Què esperen a Madrid del debat del 8 d'abril? 6 analistes responen
JOAN RUSIÑOL / MARC TORO |
Les preguntes als analistes polítics
1. Creu que Mariano Rajoy mourà fitxa després del debat?
2. N'hi ha prou amb una nova proposta de finançament?
3. És reversible encara el procés per exercir el dret a decidir?
FERNANDO ÓNEGA
"Els primers que s'han d'aclarir són els de CiU"
1. És complicat no confondre el desig amb la realitat. Els indicis que
veig no són esperançadors. A Madrid no es vol parlar de secessió ni de
consulta i a Catalunya això és innegociable. Per tant, la veritat és
que no hi veig gaire sortida. És cert que la sentència del Tribunal
Constitucional diu que el dret a decidir s'ha d'emmarcar dins de la
legalitat. El problema és que, si aquest canvi de les lleis el promou
Catalunya, al final necessitarà una majoria favorable al Congrés que no
existeix. Si, en canvi, la modificació constitucional es promou des de
Madrid, no inclourà les aspiracions catalanes. En conclusió, jo veig
els ulls del pont bastant tancats, sense un horitzó de gran acostament,
si bé és molt difícil fer de profeta.
2. Només em
puc guiar per les declaracions dels protagonistes, i el nacionalisme
català ha deixat clar que amb el finançament no n'hi ha prou. Si és
així, hi haurà poc a parlar. Ara, però, CiU torna a citar el pacte
fiscal. Els primers que s'han d'aclarir són ells perquè jo ja m'he
perdut. Puc assegurar que, a Madrid, no s'avindran a dialogar res que
tingui a veure amb la sobirania. En aquestes posicions tan distants,
ara falta voluntat per parlar. Crec que, si les dues parts
s'asseguessin discretament, sense els voltors de la premsa, que sempre
busquem qui en surt amb més ferides, veurien que hi ha coses sobre les
quals conversar, com a persones civilitzades que som. Perquè el
problema hi és. Els ciutadans tenim dret a demanar als governants que
facin un esforç i parlin perquè, si no, ens ficarem en un embolic
històric. La ruptura d'un estat sempre és una cosa dramàtica i hi acaba
perdent tothom.
3. Crec que el president de la
Generalitat cada vegada té menys control del procés. Veig l'impuls
sobiranista molt penetrat a la societat, amb un clima d'opinió molt
estès i que va a més. Per molta gent, qualsevol concessió en el diàleg
que no sigui referent a la sobirania seria rebutjat. En cas que això
acabi en unes eleccions, si les guanya ERC amb una certa majoria l'afer
es tornarà més complicat. Així doncs, tenim davant un horitzó incert.
LUIS R. AIZPEOLEA
"Mariano Rajoy no mourà fitxa fins al novembre"
1. Mariano Rajoy no mourà fitxa fins al novembre. Som en el terreny de
les impressions perquè la informació que tenim està molt fragmentada.
Ell esperarà quins moviments es fan a Catalunya, com queden les coses
dins de CiU en uns mesos en què Artur Mas tindrà moltes pressions, per
exemple, empresarials. Rajoy és un home que pren poques iniciatives i
pel que fa a Catalunya i a Euskadi no en pren cap ni una. Mira i espera
i, mentrestant, continuarà fent la seva pedagogia.
2. No n'hi ha prou amb el finançament, s'ha de buscar una fórmula més
profunda. Els socialistes, com a mínim, han posat sobre la taula una
proposta per buscar un nou encaix de Catalunya dins d'Espanya. La
sentència del Tribunal Constitucional admet l'aspiració del dret a
decidir, en la línia de les fórmules que ja han avançat persones com
Ruiz Soroa i Rubio Llorente [que el Parlament reclami l'autorització
per fer el referèndum a través d'una proposició de llei orgànica].
Rajoy, però, és un home molt conservador a qui no li agrada arriscar.
Ell espera una crisi a CiU o mostres de desafecció dins del bloc
favorable al dret a decidir.
3. Ja s'ha arribat molt
lluny. Per mi, Artur Mas va fer una diagnosi equivocada de la Diada
del 2012. D'altra banda, l'actitud del PP durant l'Estatut va ser
nefasta -i ho personifico en la persona de Rajoy- quan va enfrontar
Catalunya amb la resta d'Espanya recollint firmes. Lògicament els
catalans ho van entendre com una agressió. Rodríguez Zapatero també es
va equivocar per la seva promesa etèria, per la seva ambigüitat, però
carrego més les tintes en Rajoy. I, finalment, també va ser nefast que
el Constitucional dictés sentència un cop l'Estatut havia estat
referendat a les urnes. Entenc la irritació dels catalans. Ara crec que
Mas no controla el procés i aquesta no és la millor manera d'encarar
la situació. El diàleg i una reforma constitucional a partir de la
tardor potser és l'última oportunitat per reconduir les coses.
JOSÉ A. ZARZALEJOS
"Hi ha una part de l'independentisme reversible"
1. És possible que hi hagi moviments d'acostament que tinguin a veure
amb el finançament i altres aspectes de caràcter competencial o
infraestructures, però no en el punt crucial, que és l'autorització de
la consulta. Això no exclou que de cara a la pròxima legislatura es
plantegi una reforma constitucional per donar una singularització a
Catalunya. Això es podria fer a través d'un títol habilitant a la
disposició addicional cinquena de la carta magna. Des d'un punt de vista
pràctic, seria la millor fórmula per arribar a un acord. Això sí, la
reforma no inclourà mai el dret a secessió; es buscaria un model d'estat
indivisible a la manera alemanya, italiana o francesa.
2. En aquest moment s'hauria d'oferir un finançament amb criteris més
federals i que garanteixi el principi d'ordinalitat, de manera que es
limiti a un percentatge inferior l'actual nivell de transferència de
rendes de Catalunya a la resta de l'Estat. S'ha de tenir en compte que
aquest model també beneficiaria comunitats com Madrid i les Balears.
D'altra banda, cal dotar Catalunya d'un sistema competencial propi de
projecció exterior, com es fa amb els lands a Alemanya. També s'hauria
de revisar el tema cultural i lingüístic per satisfer un dels elements
d'identitat col·lectiva més transversals de la societat catalana.
3. El procés és irreversible per a certs sectors instal·lats en
l'independentisme de manera històrica, com ERC. Però hi ha una part de
l'independentisme que és reversible si es produeix un nou acord, una
reformulació de l'encaix de Catalunya a Espanya. Si hi ha alguna forma
de diàleg i una proposta profunda de l'Estat, no crec que hi hagi una
majoria social partidària de la independència. Pel que fa a les forces
polítiques, no sembla que CiU sigui absolutament hermètica i unitària en
els criteris, i cal tenir en compte que partits com ICV són pro
consulta però no pro independència. Ara bé, mentre Mas sigui president,
no crec que hi hagi renúncia a la consulta. Una consulta que pot
produir-se, però, de diverses maneres: un referèndum emparat en la
legalitat estatal o autonòmica, un sistema plebiscitari mitjançant
eleccions o la votació d'una reforma constitucional. La consulta no és
unívoca.
JAVIER AROCA
"Mas està esperant que l'ajudin o l'aturin"
1. No crec que Rajoy mogui fitxa, no és la seva intenció. L'ideal seria
seure i dialogar per buscar un acord que satisfaci les dues parts i
que inclogui la possibilitat de consultar el poble català, però tinc
molt poques esperances que això passi.
2. Crec que
un nou model de finançament no satisfarà les demandes de Catalunya,
però, si les dues parts ho acordessin i això aturés el procés que està
en marxa, benvingut sigui. Tot i això, una solució bilateral que
afectés el finançament per solucionar el problema en crearia altres a
la resta de l'Estat. No crec que el govern espanyol estigui disposat a
assumir-los.
3. Vull pensar que és reversible. De
fet, crec que Artur Mas està desitjant que l'ajudin o l'aturin. Però
perquè un procés sigui reversible hi ha d'haver alguna solució sobre la
taula, i de moment no hi ha res. En qualsevol cas crec que una
consulta hauria de ser possible. Així es desprèn de l'última sentència
del Tribunal Constitucional.
IGNACIO ESCOLAR
"En cap cas es farà un vestit a mida per a Catalunya"
1. Rajoy és bastant imprevisible, com passa amb qualsevol poder
absolut, però és poc probable que es mogui gaire perquè està convençut
que va guanyant. Entre els ministres del govern espanyol hi ha la
sensació que no cal fer cap moviment. "Per què ens hauríem de moure si
Mas no baixa del burro?", es pregunten. D'aquí al novembre serà una
successió de no judicials.
2. Es modificarà el
finançament perquè l'Estat està obligat a canviar-lo a tot Espanya. I
en aquesta reforma és probable que es faci algun tipus de vestit per a
Catalunya que millori la situació actual, però en cap cas serà un
vestit a mida. El PP està molt enrocat i no crec que ofereixi res més;
no sóc gens optimista. Tinc la sensació que Mariano Rajoy i el PP
seguiran amb el "no es pot, es il·legal". No hi haurà més marge de
maniobra.
3. Ara mateix no sé si el procés és
irreversible o no, perquè no sé si el percentatge de catalans que hisón
favorables és d'un 40% o un 60%. Si la voluntat es majoritària i el
sentiment es manté en el temps, el procés és imparable, no hi haurà cap
manera d'aturar-lo. Però el llarg termini no acostuma a ser la
preocupació de Rajoy. Si apliqués el mitjà o llarg termini s'hauria de
moure per reduir aquesta majoria. El govern espanyol, però, dubta que
el sentiment a Catalunya pugui ser majoritari, creu que es refredarà.
Crec que s'equivoca. Rajoy creu que ha guanyat la batalla política
contra Mas, i que el que vingui després ja ho torejarà com sigui. Creu
que Mas acabarà com Ibarretxe. Pel que fa a la consulta, CiU no traurà
de manera unilateral les urnes al carrer, cosa que sí que podria passar
amb ERC al govern. Ara mateix veig més unes eleccions plebiscitàries.
Aquest Onze de Setembre influirà en el procés a Catalunya, però no
modificarà de cap manera l'actitud del govern espanyol.
ESTHER PALOMERA
"El PP impedeix a Rajoy reformar la Constitució"
1. Satisfer les demandes de Catalunya, tal com estan plantejades, és
complicat. El govern espanyol hauria de moure fitxa, i probablement ho
faci amb un nou model de finançament per a Catalunya i el reconeixement
de singularitats en àmbits com la llengua, on s'ha buscat un problema
que no existeix. De tota manera, no crec que hi hagi hagut immobilisme
en les últimes setmanes; el que ens falta és informació. Hi ha hagut
contactes, moviments, converses i concessions a una banda i a l'altra.
Entre l'Estat i l'empresariat català, per exemple.
2.
En una reforma de la Constitució es podrien estudiar diversos
aspectes. Aquest és el camí a seguir, no sé si immediatament després
del ple del dia 8 o abans d'acabar la legislatura. Sigui com sigui,
fins ara és l'única solució. El que impedeix a Rajoy sumar-se a aquesta
reforma és el seu propi partit, l'ala més conservadora del PP. Si
d'ell depengués, la solució seria reformar la carta magna.
3. La ciutadania, que fins i tot supera els moviments polítics, és
difícil d'aturar. Però el consens està en el diàleg, i cal que hi hagi
diàleg en les dues parts. Res és irreversible en política. No tinc cap
dubte que la independència seria irreversible i per això és impossible.
L'únic camí possible és el del diàleg. En cas contrari, les
conseqüències serien imprevisibles tant per a Espanya com per a
Catalunya. La solució s'ha de trobar a la Constitució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada