Catalunya va tenir la seva pròpia moneda durant segles

Catalunya va tenir la seva pròpia moneda durant segles

  LVE

Quan Catalunya tenía florins

La casa *Aureo & *Calicó subhasta dijous que ve dia 24 un total d'1.250 lots de monedes de totes les èpoques

Vida | 20/04/2014 -
Josep *Playà-Barcelona -LA VANGUARDIA
Traduit per SoftCatalà
Catalunya va tenir la seva pròpia moneda durant segles i ara una selecció tan exhaustiva com a única d'aquestes peces es posa a la venda a Barcelona. La casa *Aureo & *Calicó subhasta dijous que ve dia 24 un total d'1.250 lots de monedes de totes les èpoques amb una característica comuna: totes van ser encunyades en els dominis de la Corona Catalanoaragonesa. Hi haurà monedes que sortiran per 10 euros però unes altres el preu dels quals de partida són 18.000 euros i s'estima el seu valor final en no menys de 30.000, Hi ha peces corresponents a partides molt escasses i unes altres mai vistes fins ara, més que en fotografies o absolutament inèdites.

La subhasta, batejada amb el nom de Ramon Muntaner, és una de les més importants en matèria de numismàtica catalana i servirà per commemorar els 25 anys d'aquesta casa de subhastes situada a la plaça de l'Àngel, número 2, de Barcelona. A més s'ha editat per a l'ocasió un catàleg en el qual es reprodueixen totes les peces amb fotos molt detallistes, encarregades a una casa especialitzada de Stuttgart, amb una breu explicació de cada moneda i una introducció a càrrec de l'historiador Miquel *Crusafont.

Segons diverses fonts, les monedes que se subhasten procedeixen de diverses col·leccions i encara que no pot comparar-se amb les grans subhastes numismàtiques el seu valor estreba en la seva especificitat catalana. Una de les col·leccions més completes de moneda catalana que ha existit mai va ser la de Ramon Vidal i *Quadras, venuda en 1888. Gairebé un segle després Banca Catalana va crear la seva pròpia col·lecció de moneda catalana, que també es va vendre i va dispersar.

El dracma grec de Roses

La col·lecció que ara es posa a la venda s'inicia amb les monedes més antigues conegudes a Hispània i en concret les monedes gregues i les seves imitacions. Gràcies al text del catàleg a càrrec de l'historiador Miquel *Crusafont es pot reconstruir la història de Catalunya a través de les seves monedes. Tot comença el segle V abans de Crist, quan els *íberos van veure desembarcar a Roses i Empúries als grecs i amb ells descobreixen les monedes (només cap a dos segles que s'havien inventat). Aviat van començar a encunyar dracmes amb un pes de 4 i 5 grams. Una d'elles, procedent de *Rhode (Roses), amb el cap de Persèfone gravada, té un preu benvolgut de 4.000 euros. De *Emporiton procedeixen també diverses dracmes amb un cap femení gravat i en el revers una imatge del Pegàs *alado. Més tard els propis *íberos van copiar aquestes dracmes, entre les quals destaca la de Lleida.

El *áureo de Tarragona

Els romans van introduir en les monedes els busts dels emperadors i també els seus símbols i obres públiques. Una de les peces més destacades és el *áureo (moneda romana d'or equivalent a 25 *denarios) de Tarragona. del temps de *Vespasiano, una de les primera peces d'or que s'encunyen en territori peninsular. S'estima un preu final de subhasta de 8.000 euros.

Les monedes visigodes

Els visigots van adoptar les lleis i monedes romanes, perquè la seva capacitat creativa va ser molt menor, però també van encunyar peces d'or en forma de *trientes, de gran raresa. Una d'elles, encunyada a Tarassona en temps de *Recaredo I, té un valor benvolgut de 5.000 euros.

Les *taifas islàmiques

Inicialment les monedes dels musulmans es fabricaven a les capitals del sud de la península, però més tard amb la divisió dels regnes de *taifas, es van fer també en Denia, Lleida, Mallorca i Zaragoza, generalment en plata. Solen ser rares, especialment un *dírham de Xàtiva, de valor benvolgut de 5.000 euros.

Les monedes carolíngies

La intervenció de l'imperi carolingi va suposar la creació de la Marca Hispànica. Les monedes de Carlemany són també molt rares i s'anticipen 150 anys a les de la resta del territori peninsular. Segons el catàleg redactat per Teresa *Sisó, Eduard Domingo i Lluís *Lalana, els diners de plata de Carlemany encunyats a Barcelona i Girona, que aquí es posen a la venda, formen part dels tres únics exemplars coneguts. El de Girona té un preu benvolgut de 8.000 euros i els altres dos exemplars coneguts estan a la Biblioteca Nacional de París i en el Museu del *Hermitage de Sant Petersburg.

Els diners dels comtats

catalans

Els comtes catalans van començar a poc a poc a encunyar monedes de plata i més tard de *vellón (un aliatge de plata i coure). Destaquen les monedes episcopals de Vic, entre els segles X i XII, entre les quals destaca la de Berenguer *Sunifred (un dels 14 exemplars coneguts), amb els busts de Sant Pere i Sant Pablo i en el revers un colon conduint dos bous (en el seu temps es deia diners dels bous). Es valora en 8.000 euros. També destaca una peça d'un àngel del comtat de Besalú i una altra del comtat d'Urgell (de Pedro *Ansúrez, únic exemplar conegut fins ara, valorat en 6.000 euros).

Florins, croats i

reals d'or coronats

L'etapa de l'expansió mediterrània es tradueix en l'aparició dels florins d'or i els reals de plata circulant per tots els regnes, inclosos Sicília, Sardenya, Nàpols i Albània. Entre les peces de *vellón destaca el *caragirat de València, els diners de Múrcia de Jaume II, el coronat de Martí I l'*Humà i els mitjans creuats d'Enrique de Castella i Pedro de Portugal que es consideren peces úniques (amb un preu benvolgut per moneda de 10.000 euros). Per la seva raresa destaca el real de plata d'Albània (9.000 euros).

Els florins d'or

Miquel *Crusafont assegura que des de l'espectacular subhasta de fa cinc anys de la col·lecció Caballero de les *Yndias no havien aparegut a la venda tants florins d'or (en aquella subhasta es van recaptar més de sis milions d'euros i una de les monedes d'or va partir amb un preu de 800.000 euros). En la d'ara hi ha peces mai vistes en fotografia com un florí d'or de Joan I, del segle XIV (benvolgut en 4.000 euros) i la raríssima i potser única moneda coneguda, el florí d'or de Ferran I, el de *Antequera (benvolgut en 3.000 euros). Però també altres peces com l'espasa de Pere III, el real d'or de Mallorca de Pere de tres roses, el principat de *Perpinyà de Ferran II i un triomf sicilià del mateix monarca.

Monedes municipals

A partir de finals del segle XIV els tallers de Barcelona i Zaragoza deixen d'encunyar moneda petita i s'expandeixen les monedes municipals que cobreixen aquesta franja. Apareixen emissions de tallers d'Arbeca, Balaguer, Cubells, Eivissa, Caldes de Montbui, Solsona i Cardona. Per a pagaments importants, ja fossin transaccions comercials o expedicions militars se seguia usant el *florón o el croat, però per anar a comprar pa o oli s'utilitza la moneda municipal com la *pellofa de Tarragona o la *pugesa de Tàrrega.

Les peces més valorades

Una moneda de 1521, doble principat de Barcelona, raríssim, pertanyent als comtes de Barcelona, surt per 15.000 euros i s'estima que pot arribar als 25.000 euros. Una *cuádruple corona de València, que va pertànyer a la col·lecció Caballero de les *Yndias, surt en 18.000 euros i el seu valor s'estima en 30.000. Aquests preus amb ser elevats no poden comparar-se amb els de subhastes, com la ja citada col·lecció Caballero de les *Yndias o unes altres com la que *Sotheby's va fer fa dos anys de les 38.000 monedes espanyoles de la *Hispanic *Society (la col·lecció *Archer M. *Huntington) taxada en 25 a 35 milions de dòlars.

Les seques de Barcelona

Amb l'arribada de les grans remeses d'or i plata americanes, es passarà dels florins i croats de 3 grams de pes a les unces i duros que pesen fins a vuit vegades més, encara que això afecta menys a la moneda catalana que a la castellana. A Catalunya les monedes eren encunyades en la Seca de Barcelona, fundada al segle XIII, que va acabar instal·lant-se a l'actual carrer de la Seca, en un local actualment utilitzat com a teatre (La Seca. *Espai Joan Brossa). En 1534, Carlos I va manar unificar diverses seques de tota Espanya i es va traslladar a una altra seca al carrer *Basea (avui destinat a un espai de restauració de la cadena Sagardi).

Les últimes monedes catalanes

Amb la Guerra *dels *Segadors, Catalunya organitza un sistema descentralitzat d'emissió de plata i fabricació de múltiples. En la subhasta apareixen peces d'Argentona, Banyoles, Besalú, Cervera, Girona, Mataró, Vic i Barcelona. La moneda catalana es manté fins al final de la Guerra de Successió, quan Felip V l'anul·la. Abans àdhuc apareix l'unça de Barcelona (en la subhasta es preveu que pugui aconseguir els 9.000 euros), una peça de quatre escuts mallorquins de Carlos II i les singulars peces de 10 reals de Sardenya del mateix sobirà.

Encunyacions durant l'època napoleònica

A partir de Felipe V les emissions a Catalunya són *episódicas i circula bàsicament moneda castellana. Una de les excepcions són les emissions de Barcelona de cambres i pessetes amb l'escut de la ciutat en el revers. durant l'ocupació napoleònica. I posteriorment els reals de Fernando VII encunyats en una *ceca ambulant a Reus, Tarragona, Mallorca i Lleida (on es va fer molt popular l'anomenat duro de Lleida).

Monedes de la Va unir Catalanista

L'any 1900 la Va unir Catalanista va voler ressuscitar la moneda catalana encunyant peces d'or, plata i coure que circulaven entre els seus simpatitzants. Es tracta en realitat de medalles modernistes, dibuixades per Juli *Vallmitjana i sortides del seu propi taller. Eren d'or, plata i coure, no portaven gravat el seu valor, però per les mesures i el seu contingut en metall tenien un valor equiparable a les monedes espanyoles del moment. Tenien una imatge de Sant Jordi i en el revers, l'escut català.

És possible que d'aquí a uns anys es busquin també unes falses *moned