El creuer Harmony of the Seas.
El creuer Harmony of the Seas.
Per: Redacció
03.06.2016  22:00

Malgrat els més de cent anys que han passat, encara ara a molta gent li ve al cap la imatge del mític i fatídic Titanic quan se li pregunta pel vaixell de passatgers més gran de la història. Però, realment, els seus 269 metres de llargada ja fa moltes dècades que es van superar amb escreix. Diumenge arriba al Port de Barcelona l’Harmony of the Seas, el creuer més gran del món, que fa cent metres més que el Titanic i pesa quasi cinc vegades més. Amb els seus 362 metres d’eslora (quasi la llargada de quatre camps de futbol), posat en vertical superaria la Torre Eiffel de París.
Construït els últims trenta-dos mesos a la drassana STX France, dimarts vinent el nou vaixell insígnia de la companyia Royal Caribbean estrenarà la seva primera temporada de creuers estiuencs per la Mediterrània, amb base a Barcelona i escales, entre més ports, a Palma.
L’Harmony of the Seas (fotos i vídeos) té divuit cobertes, és dividit en set veïnats i disposa de 2.747 cabines amb una capacitat per a 6.780 passatgers i 2.100 tripulants. Té heliport, ofereix una àmplia varietat d’espectacles i proposa vint restaurants, un parc aquàtic amb un tobogan vertiginós, vint-i-tres piscines, un parc amb mig centenar d’arbres, una àrea per a practicar surf i rocòdroms, a més d’un Starbucks, l’anomenat Bionic Bar (amb cambrers robot que preparen còctels), balcons virtuals a les cabines interiors i VOOM, la connexió a internet més ràpida en alta mar.
El creuer oferirà durant la primavera i l’estiu creuers de set nits pel Mediterrani des de Barcelona, en un itinerari que visita ciutats com Palma, Marsella, La Spezia, Roma i Nàpols. Amb l’arribada de la tardor, creuarà l’Atlàntic cap a Fort Lauderdale, a la Florida, on establirà el port base americà i farà creuers pel Carib.
L’Harmony of the Seas és el punt culminant de l’auge dels creuers, una indústria dominada pel gegant Royal Caribbean i que va acompanyada, també, de crítiques: per la contaminació i pol·lució ambientals que generen aquestes ciutats flotants, per les condicions laborals de les tripulacions, per l’impacte d’aquest model turístic en les ciutats…
Per a fer-se una idea de les dimensions de la nau, ací en teniu uns quants vídeos. El primer en mostra el procés de construcció, en format time-lapse:

En aquest altre es veu la sortida de les drassanes franceses, a vista de dron:

I en aquest, l’arribada a Southampton, l’escala prèvia a Barcelona, també a vista de dron:

Amb quasi 227.700 tones, 362 metres de llargada i 72 d’alçada, l’Harmony of the Seas ja és el creuer més gran de la història. Però totes aquestes xifres queden empetitides al costat d’alguns vaixells de transport que naveguen o han navegat pels oceans del planeta.
Quasi cent metres més de llargada feia precisament el Seawise Giant, un superpetrolier de 458 metres de llargada i 69 d’amplada construït el 1979 a les Sumitomo Heavy Industries del Japó. Amb un pes màxim de 649.955 tones a plena càrrega, fou malmès durant la guerra entre l’Iran i l’Irac i reconstruït posteriorment. Al llarg de la seva vida, fou rebatejat amb els noms de Happy Giant, Jahre Viking, Knock Nevis, Oppama i Mont, abans de començar a ésser desballestat el desembre del 2009 a les drassanes d’Alang (Índia):


En actiu hi ha actualment el CSCL Globe xinès, de 400 metres de llargada i 60 d’amplada capaç de portar fins a 19.100 contenidors estàndard en un sol viatge: apilats l’un sobre l’altre, podrien arribar a una altitud cinc vegades superior a la de l’Everest.

Uns altres supervaixells que recorren les mars del planeta són els de la línia Triple E de la companyia Maersk, també de 400 metres d’eslora i que incorporen mesures per a reduir les emissions de CO2.

Fora de la llista de vaixells estrictament, es pot esmentar encara el Prelude FLNG, una plataforma mòbil d’extracció, processament i emmagatzemament de gas natural construïda per l’empresa Shell que fa 488 metres d’eslora i 74 de mànega. En aquest vídeo se’n veu el procés de construcció:

I en aquest altre, la maniobra de posar-lo en flotació:

Quant al transport aeri, l’avió més gran del món és l’Antónov An-225, de fabricació ucraïnesa. Fa 84 metres de llargada i la distància entre extrems d’ala i ala és de 88,4 metres. Pesa sis-centes tones i és dotat de sis motors i quaranta-dues rodes. També conegut amb el nom de ‘Mria’ (‘somni, inspiració’, en ucraïnès), fou dissenyat durant els últims temps de la Unió Soviètica per a transportar coets i transbordadors espacials. Actualment es fa servir, en l’àmbit comercial, per transportar càrregues de grans dimensions amb l’únic aparell operatiu que hi ha.

Per això és difícil de veure’l aterrar o envolar-se en aeroports, i quan ho fa genera molta expectació. Ha estat el cas del vol recent d’Europa a Austràlia:




Respecte als avions comercials, el gegant dels cels és ara mateix europeu. Gràcies als més de 72 metres de llargada i els dos pisos, l’Airbus A380 és capaç de portar 555 passatgers i de fer trajectes de 15.000 quilòmetres.


Però tant l’Antónov com l’A380 queden petits al costat de l’Airlander 10, un prototip de dirigible britànic que mesura 91 metres de llargada, 34 d’amplada i 26 d’alçada. Construït per Hybrid Air Vehicles, és l’aeronau més grossa del món.


És en trens, amb tot, on trobem les dimensions més increïbles. En aquest àmbit, les companyies mineres són les que ocupen les primeres posicions de combois més llargs, amb l’australiana BHP Billiton al capdavant. El 2001 va batre el rècord amb un tren format per 682 vagons i empès per vuit locomotores. En aquest vídeo, de vuit minuts, es veu com passa tot el comboi.



(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)