es va vehicular l’inventari d’aquests recursos que han anat gestionant els ajuntaments i que des d’aquesta setmana, s’ha convertit en un registre informàtic que permet saber de què es disposa a cada municipi.
Per Miret, l’inventari és rellevant perquè ‘ha estat fruit de la realitat’ i la logística que requeria l’ha hagut de posar l’administració perquè no és senzill, i menys si es vol fer un inventari únic. De moment, l’inventari ha nascut per als refugiats però Miret no descarta que es pugui obrir a qualsevol persona amb risc d’exclusió en un futur proper.