història
«Justícia per als germans Badia»
Quim Torra, Quim Forn i Gerard Gómez del Moral participen en l'homenatge dels dos personatges històrics en el 80è aniversari del seu assassinat
«Qui va assassinar els germans Badia?»
Arxivat a: Societat , història, Quim Torra, germans Badia, Quim Forn, Gerard Gómez del Moral, memòria històrica
Quim Torra, Quim Forn i Gerard Gómez del Moral, en l'homenatge als germans Badia | Isaac Meler
Un 28 d'abril de fa 80 anys Miquel i Josep Badia van sortir del número 52 del carrer Muntaner de Barcelona sense saber que a la porta 38 de la mateixa via els esperava la mort. Sis trets de pistola van deixar-los sense vida i el seu autor encara avui és lloat en pintades que amb més o menys regularitat apareixen cada aniversari del seu assassinat: "Visca Justo Bueno".
Enguany, l'homenatge als dos germans a peu de carrer i davant d'una cinquantena de persones s'ha convertit en una demanda de "justícia" i memòria històrica. "No només recordo, sinó que recordo i exigeixo", ha manifestat Quim Torra, parafrasejant una dita armènia. "Avui m'he tornat a sentir insultat per gent que a través de les xarxes em deia feixista per venir a aquest acte", ha lamentat, per afegir que cal "demanar justícia" en contra d'unes pintades que ha qualificat d'"abominables".
I amb aquest ànim de recordar, Torra ha explicat que si bé Justo Bueno va ser enterrat en el Camp de la Bota, el seu no és un cas de repressió franquista. "No hem de confondre assassinats amb assassins", ha subratllat. A banda d'intentar posar al seu lloc l'autor de la mort dels Badia, l'expresident d'Òmnium Cultural també ha carregat contra els membres de la FAI que "no representaven l'anarquisme de Francesc Layret o Salvador Seguí 'El Noi del Sucre'".
Acte seguit, Quim Forn ha pres el torn de paraula per destacar tres virtuts dels Badia: "compromís, lleialtat a Macià que els va dur a una mort tràgica i ordre". Sobre aquest últim punt, el regidor de CDC a l'Ajuntament de Barcelona ha insistit que per a aquests personatges històrics era una "màxima" per aconseguir un "enfortiment" del "procés a favor de la recuperació de les llibertats nacionals".
Finalment, el diputat d'ERC al Parlament de Catalunya, Gerad Gómez del Moral, s'ha mostrat contrari a "treure de context" la mort dels germans Badia. "Eren persones militants que el 31 es van ajuntar per fundar la JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català), que més tard defensaria la Generalitat", ha declarat tot recordant que tant l'un com l'altre "van combatre al front" contra "el feixisme" i en defensa de "la República".
Enguany, l'homenatge als dos germans a peu de carrer i davant d'una cinquantena de persones s'ha convertit en una demanda de "justícia" i memòria històrica. "No només recordo, sinó que recordo i exigeixo", ha manifestat Quim Torra, parafrasejant una dita armènia. "Avui m'he tornat a sentir insultat per gent que a través de les xarxes em deia feixista per venir a aquest acte", ha lamentat, per afegir que cal "demanar justícia" en contra d'unes pintades que ha qualificat d'"abominables".
I amb aquest ànim de recordar, Torra ha explicat que si bé Justo Bueno va ser enterrat en el Camp de la Bota, el seu no és un cas de repressió franquista. "No hem de confondre assassinats amb assassins", ha subratllat. A banda d'intentar posar al seu lloc l'autor de la mort dels Badia, l'expresident d'Òmnium Cultural també ha carregat contra els membres de la FAI que "no representaven l'anarquisme de Francesc Layret o Salvador Seguí 'El Noi del Sucre'".
Acte seguit, Quim Forn ha pres el torn de paraula per destacar tres virtuts dels Badia: "compromís, lleialtat a Macià que els va dur a una mort tràgica i ordre". Sobre aquest últim punt, el regidor de CDC a l'Ajuntament de Barcelona ha insistit que per a aquests personatges històrics era una "màxima" per aconseguir un "enfortiment" del "procés a favor de la recuperació de les llibertats nacionals".
Finalment, el diputat d'ERC al Parlament de Catalunya, Gerad Gómez del Moral, s'ha mostrat contrari a "treure de context" la mort dels germans Badia. "Eren persones militants que el 31 es van ajuntar per fundar la JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català), que més tard defensaria la Generalitat", ha declarat tot recordant que tant l'un com l'altre "van combatre al front" contra "el feixisme" i en defensa de "la República".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada