Als 87 anys mor l'escultor Josep Maria Subirachs

El seu llegat inclou 'Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, i els grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família

ARA Barcelona | 08/04/2014 11:13

• 

Subirachs, en una imatge d'arxiu / FRANCESC MELCION

L'escultor Josep Maria Subirachs va morir ahir a dos quarts de deu de la nit als 87 anys a Barcelona, segons  han informat fonts pròximes a la família, després d'una llarga malaltia neurodegenerativa. La cerimònia de comiat se celebrarà en la intimitat i pròximament se li dedicarà un acte públic per a tothom que vulgui acomiadar-se de l'artista i recordar-lo. L'Estudi Regomir, on es pot contemplar una selecció d'obres de petit format de l'artista, celebrarà demà una jornada de portes obertes des de les deu del matí fins a les set de la tarda per retre-li homenatge o hi haurà un llibre de condol a disposició del públic.

Autor d''Evocació marinera', la primera escultura abstracta que es va col·locar als carrers de Barcelona, i dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família, Subirachs va néixer en una família humil del Poblenou. Va haver de renunciar a la carrera d'arquitectura i es va decantar per l'escultura. Es va formar al taller d'Enric Monjo entre el 1942 i el 1947 i també va treballar durant uns mesos amb Enric Casanovas, tot i que va morir pocs mesos després que Subirachs entrés al seu taller.

El 1948, Maria Subirachs va fundar el grup Postlectura, juntament amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabaté i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira. Subirachs va viatjar a París amb una beca per ampliar els estudis. També va viatjar a Bèlgica arran de la invitació del pintor Luc Peire, que havia descobert la seva obra al Saló d'Octubre, on Subirachs va exposar entre el 1949 i el 1957.

Josep Maria Subirachs va evolucionar del seu noucentisme inicial cap a un estil més expressiu i esquemàtic. "Subirachs és un dels escultors cabdals de la segona meitat del segle XX", va dir el crític d'art Daniel Giralt-Miracle amb motiu del 85è aniversari de l'artista. "Va fer un salt mortal –va afegir– de l'escultura noucentista a l'abstracció gràcies a la seva excel·lent formació. I als anys 80 va recuperar la figuració reprenent el llenguatge del Renaixement i el Barroc i combinant-lo amb el 'pop art'. No es pot qüestionar que és una artista molt original i molt personal". Subirachs va ser reconegut com Cavaller de l'Ordre de les arts i les lletres de França, amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona. També va rebre la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria, la Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.

Al llarg de la seva trajectòria, Subirachs va realitzar més d'un centenar d'escultures públiques arreu del món, més de 70 de les quals són a Barcelona, com el monument a Francesc Macià de la plaça de Catalunya, el monument a Narcís Monturiol, el fris 'Barcelona' de l'Ajuntament de Barcelona i la porta de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. A més, se'l considera un renovador de l'art sacre, tot i que es declarava agnòstic, amb les escultures que va realitzar per al santuari de la Virgen del Camino, a Lleó.

L'agra polèmica que van despertar els grups escultòrics que va fer per a la façana de la Passió van marcar la trajectòria de Subirachs. Va començar-hi a treballar el 1986 i la tasca es va perllongar fins al 2005. La darrera obra que va realitzar per a la basílica van ser les portes de bronze que va crear per a la façana de la Glòria. En total, va fer més de 100 escultures de pedra i quatre portes de bronze.

En els darrers anys, les dificultats logístiques i les circumstàncies econòmiques van dur a la cancel·lació del Centre Cultural Caixa Penedès Espai Subirachs, un museu de la seva obra que havia d'estar ubicat pels volts del Museu Picasso. Havia d'obrir les portes el 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures, però l'obertura es va posposar. L'artista havia cedit 300 obres de la seva col·lecció particular i l'entitat bancària n'havia adquirit 30.