Per: Vicent Partal
03.08.2017  22:00
Avui els treballadors de l’empresa Eulen, una companyia de serveis creada pel propietari de Viña Sicilia, a l’aeroport del Prat van a la vaga. Com que són, entre altres coses, els encarregats del control d’accés dels viatgers, el caos està assegurat. I amb el caos, la lògica indignació dels ciutadans, especialment la d’aquells que havent treballat tot l’any ara poden veure espatllades les seues vacances.
Per això molta gent s’ha girat en contra dels treballadors, en una reacció que puc entendre però que crec que és equivocada. La qüestió no és que ells ‘vulguen fer la punyeta’, com ha arribat a dir de manera poc elegant alguna autoritat civil. La qüestió és: com és possible que una empresa com Eulen tinga a càrrec seu el control de seguretat d’un aeroport tan important com el de Barcelona.
Des que se’n va fer càrrec, ara fa just un any, tot han estat problemes. Els treballadors denuncien que no posen prou gent a fer la feina i que els sous són molt baixos, 900 euros de mitjana. Hom podria esperar que l’adjudicació d’un contracte de tanta responsabilitat anés acompanyada de condicions molt estrictes de compliment, precisament per a no causar molèsties als ciutadans. Se suposa que l’empresa adjudicatària hauria de tenir molt marcades les coses que pot fer i les que no. Però és evident que Aena no les hi té.
No discutiré ara sobre si el control de seguretat hauria de ser assumit per la policia, quedar en mans públiques. Per la importància de la tasca que s’hi fa, semblaria bastant lògic que fos així, però pràcticament cap aeroport d’Europa ja no deixa aquesta tasca en mans del servei públic. Deixem-ho estar.
Però entre això i deixar que una companyia que bàsicament es dedica a subcontractar gent es quede una qüestió tan sensible i important, i d’aquesta manera es permeta la degeneració completa del model, hi ha un abisme. Abisme que té molta relació amb l’impresentable model de gestió aeroportuària que impulsa l’estat espanyol.
El problema de veritat és Aena i la perversió que signifiquen les empreses com Eulen. Aena gestiona de manera centralitzada els aeroports de l’estat espanyol en contra de la lògica empresarial, com tantes vegades s’ha dit, i sovint en contra de les necessitats reals de cada instal·lació. Sembla difícil d’imaginar que s’arribés a una situació com aquesta que viurem avui si l’aeroport, en compte de ser gestionat per Aena, tingués un òrgan de gestió propi que respongués de manera bàsica als seus interessos i al seu negoci i que es preocupés, per tant, dels seus clients. Segur que s’haurien afanyat a trobar una solució ràpida i gairebé segur que no haurien adjudicat a una empresa així un lloc de tanta responsabilitat.
I dic ‘una empresa així’ perquè, en el fons, Eulen no enganya. És fàcil de saber què és, com funciona i què representa. Com tantes altres empreses de referència del capitalisme d’amics espanyol, Eulen és una empresa d’intermediació, experta en els despatxos i els favors, ben connectada amb el poder polític, que creix de manera exponencial en tots els camps sense especialitzar-se en res i que basa el seu negoci a crear el marge més ample possible entre els diners que rep de l’administració per a fer feines que correspondrien en principi al sector públic i els costos que li representen.
Dit això, és veritat que Eulen gestiona vint-i-set aeroports i només té problemes així de greus a Barcelona? Sí. És veritat que la germana del president popular de Galícia és apoderada d’Eulen en aquell país? També. És possible que tot plegat es faça a propòsit per a perjudicar l’aeroport de Barcelona en la batalla amb Madrid o per a crear problemes arran del procés d’independència? No tinc cap prova que siga així, però tampoc no em sorprendria. I per això insistesc que el tema principal és l’altre: com és possible que un aeroport com el Prat siga gestionat d’aquesta manera tan increïble.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]