Salvador Dalí
Tot el que podria reclamar Pilar Abel si resulta ser filla de Salvador Dalí
L'advocat del cas, Enrique Blánquez, explica a NacióDigital que la seva clienta podria arribar a demanar la "quarta part del patrimoni" del pintor en el moment de la seva mort
La comitiva judicial treu mostres d'ungla, de pèl i de dos ossos llargs de les restes mortals de Salvador Dalí
Isaac Meler | 21/07/2017 a les 20:10h
Arxivat a: Societat , herència, tribunals, Salvador Dalí, Exhumació, Enrique Blánquez, Pilar Abel, filiació, ADN, legítima
Mostres d'ungla, pèl i de dos ossos llargs de Salvador Dalí serviran per determinar si Pilar Abel és la seva filla. Les tasques per obtenir les mostres d'ADN van acabar dijous a les 23.40 hores, després de gairebé quatre hores de forta expectació ciutadana i mediàtica, amb periodistes d'arreu del món presents a Figueres, al museu del pintor.
Va ser necessari un sistema de bastides i politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja de la tomba de Dalí i cap a les 22.20 hores, la comitiva judicial va obrir el taüt segellat amb zenc on descansava el pintor empordanès. Segons ha detallat el seu embalsamador, Narcís Bardalet, a RAC1 el cos de l'artista estava "momificat" i el seu famós bigoti seguia "intacte marcant les 10 i 10".
A partir d'ara, s'acosten dies decisius per a aquest cas de possible paternitat. El primer arribarà amb els resultats de les proves d'ADN, que l'advocat de Pilar Abel, Enrique Blánquez, assegura a NacióDigital que podrien sortir "en unes setmanes". És a dir, aquest estiu se sabrà si Dalí va tenir una filla i el 18 de setembre se celebrarà a Madrid el judici que ha de resoldre la demanda de paternitat de la seva clienta.
Si Abel resulta ser filla de Dalí, s'obriria la porta a una de les reclamacions hereditàries més importants de la història. Blánquez, que va agafar el cas per "atzar" perquè és advocat d'ofici, apunta que la seva clienta, si ho desitgés, podria reclamar "la quarta part del patrimoni" de Dalí en el moment de la seva mort. Però, com funcionaria exactament aquest procediment?
Un 25% del valor dels bens i drets de l'any 1989
Si després del 18 de setembre es determina que Dalí era pare d'Abel, aquesta hauria d'iniciar un nou judici per reclamar els seus drets hereditaris. En aquest cas, el pintor va deixar com a heureu universal l'Estat, per tant, la figuerenca tindria dret a la legítima. D'acord amb el dret civil català, això equival al 25% del valor dels bens i drets de l'artista en el moment de la seva mort.
La quantitat que li correspondria a Abel respecte del total de l'herència, que de moment és una incògnita malgrat que alguns mitjans especulen que el patrimoni de Dalí podria ascendir als 300 milions, s'hauria de calcular a partir de la xifra establerta en l'inventari fet el 1989 quan l'Estat va heretar. I a aquesta quantitat caldria afegir-li l'interès legal del diner meritat anualment fins a l'actualitat. Fonts jurídiques consultades per aquest diari especifiquen, a més a més, que Abel també podria reclamar el 25% de les donacions fetes per Dalí en vida, per exemple, a fundacions.
El dret català aplicable
En tot cas, el dret aplicable a una eventual reclamació d'Abel seria la llei vigent en el moment de la defunció de Dalí, és a dir, la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984. Encara avui, el dret civil català té peculiaritats que el diferencien del dret estatal. En el cas de la legítima, el Codi Civil espanyol estableix que equival al 66% dels bens i drets del difunt -no al càlcul del seu valor.
Històricament, la investigació de la paternitat ha estat més afavorida en el dret civil català, que sempre ha estat permesa mentre que altres ordenaments la prohibien. Encara avui, el Codi Civil castellà exigeix un "principi de prova" perquè les demandes de paternitat tirin endavant i les proves d'ADN es puguin dur a terme, mentre que el dret català no exigeix aquest primer indici. Aquesta regulació ha permès que Pilar Abel ho hagi tingut més fàcil per intentar demostrar si Dalí va ser el seu pare.
Va ser necessari un sistema de bastides i politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja de la tomba de Dalí i cap a les 22.20 hores, la comitiva judicial va obrir el taüt segellat amb zenc on descansava el pintor empordanès. Segons ha detallat el seu embalsamador, Narcís Bardalet, a RAC1 el cos de l'artista estava "momificat" i el seu famós bigoti seguia "intacte marcant les 10 i 10".
A partir d'ara, s'acosten dies decisius per a aquest cas de possible paternitat. El primer arribarà amb els resultats de les proves d'ADN, que l'advocat de Pilar Abel, Enrique Blánquez, assegura a NacióDigital que podrien sortir "en unes setmanes". És a dir, aquest estiu se sabrà si Dalí va tenir una filla i el 18 de setembre se celebrarà a Madrid el judici que ha de resoldre la demanda de paternitat de la seva clienta.
Si Abel resulta ser filla de Dalí, s'obriria la porta a una de les reclamacions hereditàries més importants de la història. Blánquez, que va agafar el cas per "atzar" perquè és advocat d'ofici, apunta que la seva clienta, si ho desitgés, podria reclamar "la quarta part del patrimoni" de Dalí en el moment de la seva mort. Però, com funcionaria exactament aquest procediment?
Un 25% del valor dels bens i drets de l'any 1989
Si després del 18 de setembre es determina que Dalí era pare d'Abel, aquesta hauria d'iniciar un nou judici per reclamar els seus drets hereditaris. En aquest cas, el pintor va deixar com a heureu universal l'Estat, per tant, la figuerenca tindria dret a la legítima. D'acord amb el dret civil català, això equival al 25% del valor dels bens i drets de l'artista en el moment de la seva mort.
La quantitat que li correspondria a Abel respecte del total de l'herència, que de moment és una incògnita malgrat que alguns mitjans especulen que el patrimoni de Dalí podria ascendir als 300 milions, s'hauria de calcular a partir de la xifra establerta en l'inventari fet el 1989 quan l'Estat va heretar. I a aquesta quantitat caldria afegir-li l'interès legal del diner meritat anualment fins a l'actualitat. Fonts jurídiques consultades per aquest diari especifiquen, a més a més, que Abel també podria reclamar el 25% de les donacions fetes per Dalí en vida, per exemple, a fundacions.
El dret català aplicable
En tot cas, el dret aplicable a una eventual reclamació d'Abel seria la llei vigent en el moment de la defunció de Dalí, és a dir, la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984. Encara avui, el dret civil català té peculiaritats que el diferencien del dret estatal. En el cas de la legítima, el Codi Civil espanyol estableix que equival al 66% dels bens i drets del difunt -no al càlcul del seu valor.
Històricament, la investigació de la paternitat ha estat més afavorida en el dret civil català, que sempre ha estat permesa mentre que altres ordenaments la prohibien. Encara avui, el Codi Civil castellà exigeix un "principi de prova" perquè les demandes de paternitat tirin endavant i les proves d'ADN es puguin dur a terme, mentre que el dret català no exigeix aquest primer indici. Aquesta regulació ha permès que Pilar Abel ho hagi tingut més fàcil per intentar demostrar si Dalí va ser el seu pare.
Salvador Dalí fotografiat per Philippe Halsman Foto: ACN
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada