Xavier Díez (candidat de la CUP): "Descavalcar Mas és avortar la independència"
Remarca que "la presència de la CUP al Govern seria l'escenificació que la Catalunya de les 'Teresines' i la Catalunya dels 'rastaflautes' rema en el mateix sentit, un missatge demolidor a Espanya i al món"
|
Xavier Díez (Barcelona, 1965) és doctor en Història Contemporània,
especialitzat en la transició espanyola i el pensament llibertari, i
professor de la Universitat Ramon Llull. El 27S va ser candidat de la
CUP a les llistes de Girona com a independent, i simpatitza amb les
idees llibertàries.
Vostè
ha estat candidat de la CUP per Girona el 27S com a independent i es
defineix com a simpatitzant de l'ideari llibertari. És partidari
d'investir Artur Mas?
Si s'ha de construir una nació, és il·lús pensar que Catalunya ha de ser d'esquerres o de dretes, i aquesta és una de les grans contradiccions de la CUP. Per assolir la independència, i fins i tot per tenir alguna possibilitat de fer una ruptura no només amb el règim espanyol de 1978 i de plantejar una ruptura respecte a la deriva neoliberal en què es troba la societat espanyola, és necessària una independència amb tothom. Per tant, descavalcar Artur Mas equival a prescindir d'una part substancial de la societat catalana i per tant, implica avortar la independència. No hi ha més remei que investir Artur Mas, perquè així ho vol una part substancial de la nostra societat, més enllà que puguis estar-hi més o menys d'acord.
Per què creu que la figura d'Artur Mas ha estat en el centre del debat de la CUP, més fins i tot que el full de ruta, el pla de xoc social o qualsevol altra qüestió molt més rellevant en la construcció de l'Estat?
Quan he assistit a algunes converses amb la CUP sobre Artur Mas, me n'he adonat que hi ha un punt d'irracionalitat que em costa molt d'entendre. Gent que odia Mas sense conèixer-ho! I és perquè hi ha un component molt religiós. Religiós en quin sentit? Em refereixo a l'obsessió de persones com l'Anna Gabriel i el col·lectiu Endavant, que pregonen un misticisme revolucionari que els porta a pensar que absolutament tothom pensa com ells i que els han votat per la seva cara bonica. Doncs no, resulta que la gent té pensament propi i que l'esquerranisme religiós que aplica un sector del partit per entendre la societat i la vida és absolutament minoritari a Catalunya. La CUP ha sabut consolidar una estructura que ha fet evidents unes quantes idees molt atractives, però que la gent no les comprarà al 100% mai de la vida.
Creu que la majoria de votants de la CUP acceptarien la figura de Mas si com vostè, pensen que marginar-lo vol dir avortar el procés?
Al meu entorn hi ha molta gent que ha votat la CUP per motius molt diferents. La majoria desconeix els detalls del programa polític i hi ha moltíssimes coses que no comparteixen de la CUP. Però l'han votat perquè consideren que és una assegurança per evitar que els sectors neoliberals aflorin i el nou Estat es faci a l'estil andorrà, és a dir, un estat neoliberal com voldria una part de les forces vives de l'antiga Convergència. Però no pensen que es pugui construir un Estat només amb gent d'esquerres que apliqui amb rigor religiós una sola concepció de la vida i la societat.
Més enllà que serveixi per desencallar la situació actual de bloqueig a Catalunya, per què votaria sí a la investidura d'Artur Mas?
Com a historiador, a Artur Mas tracto de veure'l des d'una perspectiva històrica, i és algú que realment era molt conservador i neoliberal, però al llarg de la seva vida ha fet una evolució i probablement la continuarà fent. Això és lloable, i sobretot, ha posat en risc la seva persona, la seva llibertat, el seu patrimoni i la seva figura per tirar endavant un procés. I ara, de cop i volta descavalcar-lo, em sembla molt injust des del punt de vista personal i històric. Com també em semblarà injust si hi ha gent que m'ataqui perquè tingui una opinió que sigui diferent a la seva. L'excés de zel de la CUP només pot conduir al fracàs del procés.
Suposant que desapareix Artur Mas i tot allò que representa CDC, és possible fer una revolució anticapitalista, com propugna la CUP?
En absolut! Suposant que aquesta revolució tingués el suport del 51% dels catalans, una hipòtesi del tot improbable, tindríem una societat fortament dividida on s'aprofitaria la més mínima ocasió per intentar revertir la situació. Mirem què passa a Veneçuela, una societat que jo crec que gràcies al Chavisme va fer una revolució molt positiva, però haver plantejat una impossibilitat d'entesa entre classes socials ha propiciat un clima d'enfrontaments i de divisió interna profund. Per tant, anar en contra d'Artur Mas i de la part de la societat que representa, o intentar fer una independència prescindint de tot això, primer de tot no va enlloc, però en el cas remot que s'assolís la independència d'esquerres sense Mas i CDC, tindríem una societat totalment fracturada.
Vol dir que cal aconseguir una entesa entre classes socials?
Exacte, i això que jo tinc molta simpatia per les idees llibertàries. La responsabilitat de la CUP és fer atractiva una societat sense classes, no fer una revolució i prendre un Palau d'Hivern, sinó aconseguir que molta gent que vota Mas, gent que pot estar d'acord amb una visió molt conservadora de la societat, consideri que el projecte és prou atractiu com per crear una societat amb menys diferències socials i amb una gestió democràtica molt més profunda i molt més directa.
Si s'ha de construir una nació, és il·lús pensar que Catalunya ha de ser d'esquerres o de dretes, i aquesta és una de les grans contradiccions de la CUP. Per assolir la independència, i fins i tot per tenir alguna possibilitat de fer una ruptura no només amb el règim espanyol de 1978 i de plantejar una ruptura respecte a la deriva neoliberal en què es troba la societat espanyola, és necessària una independència amb tothom. Per tant, descavalcar Artur Mas equival a prescindir d'una part substancial de la societat catalana i per tant, implica avortar la independència. No hi ha més remei que investir Artur Mas, perquè així ho vol una part substancial de la nostra societat, més enllà que puguis estar-hi més o menys d'acord.
Per què creu que la figura d'Artur Mas ha estat en el centre del debat de la CUP, més fins i tot que el full de ruta, el pla de xoc social o qualsevol altra qüestió molt més rellevant en la construcció de l'Estat?
Quan he assistit a algunes converses amb la CUP sobre Artur Mas, me n'he adonat que hi ha un punt d'irracionalitat que em costa molt d'entendre. Gent que odia Mas sense conèixer-ho! I és perquè hi ha un component molt religiós. Religiós en quin sentit? Em refereixo a l'obsessió de persones com l'Anna Gabriel i el col·lectiu Endavant, que pregonen un misticisme revolucionari que els porta a pensar que absolutament tothom pensa com ells i que els han votat per la seva cara bonica. Doncs no, resulta que la gent té pensament propi i que l'esquerranisme religiós que aplica un sector del partit per entendre la societat i la vida és absolutament minoritari a Catalunya. La CUP ha sabut consolidar una estructura que ha fet evidents unes quantes idees molt atractives, però que la gent no les comprarà al 100% mai de la vida.
Creu que la majoria de votants de la CUP acceptarien la figura de Mas si com vostè, pensen que marginar-lo vol dir avortar el procés?
Al meu entorn hi ha molta gent que ha votat la CUP per motius molt diferents. La majoria desconeix els detalls del programa polític i hi ha moltíssimes coses que no comparteixen de la CUP. Però l'han votat perquè consideren que és una assegurança per evitar que els sectors neoliberals aflorin i el nou Estat es faci a l'estil andorrà, és a dir, un estat neoliberal com voldria una part de les forces vives de l'antiga Convergència. Però no pensen que es pugui construir un Estat només amb gent d'esquerres que apliqui amb rigor religiós una sola concepció de la vida i la societat.
Més enllà que serveixi per desencallar la situació actual de bloqueig a Catalunya, per què votaria sí a la investidura d'Artur Mas?
Com a historiador, a Artur Mas tracto de veure'l des d'una perspectiva històrica, i és algú que realment era molt conservador i neoliberal, però al llarg de la seva vida ha fet una evolució i probablement la continuarà fent. Això és lloable, i sobretot, ha posat en risc la seva persona, la seva llibertat, el seu patrimoni i la seva figura per tirar endavant un procés. I ara, de cop i volta descavalcar-lo, em sembla molt injust des del punt de vista personal i històric. Com també em semblarà injust si hi ha gent que m'ataqui perquè tingui una opinió que sigui diferent a la seva. L'excés de zel de la CUP només pot conduir al fracàs del procés.
Suposant que desapareix Artur Mas i tot allò que representa CDC, és possible fer una revolució anticapitalista, com propugna la CUP?
En absolut! Suposant que aquesta revolució tingués el suport del 51% dels catalans, una hipòtesi del tot improbable, tindríem una societat fortament dividida on s'aprofitaria la més mínima ocasió per intentar revertir la situació. Mirem què passa a Veneçuela, una societat que jo crec que gràcies al Chavisme va fer una revolució molt positiva, però haver plantejat una impossibilitat d'entesa entre classes socials ha propiciat un clima d'enfrontaments i de divisió interna profund. Per tant, anar en contra d'Artur Mas i de la part de la societat que representa, o intentar fer una independència prescindint de tot això, primer de tot no va enlloc, però en el cas remot que s'assolís la independència d'esquerres sense Mas i CDC, tindríem una societat totalment fracturada.
Vol dir que cal aconseguir una entesa entre classes socials?
Exacte, i això que jo tinc molta simpatia per les idees llibertàries. La responsabilitat de la CUP és fer atractiva una societat sense classes, no fer una revolució i prendre un Palau d'Hivern, sinó aconseguir que molta gent que vota Mas, gent que pot estar d'acord amb una visió molt conservadora de la societat, consideri que el projecte és prou atractiu com per crear una societat amb menys diferències socials i amb una gestió democràtica molt més profunda i molt més directa.
Sí, potser amb la fórmula d'un ministre -no dic conseller- sense cartera. Entenc perfectament la desconfiança de la CUP envers l'antiga Convergència, i fins i tot envers ERC, i per això és raonable que la CUP faci un marcatge des de dins i vigili que les tendències estil Sala i Martín no aflorin. Jo veuria bé situar a l'executiu algun independent, algú que tingués un cert prestigi com David Fernàndez o Julià de Jòdar, i això permetria que la CUP recuperés el prestigi que ara s'està carregant. Per altra banda, la presència de representants de la CUP seria l'escenificació que la Catalunya de les 'Teresines' i la Catalunya dels 'rastaflautes' està remant en la direcció d'un nou estat. El missatge que es donaria seria demolidor per a Espanya i la comunitat internacional, perquè no hi ha res que espanti més que una unitat en base a la diferència. Veurien que en el projecte de la Catalunya independent mostrem una unitat que ni ells mateixos són capaços de donar, perquè Espanya sí que està en una situació de descomposició nacional i social.
Finalment, veu risc de fractura a la CUP després de la votació de demà de l'assemblea, en què es visualitzaran dos blocs oposats?
La CUP ha cobert un forat que durant molt temps ha deixat buit l'esquerra clàssica, entregada als principis neoliberals. Però si hi ha una part de la CUP que és tan purista i revolucionària que no pot seguir, doncs és una pena, perquè es desestructuraria una organització que ha sabut captar moltes sensibilitats i un cert estat d'ànim de la societat catalana. Però què hi farem, voldrà dir que els dos blocs han de prendre camins diferents. Ara bé, sigui quin sigui el resultat, jo els recordaria que allò rellevant no és un nom, sinó com es construeix un país i com el fem el màxim confortable per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada