13/06/2014
Duran
Culla: "Si Duran es presentés en solitari, seria un vulgar Boadella de la política"
L'historiador J.B. Culla
L’historiador assegura que el líder d'UDC "no té cap intenció immediata ni de trencar el pacte amb CDC ni de posar a prova la seva autoritat dins d'Unió"
L’historiador Joan B. Culla opina avui sobre la situació del
líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Culla vaticina que si el
número dos de CiU “perdés els seus lideratges catalans -i anar a les
urnes en solitari seria perdre'ls- es convertiria en un trànsfuga, en un
vulgar Boadella de la política”, tot i que recorda que “no és això el que ell vol”.
En un article al diari ‘El País’, l’historiador es mostra contundent assegurant que “Josep Antoni Duran i Lleida no té cap intenció immediata ni de trencar el pacte amb CDC ni de posar a prova la seva autoritat dins d'UDC, com va demostrar dimarts passat escapolint-se del supòsit desafiament descrit per els qui confonen desitjos i realitats".
Així, creu Culla que “Duran sap bé que el seu major capital polític resideix precisament en l'ambivalència en què està instal·lat. Que massa elogis de PP i PSOE li perjudiquen tant o més que moltes crítiques des de CDC o Esquerra”. La seva cotització es basa, segons l’historiador, “a ser alhora el líder d’UDC, el secretari general de CiU i el més prestigiós moro amic del bloc estatalista madrileny, amb l'esperança de jugar un paper mediador”.
En el text, l’autor recorda que “amb més de 82 anys d'història a les seves esquenes, Unió Democràtica de Catalunya porta en l'ADN un sobiranisme confederalista que, durant els anys republicans, situava a Carrasco i Formiguera en una posició nacionalment més radical que la de Macià i Companys, per exemple”.
I tot i considerar cert que “en les seves gairebé tres dècades de lideratge unipersonal Duran ha modificat la cultura política d’UDC i s'ha construït un nucli d'uns centenars de fidels”, manifesta que “això no impedeix que moltíssims presidents, quadres i militants locals del partit democristià participessin l'any passat de la Via Catalana, estiguin compromesos amb l’ANC i se sentin integrants del procés sobiranista en curs sense cap reserva”.
Si haguessin d'escollir entre aquest procés i Duran, afirma Culla, “és molt dubtós que seguissin a aquest últim, igual que el 1978 van deixar gairebé sol a Anton Cañellas en la seva fugida cap al centrisme espanyol de Suárez”.
En un article al diari ‘El País’, l’historiador es mostra contundent assegurant que “Josep Antoni Duran i Lleida no té cap intenció immediata ni de trencar el pacte amb CDC ni de posar a prova la seva autoritat dins d'UDC, com va demostrar dimarts passat escapolint-se del supòsit desafiament descrit per els qui confonen desitjos i realitats".
Així, creu Culla que “Duran sap bé que el seu major capital polític resideix precisament en l'ambivalència en què està instal·lat. Que massa elogis de PP i PSOE li perjudiquen tant o més que moltes crítiques des de CDC o Esquerra”. La seva cotització es basa, segons l’historiador, “a ser alhora el líder d’UDC, el secretari general de CiU i el més prestigiós moro amic del bloc estatalista madrileny, amb l'esperança de jugar un paper mediador”.
En el text, l’autor recorda que “amb més de 82 anys d'història a les seves esquenes, Unió Democràtica de Catalunya porta en l'ADN un sobiranisme confederalista que, durant els anys republicans, situava a Carrasco i Formiguera en una posició nacionalment més radical que la de Macià i Companys, per exemple”.
I tot i considerar cert que “en les seves gairebé tres dècades de lideratge unipersonal Duran ha modificat la cultura política d’UDC i s'ha construït un nucli d'uns centenars de fidels”, manifesta que “això no impedeix que moltíssims presidents, quadres i militants locals del partit democristià participessin l'any passat de la Via Catalana, estiguin compromesos amb l’ANC i se sentin integrants del procés sobiranista en curs sense cap reserva”.
Si haguessin d'escollir entre aquest procés i Duran, afirma Culla, “és molt dubtós que seguissin a aquest últim, igual que el 1978 van deixar gairebé sol a Anton Cañellas en la seva fugida cap al centrisme espanyol de Suárez”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada