2. Perquè ens pretenen fer tornar tres pantalles enrere amb la promesa d’una entelèquia: un referèndum que tothom sap que no es farà, i menys encara amb la correlació de forces present i futura dins l’estat espanyol. És la tàctica del dilacionisme i matar d’avorriment.
3. Perquè l’única via per a la construcció de la República Catalana és l’obertura d’un procés constituent unilateral a partir de la declaració de desconnexió del Parlament de Catalunya del 9 de novembre, declaració a què Podemos (CSQP), com el PP, PSOE i Ciutadans, es va oposar.
4. Perquè a l’estat espanyol, les forces compromeses amb la plena sobirania són les que van signar el manifest ‘els pobles tenim la paraula’ en què es comprometen a treballar ‘per la Ruptura amb el model d’estat consagrat per la Constitució’ i per la posada en marxa de ‘processos constituents populars, radicalment socials i democràtics’ en cadascun dels seus pobles, nosaltres des dels Països Catalans. Entre aquestes forces, òbviament, no hi ha ni Podemos ni les seves marques blanques.
5. Perquè en el seu discurs inconcret en termes polítics, econòmics i socials, que no qüestiona cap dels poders establerts, s’hi afegeix el discurs de vegades neolerrouxista en termes nacionals, com va passar durant la campanya electoral de fa dos mesos al Principat.
6. Perquè, a diferència de les veritables opcions rupturistes, Podemos ha estat publicitat per poderosos grups mediàtics, darrere els quals hi ha en darrer terme l’oligarquia espanyola, que hi veu una de les possibilitats de regenerar-se sense ruptura, donant pas a una nova generació de gestors de les engrunes del règim. El paper històric de Podemos (com en el seu temps el del PSOE de González i Guerra) és, d’una banda, evitar la construcció d’una veritable alternativa d’esquerres a l’àmbit estatal i, d’una altra i molt especialment, diluir, desvirtuar o frenar els únics moviments populars amb capacitat real de ruptura: l’independentisme de les nacions ocupades per l’estat espanyol.
7. Perquè pensem que la coherència ens hauria de dur a desconnectar, a no votar el 20-D i centrar els nostres esforços a desplegar declaració de desconnexió del 9 de novembre, esmentada abans.
Malauradament, durant aquests dos mesos això no ha anat així, i ara molts independentistes d’esquerres, molta gent que està per la República Catalana i per visualitzar els Països Catalans com a eina de transformació social anirà a votar. Esperem.
Aquest article el signen Laura Alegre, Guillem Fuster i Antoni Infante, els tres portaveus nacionals de Poble Lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada