DRET A DECIDIR MOVIMENTS DE FONS
Duran troba pocs suports cristians per a la refundació del centre català
Sectors socials li neguen l’aval i el líder d’Unió opta per un perfil baix a l’espera del 9-N
JOAN SERRA / FERRAN CASAS / ORIOL MARCH Barcelona |
Un vespre de principis de setembre, quan a Catalunya
s’ultimaven els preparatius de la Diada, Josep Antoni Duran i Lleida va
pujar al monestir de Montserrat. Havia demanat mantenir una trobada
privada amb l’abat, Josep Maria Soler, amb l’objectiu d’exposar-li els
detalls del moviment de centre que capitaneja. És un projecte personal
-no el va debatre als òrgans de direcció d’Unió- que va explicar a
finals de juny en un acte de partit i que pretenia presentar en públic
aquest novembre acompanyat de representants de la societat civil i per
al qual ja ha registrat el domini web Catalunya al Centre. El líder
d’Unió ha anat explicant les últimes setmanes que ja hi treballava i que
ha recollit per a la seva iniciativa suports en amplis cercles
econòmics i empresarials simpatitzants de l’anomenada tercera via, així
com de personalitats de l’òrbita democristiana i entitats del món
eclesial. Però la realitat és que troba menys suport social del previst.
La seva proposta és reformular i eixamplar l’espai del centre polític
català pensant en l’escenari d’unes plebiscitàries i en clau
nacionalment moderada prioritzant també la recerca d’acords amb l’Estat.
Unió i Duran estan compromesos amb el dret a decidir, però no
comparteixen la intenció de CDC de coalitzar-se amb ERC, i menys encara
volen acceptar l’exigència d’Oriol Junqueras de tenir com a gran
objectiu fer una declaració d’independència, tal com va recordar dimarts
mateix Ramon Espadaler, el delfí in pectore de Duran. Una
posició que enutja el sector independentista del partit, que no és
majoritari però que ha guanyat visibilitat amb el debat del 9-N.
L’alternativa del portaveu de CiU al Congrés, però, troba dificultats
per sumar complicitats i això l’ha dut a replegar-se i esperar.
Duran, que va pujar a Montserrat acompanyat de Jordi López Camps
-exdirector general d’Afers Religiosos nomenat pel PSC amb el tripartit i
que ara és un dels seus principals aliats a l’hora de sumar-, només va
obtenir la disponibilitat per escoltar. Res més.
La fredor de l’abat Soler
L’ARA ha confirmat la reunió a Montserrat, tot i que López Camps va
evitar referir-s’hi quan aquest diari hi va contactar. Tampoc Duran va
voler explicar detalls de la seva proposta i dels seus contactes a
l’ARA. Fonts de la direcció d’Unió sí que van relatar que a l’última
reunió del comitè de govern, dilluns, Duran va fer una referència “molt
de passada” a la posada de llarg de la seva casa gran. Va
explicar que ho faria aprofitant les jornades hivernals de l’Institut
d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, la fundació d’Unió. Pretén
plantejar un debat ideològic sobre el model econòmic i social amb la
participació de la societat civil. Serà menys ambiciós del que ell
preveia fins fa poc, quan en diverses trobades amb militants i el seu
entorn parlava d’un projecte ampli i ambiciós, i anunciava suports de
pes a l’Església.
La conversa amb Soler és una de
les reunions programades per Duran en les últimes setmanes. També s’ha
entrevistat amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba, que presideix el
Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa i el Comitè d’Ètica de la
Policia de Catalunya. Coneixedors del seu projecte defensen la lògica
de recollir suports en sectors cristians i socials.
Suports “marginals” a l’Església
Les aliances de Duran amb aquesta amalgama d’entitats no són tan
sòlides com assegura el dirigent d’Unió. De fet, diversos representants
d’associacions d’arrel cristiana han confirmat en aquest diari que no
han mantingut contactes recents amb el dirigent i que tampoc han
expressat el suport al seu moviment de centre. “Ja fa molts mesos que no
el veig”, admet un responsable de la Federació de Cristians de
Catalunya, una de les moltes entitats del món cristià adherides al Pacte
Nacional pel Dret a Decidir. En aquesta llista de més d’una cinquantena
d’entitats que s’han significat en defensa de la consulta també hi ha
el Grup Sant Jordi, la Unió de Religiosos de Catalunya, la Fundació Joan
Maragall, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau. “No es pot dir que
tens el suport del món cristià si no comptes amb el vistiplau d’aquestes
entitats”, expressa un representant d’una altra entitat signant.
I és que la base social que hauria de nodrir la proposta de Duran ha
optat per camins més explícits en defensa del sobiranisme. Ho demostren
iniciatives com les de la plataforma Fem-ho, que impulsen personalitats
de l’àmbit socialcristià per defensar obertament el sí-sí, un postulat
més ambiciós que l’oficial d’Unió. El manifest, que ja té més de 400
adhesions, moltes pròximes a Unió i rellevants en aquest àmbit, com la
presidenta de Càritas, Carme Borbonès, es va fer públic la setmana que
el partit va donar llibertat a la militància en la segona pregunta de la
consulta, que interpel·la sobre la independència. Un debat intern en
què, sorprenentment, Duran no va intervenir.
Fonts
coneixedores dels moviments de Duran i de la xarxa d’associacions
cristianes apunten que les adhesions les troba en sectors més
“marginals” de l’Església i vinculats a posicions ultracatòliques i
unionistes. Hi figurarien també noms col·lectius com el que lidera Josep
Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians. El moviment de centre de Duran
és vist amb bons ulls pels col·lectius que avalen, per exemple, la
figura de Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, com a relleu del
cardenal Lluís Martínez Sistach a l’Arquebisbat de Barcelona.
El que queda de Sentit Comú
Duran sí que compta, i ja vénen d’antic, amb importants suports
empresarials i mediàtics, com els que s’articulen al voltant del lobi
Pont Aeri, que aposta per enfortir el diàleg entre els centres de poder
de Barcelona i Madrid. L’any 2008 el directiu i militant d’Unió Xavier
Martí fundava la plataforma Sentit Comú, que apostava per la regeneració
i la concòrdia, per donar-li suport. Amb la mort de Martí el 2013,
l’entitat, que aleshores ja presidia l’empresari Santi Buscató, va
dissoldre’s. Buscató, ara militant d’Unió, explicava ahir a l’ARA que
alguns dels seus membres s’han seguit reunint i que el diputat Toni
Font, la mà dreta de Duran, els va dir fa poc que els convocarien a les
jornades i que el projecte continuava en marxa. Siguin militants
democristians o no, ells sí que estan disposats a fer-li costat si
emprèn un camí al marge d’Unió o amb Unió però sense CDC.
Duran va avançar la seva proposta de “refundació del centre català” en
una intervenció de cloenda de l’escola d’estiu del partit. En un
discurs que es va allargar 31 minuts i 35 segons, va fer una crida a
posicionar-se allunyats del “frontisme”. Tota una declaració
d’intencions que va fer arrufar el nas a Convergència en ple debat
sobiranista. Poc després, el líder d’Unió deixava de ser secretari
general de CiU, segons els seus afins amb l’avantatge de “tenir les mans
més lliures” per moure’s entre bastidors. Ha multiplicat els contactes
amb els membres de l’ establishment econòmic -algun dels quals li
ha arribat a oferir “finançar” una candidatura electoral-. A Madrid, on
fa tres sessions de control que no interpel·la Mariano Rajoy, ha fet
moviments per bastir ponts amb el PSOE i el PP.
CDC no vol el pacte amb Iceta que promou Unió
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va negar ahir en una
entrevista a Catalunya Ràdio que CiU estigui negociant amb el PSC per a
un pacte d’estabilitat parlamentària. “Estaria als antípodes” del
projecte de la federació i “no tindria cap coherència”, va afirmar Homs.
En la mateixa línia, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi
Turull, també va descartar la sociovergència a l’ARA Bassas: “No ens
passa pel cap obrir aquesta possibilitat”, va dir, i va afegir que no
veia el president de la Generalitat “amb ganes de pactar” amb els
socialistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada