patrimoni de la humanitat
Les falles del Pirineu, Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO reconeix les festes del foc de 63 municipis de Catalunya, Andorra, Occitània i la Franja
Aquestes tradicions, d'origen precristià, se celebren en comarques com els Pallars, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Berguedà
La decisió s'ha pres aquesta tarda a Namíbia
VÍDEOS Les falles, una tradició pirinenca que ja és Patrimoni de la Humanitat
Redacció-Nd | 01/12/2015 a les 16:12h
Especial: Territorials
Les Falles d'Isil, al Pallars Sobirà | Jordi Ubach
S'han
complert tots els pronòstics. Les falles del Pirineu són, des d'avui,
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Després d'uns dies
d'angoixa i espera per conèixer el veredicte de la UNESCO,
l'organisme ha fet oficial aquest dimarts des de Namíbia el seu
reconeixement a la candidatura "Festes del foc del solstici d'estiu dels
Pirineus", que inclou 63 pobles del Principat de Catalunya, Andorra, la
Franja de Ponent i Occitània. Es tracta de la primera festa de la
llista de Patrimoni Immaterial que té el foc com a element central.
Totes aquestes festes tenen orígens molt antics, precristians de culte al sol molt relacionades amb l'èxit de les collites, i l'arribada del bon temps amb el solstici de l'estiu. No obstant això, algunes també es relacionen amb la fecunditat, fer fora els mals esperits o els rituals solars.
Entre elles s'hi troben algunes festes molt populars al Pallars, com les falles d'Isil, on és tradició la baixada de grans troncs encesos de la muntanya. Com a representants pallaresos també formen part de la candidatura les falles de la Pobla de Segur i les d'Alins. Més enllà trobem, entre d'altres, les de Boí, Taüll, Erill-la-Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l'Alta Ribagorça, les falles d'Arties i Les, a la Val d'Aran, o la Fia-faia del Berguedà, de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.
Gairebé dos anys de feina per un objectiu comú
L'Associació Cultural de municipis i entitats municipals fallaires dels Pirineus va començar a gestar el projecte a principis de 2014. El mes de març es va presentar el dossier oficial de la candidatura a la UNESCO. Gairebé dotze mesos després, al febrer d'aquest any, es va ultimar el dossier definitiu a Boí, fet que va suposar l'inici del compte enrere per al reconeixement aconseguit a Namíbia. Les persones que han treballat per la candidatura s'han mostrat, des del primer dia, molt optimistes. Els punts forts i una de les claus de l'èxit ha estat és el seu caràcter internacional, així com el fet que hagi sortit de la gent i les associacions i no de les institucions.
Satisfacció als municipis fallaires
Els actes de celebració previstos per demà es mantenen. Avui, doncs, toca celebrar-ho en la intimitat. L'alcaldessa d'Alt Àneu, Laura Arraut, s'ha mostrat en declaracions a Pallars Digital molt contenta per la resolució i ha afegit que el reconeixement és "molt positiu" pel municipi i per tots els pobles de la vall. A més, Arraut ha volgut destacar el paper que han jugat les falles d'Isil en el sí de la candidatura, una tradició que té molts anys i que "ha motivat la recuperació de les falles de molts altres pobles del Pallars".
A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, no fa tants anys que se celebra aquesta tradició, però tot i així les falles han arrelat profundament entre la població. Ho explica l'alcalde de la població, Lluís Bellera, que també ha volgut mostrar la seva "satisfacció total" pel reconeixement de la UNESCO. En declaracions a aquest diari, Bellera ha destacat la feina i la dedicació de moltes generacions de fallaires de la Pobla, i ha emplaçat a la població a celebrar-ho demà al vespre en l'acte oficial.
El Berguedà és l'altra comarca fallaire amb l'element singular que se celebren per celebrar el solstici d'hivern, i no pas el d'estiu. Per aquest dimecres ja s'havia convocat a Bagà una gran concentració a la plaça Galceran de Pinós a les 19.30 hores, per celebrar la declaració per part de la UNESCO, amb un repic de campanes, coca i cava, i la crema d'algunes falles.
Totes aquestes festes tenen orígens molt antics, precristians de culte al sol molt relacionades amb l'èxit de les collites, i l'arribada del bon temps amb el solstici de l'estiu. No obstant això, algunes també es relacionen amb la fecunditat, fer fora els mals esperits o els rituals solars.
Un grup de fallaires de la Pobla encenent la seva falla. Foto: Jordi Peró
Entre elles s'hi troben algunes festes molt populars al Pallars, com les falles d'Isil, on és tradició la baixada de grans troncs encesos de la muntanya. Com a representants pallaresos també formen part de la candidatura les falles de la Pobla de Segur i les d'Alins. Més enllà trobem, entre d'altres, les de Boí, Taüll, Erill-la-Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l'Alta Ribagorça, les falles d'Arties i Les, a la Val d'Aran, o la Fia-faia del Berguedà, de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.
Gairebé dos anys de feina per un objectiu comú
L'Associació Cultural de municipis i entitats municipals fallaires dels Pirineus va començar a gestar el projecte a principis de 2014. El mes de març es va presentar el dossier oficial de la candidatura a la UNESCO. Gairebé dotze mesos després, al febrer d'aquest any, es va ultimar el dossier definitiu a Boí, fet que va suposar l'inici del compte enrere per al reconeixement aconseguit a Namíbia. Les persones que han treballat per la candidatura s'han mostrat, des del primer dia, molt optimistes. Els punts forts i una de les claus de l'èxit ha estat és el seu caràcter internacional, així com el fet que hagi sortit de la gent i les associacions i no de les institucions.
Satisfacció als municipis fallaires
Els actes de celebració previstos per demà es mantenen. Avui, doncs, toca celebrar-ho en la intimitat. L'alcaldessa d'Alt Àneu, Laura Arraut, s'ha mostrat en declaracions a Pallars Digital molt contenta per la resolució i ha afegit que el reconeixement és "molt positiu" pel municipi i per tots els pobles de la vall. A més, Arraut ha volgut destacar el paper que han jugat les falles d'Isil en el sí de la candidatura, una tradició que té molts anys i que "ha motivat la recuperació de les falles de molts altres pobles del Pallars".
A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, no fa tants anys que se celebra aquesta tradició, però tot i així les falles han arrelat profundament entre la població. Ho explica l'alcalde de la població, Lluís Bellera, que també ha volgut mostrar la seva "satisfacció total" pel reconeixement de la UNESCO. En declaracions a aquest diari, Bellera ha destacat la feina i la dedicació de moltes generacions de fallaires de la Pobla, i ha emplaçat a la població a celebrar-ho demà al vespre en l'acte oficial.
El Berguedà és l'altra comarca fallaire amb l'element singular que se celebren per celebrar el solstici d'hivern, i no pas el d'estiu. Per aquest dimecres ja s'havia convocat a Bagà una gran concentració a la plaça Galceran de Pinós a les 19.30 hores, per celebrar la declaració per part de la UNESCO, amb un repic de campanes, coca i cava, i la crema d'algunes falles.
Desenes de faies s'encenen a la foguera de Sant Julià de Cerdanyola. Foto: Pere Gendrau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada