Girona no vol prínceps espanyols ni princeses
Tots els partits excepte el PP i el PSC aproven una moció qüestionant que Leonor de Borbó hereti el títol
El ple de Girona va voler ser ahir l'altaveu de la desafecció ciutadana que es viu cap a la casa reial espanyola. Ha estat amb una moció de mínims, però que ha deixat clar quin és l'esperit de la ciutat davant la possibilitat que Leonor de Borbó faci ús del títol de princesa de Girona. Tots els grups (CiU, CUP, ICV-EUiA i els dos regidors no adscrits) han donat suport a un punt de l'escrit que subratlla que el títol 'no representa la ciutat'. El PSC s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra. La moció també recull -i aquí el PSC sí que s'hi ha adherit- que avui al ple no hi ha 'el consens polític' perquè es repeteixi la petició que l'Ajuntament va fer al 1981 perquè investissin Felipe de Borbó príncep de Girona.
El ple extraordinari amb tretze mocions a l'ordre del dia inicial ha servit per debatre si els grups municipals volen o no que Leonor de Borbó hereti el títol del seu pare un cop sigui proclamat rei i esdevingui princesa de Girona. A priori, hi havia dues mocions sobre el títol nobiliari: una de més radical presentada per la CUP, ICV-EUiA i el regidor no adscrit Carles Bonaventura i una altra menys dràstica presentada per CiU i el PSC.
Finalment, CiU, PSC, ICV-EUiA, la CUP, Bonaventura i l'altre regidor no adscrit, Carles Palomares, han consensuat una única moció, que ha estat la que han sotmès a votació del ple. El text ha constat de dos punts. El primer, que ha rebut el vot a favor de tots els grups que havien pactat el text i només el vot en contra dels dos regidors del PP, ha servit per constatar que al ple de Girona ja no hi ha 'el consens polític' que hi havia l'any 1981, quan l'ajuntament en bloc va demanar a la casa reial que investís Felipe de Borbó com a príncep de Girona.
El segon punt, votat per separat, no ha comptat amb el suport dels set regidors socialistes, que han decidit abstenir-se, ni els dos del PP, que hi han votat en contra. 'Aquest títol (el de princesa de Girona) no representa la ciutat de Girona', conclou la moció que sí que ha rebut el suport de la resta de formacions. Així, sense entrar en detall, el ple ha aprovat una moció que qüestiona que Leonor usi el títol de princesa de Girona però no demana a la Casa Reial que no la nomeni.
Títols i territori
El portaveu del grup de govern, Carles Ribas (CiU), ha ressaltat que Catalunya ha de tenir el focus posat en un objectiu a curt termini: aconseguir que el dret a decidir sigui una realitat. Per això, tenint en compte que el país vol un estat propi, considera que no té sentit que Leonor de Borbó, de la casa reial espanyola, ostenti un títol vinculat a la ciutat.
En la mateixa línia, el portaveu d'ICV-EUiA, Joan Olòriz, ha apuntat que es tracta d'un títol nobiliari que no representa Girona, on la majoria del ple està bolcada en fer realitat una consulta sobre quina relació vol tenir Catalunya amb Espanya. Més dràstic ha estat el líder de la CUP, Jordi Navarro, que sosté que Girona no vol tenir res a veure amb la dinastia borbònica, 'marcada per la corrupció'. 'Per més títols que tingui al territori, ja no té suport', ha afirmat Navarro.
La portaveu socialista, Pia Bosch, ha justificat el vot diferenciat entre el punt u i el punt dos perquè considera que és 'evident' que al ple ja no existeix un consens sobre si l'hereu de la corona espanyola ha de tenir el títol de príncep o princesa de Girona, creu que els grups municipals no poden saber si també la majoria dels ciutadans creuen que el títol no representa la ciutat. 'L'única manera de saber-ho seria consultant-ho', ha afirmat Bosch.
Qui s'ha oposat obertament als dos punts de la moció ha estat la portaveu del PP, Concepció Veray, que ha afirmat que espera que la Casa Reial doni continuïtat al títol en la figura d'Leonor de Borbó i ha recordat que l'ajuntament no té capacitat d'impedir-ho perquè no és una competència municipal.
Ple de mocions
El ple extraordinari d'aquest dilluns ha estat un ple només de mocions. En concret, a l'ordre del dia n'hi havia tretze, tot i que finalment n'han retirat dues i n'hi ha hagut quatre que s'han agrupat en dues resolucions.
Entre les mocions, n'han aprovat una demanant que els espanyols puguin exercir el dret a decidir en un referèndum si volen perpetuar la monarquia o, en canvi, volen una república. Aquest punt sí que ha rebut el suport del PSC que ha assegurat estar fermament a favor del dret a decidir.
CiU s'ha abstingut en aquest punt perquè considera que l'organització política de l'estat espanyol no incumbeix Catalunya, en vies de tenir estat propi. La resta, excepte el PP que hi ha votat en contra, hi ha votat a favor. La moció ha prosperat amb tretze vots a favor, deu abstencions i dos vots en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada