L'Audiència Nacional avança a l'1 de març la sortida d'Otegi de la presó
L'exportaveu de Batasuna tenia previst abandonar la presó 27 dies més tard
AFP / A. ARRIZURIETA
L'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, en una roda de premsa el maig del 2009.
EL PERIODICO
AGÈNCIES / MADRID
Dijous, 28 de gener del 2016 - 19:45 CET
L'Audiència Nacional ha avançat a l'1 de març la sortida de la presó de l'exdirigent de l'esquerra 'abertzale' Arnaldo Otegi, prevista per al 28 de març, encara que seguirà sense poder tenir cap càrrec públic fins al 28 de febrer del 2021 en execució de la pena d'inhabilitació que li va ser imposada pel 'cas Bateragune'.
La secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta decisió després que Otegi demanés que li descomptessin de la pena de presó les compareixences que va haver de complir al jutjat abans de ser condemnat per l'intent de reconstruir Batasuna després de la seva il·legalització, han informat fonts jurídiques.
El Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional va acceptar la petició d'Otegi i ara el servei comú d'executòries, a petició de la secció quarta, ha elaborat un nou còmput que es tradueix en el fet que la seva excarceració definitiva s'avança 27 dies a la data prevista.
El 16 de setembre del 2011, l'Audiència Nacional va condemnar Otegi a 10 anys de presó per un delicte d'integració a ETA en grau de dirigent per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través del grup Bateragune.
El maig del 2012, el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena a 6 anys i mig de presó, al concloure que no tenia "poder de direcció" a ETA i que, per tant, no podia ser considerat dirigent de l'organització terrorista.
El 18 de gener, la secció quarta va rebutjar un recurs d'Otegi contra l'execució de la pena d'inhabilitació per a càrrec públic a la qual va ser condemnat i en què al·legava que en la sentència de Bateragune no s'especificaven "les feines, càrrecs o honors sobre els quals recau la inhabilitació".
La Sala, que no va arribar a pronunciar-se sobre el fons de la qüestió, va respondre a Otegi que quan es va començar a executar aquesta pena, el 4 de setembre del 2014, data en què va acabar de complir una altra pena d'inhabilitació absoluta per un delicte d'enaltiment del terrorisme, la liquidació de la condemna per Bateragune va ser aprovada el 24 de gener de 2013 sense que llavors es formulés "oposició", adquirint per tant fermesa.
L'Audiència Nacional ha avançat a l'1 de març la sortida de la presó de l'exdirigent de l'esquerra 'abertzale' Arnaldo Otegi, prevista per al 28 de març, encara que seguirà sense poder tenir cap càrrec públic fins al 28 de febrer del 2021 en execució de la pena d'inhabilitació que li va ser imposada pel 'cas Bateragune'.
La secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta decisió després que Otegi demanés que li descomptessin de la pena de presó les compareixences que va haver de complir al jutjat abans de ser condemnat per l'intent de reconstruir Batasuna després de la seva il·legalització, han informat fonts jurídiques.
El Jutjat Central de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional va acceptar la petició d'Otegi i ara el servei comú d'executòries, a petició de la secció quarta, ha elaborat un nou còmput que es tradueix en el fet que la seva excarceració definitiva s'avança 27 dies a la data prevista.
AVANÇAMENT PREVI
En un principi, la sortida de la presó d'Otegi estava prevista per al 8 d'abril, però al novembre, amb una nova liquidació -basada en la nova doctrina del Suprem sobre el còmput de les compareixences periòdiques al jutjat com a període en presó preventiva-, l'Audiència Nacional li va avançar 11 dies la seva excarceració definitiva i la va fixar el 28 de març.El 16 de setembre del 2011, l'Audiència Nacional va condemnar Otegi a 10 anys de presó per un delicte d'integració a ETA en grau de dirigent per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través del grup Bateragune.
El maig del 2012, el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena a 6 anys i mig de presó, al concloure que no tenia "poder de direcció" a ETA i que, per tant, no podia ser considerat dirigent de l'organització terrorista.
El 18 de gener, la secció quarta va rebutjar un recurs d'Otegi contra l'execució de la pena d'inhabilitació per a càrrec públic a la qual va ser condemnat i en què al·legava que en la sentència de Bateragune no s'especificaven "les feines, càrrecs o honors sobre els quals recau la inhabilitació".
La Sala, que no va arribar a pronunciar-se sobre el fons de la qüestió, va respondre a Otegi que quan es va començar a executar aquesta pena, el 4 de setembre del 2014, data en què va acabar de complir una altra pena d'inhabilitació absoluta per un delicte d'enaltiment del terrorisme, la liquidació de la condemna per Bateragune va ser aprovada el 24 de gener de 2013 sense que llavors es formulés "oposició", adquirint per tant fermesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada