Un rècord amb truc
El Madrid iguala les 16 victòries seguides del Barça de Guardiola sumant dos campionats diferents
L'onze blaugrana va marcar més gols, en va encaixar la meitat i, a més, va saldar el clàssic amb el 5-0
Alejandro Garcia
Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 21:45 CEST
EL PERIODICO
Després d'haver perdut contra el Barça de Pep Guardiola gairebé tots els rècords que establien la seva supremacia històrica, el Madrid aixeca el cap per subratllar que ha igualat un dels registres d'aquell equip que tant el va acomplexar: encadenar 16 victòries consecutives.
El mèrit no és exactament el mateix. Hi ha rècords i rècords. Hi ha diferències. La més visible, més enllà dels gols marcats i encaixats, és que l'onze de Guardiola va encadenar els 48 punts d'una tacada, en una temporada (2010-11), mentre que el de Zinedine Zidane els ha sumat a l'enumerar partits de dues Lligues diferents: l'anterior (2015-16), on corria a remolc per aprofitar les opcions que li qudaven de ser campió, i les quatre primeres jornades d'aquest campionat. Aquell equip va conquistar el títol, el tercer consecutiu; el de 'Zizou' va quedar segon al maig i es desconeix com acabarà d'aquí nou mesos.
El Madrid de Zidane, mentrestant, es pot enorgullir d'haver batut les 15 victòries de Miguel Muñoz en la Lliga 1960-61, el registre particular del club blanc, en la seva habitualment plàcida visita a l'Espanyol (0-2). La gesta del Madrid de Muñoz va durar 50 anys. Fins que va aparèixer un Barça d'una grandesa semblant o més gran mig segle després.
"És una mica anecdòtic, el més important és anar sumant de tres en tres", va dir Zidane als vestidors de Cornellà-el Prat, en una lletania que van repetir diversos jugadors. El rècord, però, va ser publicitat en tots els mitjans tot i l'aparent indiferència del vestidor madridista.
Altres diferències que desfarien l''empat a 16' descansen en els números. El Barça de Guardiola va marcar més gols que el de Zidane (60 a 51) i en va encaixar menys, la meitat (6 i 12). Hi va haver un clàssic que va fer trobar el destí dels dos grans. El Madrid va vèncer al Camp Nou l'última campanya, triomf tan meritori com innocu. Fins i tot vulgar (1-2). L'altre clàssic, el de fa sis anys, és molt més recordat. Conté imatges que el converteixen en inoblidable. Circulen vídeos de transcendència històrica, d'envergadura acadèmica gairebé.
Es presentava al coliseu barceloní 'L'onze de l'alegria' (Casillas, Ramos, Pepe, Carvalho, Marcelo, Khedira, Xabi Alonso, Özil, Di María, Cristiano i Higuaín), tal com havia sigut batejat el Madrid de José Mourinho, fitxat aquell estiu per enderrocar Guardiola.
Alves, Abidal, Busquets i Pedro van completar l'onze blaugrana que, enmig d'aquest trajecte per la història (entre el 16 d'octubre del 2010 i el 12 de febrer del 2011), van disputar 28 partits en totes les competicions. En van guanyar 24, en van empatar tres (dues vegades amb l'Athletic en els vuitens de la Copa i amb el Copenhaguen a la Champions) i en van perdre un: al camp del Betis (3-1) en la tornada de la Copa, després d'haver-se donat una altra 'alegria' en l'anada (5-0).
EL PERIODICO
Després d'haver perdut contra el Barça de Pep Guardiola gairebé tots els rècords que establien la seva supremacia històrica, el Madrid aixeca el cap per subratllar que ha igualat un dels registres d'aquell equip que tant el va acomplexar: encadenar 16 victòries consecutives.
El mèrit no és exactament el mateix. Hi ha rècords i rècords. Hi ha diferències. La més visible, més enllà dels gols marcats i encaixats, és que l'onze de Guardiola va encadenar els 48 punts d'una tacada, en una temporada (2010-11), mentre que el de Zinedine Zidane els ha sumat a l'enumerar partits de dues Lligues diferents: l'anterior (2015-16), on corria a remolc per aprofitar les opcions que li qudaven de ser campió, i les quatre primeres jornades d'aquest campionat. Aquell equip va conquistar el títol, el tercer consecutiu; el de 'Zizou' va quedar segon al maig i es desconeix com acabarà d'aquí nou mesos.
FINAL A GIJÓN
Al Madrid se li presenta l'opció de fer fora del tron el maleït Barça, que va llepar a Gijón (1-1) un dia fred de febrer en vigílies de reprendre la Champions amb una visita a l'Arsenal. Així va tancar la seva ratxa fa un lustre. Els blancs esperen seguir enumerant triomfs aquest dimecres, quan reben al Bernabéu un Vila-real que va superant l'abrupte inici de temporada després de l'acomiadament de Marcelino García Toral.El Madrid de Zidane, mentrestant, es pot enorgullir d'haver batut les 15 victòries de Miguel Muñoz en la Lliga 1960-61, el registre particular del club blanc, en la seva habitualment plàcida visita a l'Espanyol (0-2). La gesta del Madrid de Muñoz va durar 50 anys. Fins que va aparèixer un Barça d'una grandesa semblant o més gran mig segle després.
"És una mica anecdòtic, el més important és anar sumant de tres en tres", va dir Zidane als vestidors de Cornellà-el Prat, en una lletania que van repetir diversos jugadors. El rècord, però, va ser publicitat en tots els mitjans tot i l'aparent indiferència del vestidor madridista.
Altres diferències que desfarien l''empat a 16' descansen en els números. El Barça de Guardiola va marcar més gols que el de Zidane (60 a 51) i en va encaixar menys, la meitat (6 i 12). Hi va haver un clàssic que va fer trobar el destí dels dos grans. El Madrid va vèncer al Camp Nou l'última campanya, triomf tan meritori com innocu. Fins i tot vulgar (1-2). L'altre clàssic, el de fa sis anys, és molt més recordat. Conté imatges que el converteixen en inoblidable. Circulen vídeos de transcendència històrica, d'envergadura acadèmica gairebé.
LA NIT CELESTIAL
Va passar el setè dia de ser inaugurada la ratxa de Guardiola, que va ser la de Puyol, Valdés, Piqué, Xavi, Iniesta i Messi, els pilars de la seva històrica era; la de Villa, autor de dos gols, i fins i tot la de Jeffren, que va obrir la mà de Piqué i de Valdés (5-0) per convertir el 29 de novembre del 2010 en una nit celestial.El rècord del Barça 10-11 va incloure el 5-0 sobre 'L'onze de l'alegria' que va presentar Mourinho en el clàssic
Alves, Abidal, Busquets i Pedro van completar l'onze blaugrana que, enmig d'aquest trajecte per la història (entre el 16 d'octubre del 2010 i el 12 de febrer del 2011), van disputar 28 partits en totes les competicions. En van guanyar 24, en van empatar tres (dues vegades amb l'Athletic en els vuitens de la Copa i amb el Copenhaguen a la Champions) i en van perdre un: al camp del Betis (3-1) en la tornada de la Copa, després d'haver-se donat una altra 'alegria' en l'anada (5-0).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada