Duran,tres dècades controlant Unió
Defensor de la tercera via i històric
home fort de CiU a Madrid, Duran plega de la direcció nacional després
de quedar fora del Parlament i del Congrés en les darreres eleccions
|
Josep Antoni Duran i Lleida ha pilotat Unió com a president del comitè de govern durant gairebé trenta anys.
Va assumir el càrrec entre 1982 i 1983, responsabilitat que tornar a
entomar de 1987 i fins aquest dissabte. Nascut a Alcampell (o el
Campell, a la Franja, el 1952) i advocat de professió, Duran va afiliar-se a Unió el 1974, amb només 22 anys,
convertint-se al cap de poc temps en el primer president de les
joventuts democratacristianes. Regidor, diputat, eurodiputat i conseller
de Governació, la trajectòria política de Duran va lligada
també a CiU: no només pel relleu a Jordi Pujol disputat amb Artur Mas
sinó també per la ruptura de la federació el 2014 arran del
procés sobiranista. Precisament Duran, interlocutor de Madrid i home
fort de CiU al Congrés, s'ha erigit com defensor de la tercera via. Quedar sense representació parlamentària al Parlament i al Congrés han precipitat la marxa del dirigent democratacristià.
Josep Antoni Duran i Lleida, advocat de professió, va néixer a Alcampell, a la Franja (Osca), el 1952. Va estudiar Dret a la universitat de Lleida i va exercir l'advocacia durant dotze anys. Casat i pare de tres filles va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974, amb 22 anys, convertint-se en el primer president de la Unió de Joves poc després. Del 1982 a 1983 va ser president del comitè de govern del partit, càrrec que va reprendre el 1987 fins ara: gairebé trenta anys.
La seva trajectòria institucional arrenca amb l'acta de regidor a l'ajuntament de Lleida. Després va ser escollit diputat a les Corts del 1982 al 1990: exercia com a portaveu del grup parlamentari Minoria Catalana. Europarlamentari breument, va ser elegit diputat al Parlament i va assumir la cartera de Governació i Relacions Institucionals en el govern de Jordi Pujol. Precisament va disputar amb Artur Mas el relleu a Pujol al capdavant de CiU el 2001.
Des de llavors, es va erigir com a interlocutor natural amb Madrid no només per presidir la comissió bilateral Estat-Generalitat sinó també per encapçalar CiU al Congrés i decantar decisions parlamentàries a la cambra. De tarannà conservador i dialogant, Duran era en aquest moment el polític més ben valorat als baròmetres, una puntuació que no ha mantingut. La seva gestió al capdavant del partit ha tingut també ombres com el Pallerols, sobre finançament il·legal: la justícia va tancar el cas definitivament el 2013 amb una sentència que reconeixia que hi va haver "confluència d'interessos" entre l'empresari Fidel Pallerols i càrrecs d'Unió Democràtica per pagar al partit un 10% de les subvencions que rebia l'empresari entre el 1994 i el 1999.
Ara, qui ha presidit durant gairebé trenta anys Unió, ha fet seva la tercera via com a resposta al procés sobiranista que viu Catalunya. Uns postulats que van precipitar el juliol del 2015 la ruptura de CiU: la direcció democratacristiana va impulsar una consulta interna sobre si seguir dins del procés, en base a unes condicions com respectar la legalitat i evitar una DUI. Va guanyar el pols el 'sí' per un ajustat 50,5% , un resultat que es va traduir en la fuga de molts càrrecs i militants històrics, però també en un ultimàtum de CDC: Unió havia de decidir si es seguia a la partida del full de ruta independentista, acordat per Convergència amb ERC i les entitats sobiranistes. Pocs dies després, els tres consellers d'Unió sortien del Govern d'Artur Mas i s'anunciava la fi de la federació: el deute d'Unió s'enfila al voltant dels 16 milions d'euros. Duran i Lleida havia estat secretari general de CiU durant tres anys, fins el 2014, quan va cedir el càrrec a Ramon Espadaler.
Des de llavors, el procés sobiranista ha marcat indiscutiblement el calendari polític i electoral tant de Catalunya com d'Espanya. I Duran i Espadaler han encarat les eleccions al Congrés i al Parlament. En tots dos casos, Unió s'ha quedat fora de l'hemicicle, uns mals resultats que Duran ha assumit com a propis. Aquest dissabte, just una setmana després que Artur Mas decidís fer "un pas al costat" i renunciar a la presidència de la Generalitat per desencallar la investidura, Duran ha anunciat la seva dimissió al capdavant del partit. Poca estona abans, ha tancat el seu compte a Twitter.
Josep Antoni Duran i Lleida, advocat de professió, va néixer a Alcampell, a la Franja (Osca), el 1952. Va estudiar Dret a la universitat de Lleida i va exercir l'advocacia durant dotze anys. Casat i pare de tres filles va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974, amb 22 anys, convertint-se en el primer president de la Unió de Joves poc després. Del 1982 a 1983 va ser president del comitè de govern del partit, càrrec que va reprendre el 1987 fins ara: gairebé trenta anys.
La seva trajectòria institucional arrenca amb l'acta de regidor a l'ajuntament de Lleida. Després va ser escollit diputat a les Corts del 1982 al 1990: exercia com a portaveu del grup parlamentari Minoria Catalana. Europarlamentari breument, va ser elegit diputat al Parlament i va assumir la cartera de Governació i Relacions Institucionals en el govern de Jordi Pujol. Precisament va disputar amb Artur Mas el relleu a Pujol al capdavant de CiU el 2001.
Des de llavors, es va erigir com a interlocutor natural amb Madrid no només per presidir la comissió bilateral Estat-Generalitat sinó també per encapçalar CiU al Congrés i decantar decisions parlamentàries a la cambra. De tarannà conservador i dialogant, Duran era en aquest moment el polític més ben valorat als baròmetres, una puntuació que no ha mantingut. La seva gestió al capdavant del partit ha tingut també ombres com el Pallerols, sobre finançament il·legal: la justícia va tancar el cas definitivament el 2013 amb una sentència que reconeixia que hi va haver "confluència d'interessos" entre l'empresari Fidel Pallerols i càrrecs d'Unió Democràtica per pagar al partit un 10% de les subvencions que rebia l'empresari entre el 1994 i el 1999.
Ara, qui ha presidit durant gairebé trenta anys Unió, ha fet seva la tercera via com a resposta al procés sobiranista que viu Catalunya. Uns postulats que van precipitar el juliol del 2015 la ruptura de CiU: la direcció democratacristiana va impulsar una consulta interna sobre si seguir dins del procés, en base a unes condicions com respectar la legalitat i evitar una DUI. Va guanyar el pols el 'sí' per un ajustat 50,5% , un resultat que es va traduir en la fuga de molts càrrecs i militants històrics, però també en un ultimàtum de CDC: Unió havia de decidir si es seguia a la partida del full de ruta independentista, acordat per Convergència amb ERC i les entitats sobiranistes. Pocs dies després, els tres consellers d'Unió sortien del Govern d'Artur Mas i s'anunciava la fi de la federació: el deute d'Unió s'enfila al voltant dels 16 milions d'euros. Duran i Lleida havia estat secretari general de CiU durant tres anys, fins el 2014, quan va cedir el càrrec a Ramon Espadaler.
Des de llavors, el procés sobiranista ha marcat indiscutiblement el calendari polític i electoral tant de Catalunya com d'Espanya. I Duran i Espadaler han encarat les eleccions al Congrés i al Parlament. En tots dos casos, Unió s'ha quedat fora de l'hemicicle, uns mals resultats que Duran ha assumit com a propis. Aquest dissabte, just una setmana després que Artur Mas decidís fer "un pas al costat" i renunciar a la presidència de la Generalitat per desencallar la investidura, Duran ha anunciat la seva dimissió al capdavant del partit. Poca estona abans, ha tancat el seu compte a Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada