Procés català
Puigdemont proposa ara ser investit des de Brussel·les i tornar després
En aquest cas, el president de la Generalitat seria detingut per les autoritats espanyoles un cop reescollit per la majoria independentista
Bloquejar la constitució del Parlament i celebrar la investidura presencialment a Brussel·les, entre les propostes que s'han posat damunt la taula
ERC rebutja noves eleccions i desconfia de l'acord amb l'Estat: «No tindrà recorregut»
Puigdemont, intervenint en un míting de Junts per Catalunya | JuntsxCat
Nova fórmula de Junts per Catalunya per situar Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Segons ha avançat Catalunya Ràdio, es tractaria de celebrar el debat d'investidura de manera telemàtica, amb Puigdemont a Brussel·les, i que immediatament tornés a Catalunya malgrat el risc de ser detingut. En aquest cas la detenció -dictada per la justícia espanyola- es produiria en el moment en què Puigdemont hauria tornat a rebre el suport de la majoria parlamentària independentista per ser president. Un fet que afegiria més simbolisme a la detenció i que, segons Junts per Catalunya, implicaria l'evidència que l'Estat no accepta el resultat del 21-D.
Els contactes entre partits, segons expliquen fonts consultades per NacióDigital, "s'han de desbloquejar en les properes hores". En les negociacions de la setmana passada hi va haver dues propostes per part de la candidatura presidencial: bloquejar la sessió constitutiva del Parlament -convocada per Mariano Rajoy amb l'article 155 a la mà de la Constitució- i celebrar el debat d'investidura a Brussel·les. Per fer-ho, segons fonts de la negociació, el que caldria és assegurar una majoria de control a la mesa del Parlament que apliqués el reglament de manera favorable a aquesta possibilitat.
La investidura de Puigdemont és la prioritat dels principals actors de la negociació, Junts per Catalunya i ERC. La candidatura presidencial no vol posar cap candidat alternatiu perquè suposaria validar el 155 -derrotat a les urnes el 21-D- i els republicans mantenen que cal anar cap a un esquema de restitució del Govern legítim. "Hi ha el deure de concretar propostes perquè el calendari s'estreny", sostenia aquest cap de setmana el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en una entrevista a l'ACN.
Pendents de Brussel·les
Una de les qüestions que s'estan perfilant és la renúncia dels consellers que estan a Brussel·les: Toni Comín -Salut-, Meritxell Serret -Agricultura-, Clara Ponsatí -Ensenyament- i Lluís Puig -Cultura-. Els dos primers són d'ERC i els altres de Junts per Catalunya, i tots quatre avaluen la seva situació política i judicial. Serret s'inclina per renunciar a l'acta de diputada, mentre que Comín ho està estudiant. En el cas de Ponsatí, fonts coneixedores de la situació indiquen que ja està estudiant la possibilitat de tornar a Escòcia a fer classes d'universitat, com abans de ser consellera.
Demòcrates de Catalunya, partit coaligat amb ERC en les eleccions del 21 de desembre, ha obert la porta a que tots quatre renunciïn a l'escó per tal que entrin nous diputats que puguin assistir de manera presencial a la constitució del Parlament. Això permetria afermar la majoria independentista i mantenir el control de la mesa de la cambra catalana. Antoni Castellà, portaveu de Demòcrates, ha urgit aquest dilluns Junts per Catalunya, ERC i la CUP a arribar a un acord per la mesa, que s'ha de constituir dimecres de la setmana vinent.
La continuïtat de Carme Forcadell és un dels dubtes que planen sobre la nova legislatura. En un primer moment va comunicar a ERC que no volia repetir, però en aquests moments encara no està clar. El que és evident és que, amb l'amenaça de la justícia espanyola damunt seu, el paper que tindria com a presidenta de la cambra es podria veure afectat. En tot cas, el seu nom és l'aposta oficial de la majoria independentista sorgida de les eleccions del 21-D.
Els contactes entre partits, segons expliquen fonts consultades per NacióDigital, "s'han de desbloquejar en les properes hores". En les negociacions de la setmana passada hi va haver dues propostes per part de la candidatura presidencial: bloquejar la sessió constitutiva del Parlament -convocada per Mariano Rajoy amb l'article 155 a la mà de la Constitució- i celebrar el debat d'investidura a Brussel·les. Per fer-ho, segons fonts de la negociació, el que caldria és assegurar una majoria de control a la mesa del Parlament que apliqués el reglament de manera favorable a aquesta possibilitat.
Carles Puigdemont, el dia de la proclamació de la República Foto: Josep Maria Montaner
La investidura de Puigdemont és la prioritat dels principals actors de la negociació, Junts per Catalunya i ERC. La candidatura presidencial no vol posar cap candidat alternatiu perquè suposaria validar el 155 -derrotat a les urnes el 21-D- i els republicans mantenen que cal anar cap a un esquema de restitució del Govern legítim. "Hi ha el deure de concretar propostes perquè el calendari s'estreny", sostenia aquest cap de setmana el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en una entrevista a l'ACN.
Pendents de Brussel·les
Una de les qüestions que s'estan perfilant és la renúncia dels consellers que estan a Brussel·les: Toni Comín -Salut-, Meritxell Serret -Agricultura-, Clara Ponsatí -Ensenyament- i Lluís Puig -Cultura-. Els dos primers són d'ERC i els altres de Junts per Catalunya, i tots quatre avaluen la seva situació política i judicial. Serret s'inclina per renunciar a l'acta de diputada, mentre que Comín ho està estudiant. En el cas de Ponsatí, fonts coneixedores de la situació indiquen que ja està estudiant la possibilitat de tornar a Escòcia a fer classes d'universitat, com abans de ser consellera.
Demòcrates de Catalunya, partit coaligat amb ERC en les eleccions del 21 de desembre, ha obert la porta a que tots quatre renunciïn a l'escó per tal que entrin nous diputats que puguin assistir de manera presencial a la constitució del Parlament. Això permetria afermar la majoria independentista i mantenir el control de la mesa de la cambra catalana. Antoni Castellà, portaveu de Demòcrates, ha urgit aquest dilluns Junts per Catalunya, ERC i la CUP a arribar a un acord per la mesa, que s'ha de constituir dimecres de la setmana vinent.
La continuïtat de Carme Forcadell és un dels dubtes que planen sobre la nova legislatura. En un primer moment va comunicar a ERC que no volia repetir, però en aquests moments encara no està clar. El que és evident és que, amb l'amenaça de la justícia espanyola damunt seu, el paper que tindria com a presidenta de la cambra es podria veure afectat. En tot cas, el seu nom és l'aposta oficial de la majoria independentista sorgida de les eleccions del 21-D.
Ruben Wagensberg, junt a Marta Rovira i Carme Forcadell, en un acte de campanya. Foto: ACN
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada