Divendres, 15 d'abril del 2016 - 17:11 CEST
La renúncia de José Manuel Soria per les seves 'offshore', la multa d'Hisenda a José María Aznar, l'erupció corrupta del PP valencià, el pas enrere d'Esperanza Aguirre, la imputació d'Ignacio González, l'arrest de l'alcalde de Granada, la implicació de la dona de Miguel Arias Cañete en els ‘papers de Panamà’... Des de les eleccions del 20-D el partit de Mariano Rajoy no ha parat d'acumular escàndols, set en quatre mesos si es compten només els més sonats, i desenes de detencions i noves imputacions.
La que van dir que seria una nova etapa de més contundència contra la corrupció ja va començar amb mal peu per als conservadors. Vist el vendaval posterior, ara resulta anecdòtic, però ja van tenir les seves picabaralles internes al Congrés per culpa de Ramón Gómez de la Serna. Diputat electe pel PP, el partit va intentar forçar la seva dimissió després de ser imputat juntament amb l'exambaixador a l'Índia Gustavo de Arístegui pel cobrament de comissions milionàries, però De la Serna es va resistir i es va passar al Grup Mixt. Res. Una minúcia comparat amb el que s'acostava.
El setge sobre Rita Barberá s'estrenyia fins a convertir-se en un nus de corbata. L'operació Taula va derivar en la imputació de nou dels 10 regidors del PP a l'Ajuntament de València pel seu particular 3%. L'exalcaldessa seguia indemne i es va aferrar a això per mantenir l'acta de senadora malgrat la pressió d'alguns dels seus companys, que segueixen temen una nova 'mascletà' ben aviat.
Al llarg d'aquelles primeres setmanes de l'any es va processar a més l'expresident de la Diputació d'Alacant José Joaquín Ripoll i 13 persones més involucrades en el 'cas Brugal', sobre l'adjudicació d'un pla de gestió de residus. També va dimitir un regidor del PP riojà després de ser imputat per un presumpte delicte de corrupció urbanística. Van prosseguir les investigacions heretades dels 'papers de Bárcenas'... i llavors, a principis d'abril, uns altres papers, els de Panamà, van treure a la palestra no només les 'offshore' del ja exministre Soria; també en va sortir esquitxat l'extitular d'Agricultura i eurocomissari popular d'Energia Miguel Arias Cañete: la seva dona, Micaela Domecq Solís-Beaumont, apareix com a apoderada d'una firma al país centreamericà.
La qüestió era pagar menys a Hisenda i intentar evitar el que li va passar a Aznar, que va ser multat amb 70.043 euros per irregularitats fiscals i obligat a fer una declaració complementària de 199.052. L'import es va saber el 13 d'abril, el mateix dia que va ser detingut l'alcalde de Granada, José Torres, per una presumpta adjudicació urbanística irregular que afecta altres regidors del PP. Va quedar en llibertat, però amb 10 càrrecs i un nou flanc obert per a Rajoy. I anar sumant.
La renúncia de José Manuel Soria per les seves 'offshore', la multa d'Hisenda a José María Aznar, l'erupció corrupta del PP valencià, el pas enrere d'Esperanza Aguirre, la imputació d'Ignacio González, l'arrest de l'alcalde de Granada, la implicació de la dona de Miguel Arias Cañete en els ‘papers de Panamà’... Des de les eleccions del 20-D el partit de Mariano Rajoy no ha parat d'acumular escàndols, set en quatre mesos si es compten només els més sonats, i desenes de detencions i noves imputacions.
La que van dir que seria una nova etapa de més contundència contra la corrupció ja va començar amb mal peu per als conservadors. Vist el vendaval posterior, ara resulta anecdòtic, però ja van tenir les seves picabaralles internes al Congrés per culpa de Ramón Gómez de la Serna. Diputat electe pel PP, el partit va intentar forçar la seva dimissió després de ser imputat juntament amb l'exambaixador a l'Índia Gustavo de Arístegui pel cobrament de comissions milionàries, però De la Serna es va resistir i es va passar al Grup Mixt. Res. Una minúcia comparat amb el que s'acostava.
LA DETENCIÓ D'ALFONSO RUS
La primera gran bomba es va produir el 26 de gener. L'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus i 23 persones més van ser detinguts en l'operació Taula, vinculada al 'cas Imelsa': cobrament de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions públiques amb diversos alts càrrecs del PP involucrats. Es van practicar 33 registres a tot el País Valencià (incloent-hi el despatx del PP al consistori de la capital).El setge sobre Rita Barberá s'estrenyia fins a convertir-se en un nus de corbata. L'operació Taula va derivar en la imputació de nou dels 10 regidors del PP a l'Ajuntament de València pel seu particular 3%. L'exalcaldessa seguia indemne i es va aferrar a això per mantenir l'acta de senadora malgrat la pressió d'alguns dels seus companys, que segueixen temen una nova 'mascletà' ben aviat.
LA TRAMA MADRILENYA
Un no parar. Al 'caloret' del pandemònium valencià, els conservadors van haver d'encaixar un altre cop. L'11 de febrer, el mateix dia que l'expresident balear Jaume Matas declarava com acusat en el judici del 'cas Nóos' per contractar els serveis de l'entitat, la Guàrdia Civil va registrar la seu del PP de Madrid en el marc de la 'trama Púnica' davant les sospites d'un finançament irregular de més de dos milions d'euros. Resultat polític: Esperanza Aguirre va dimitir el 14 de febrer del seu càrrec al capdavant de la formació, que pocs dies després va sumar una altra esquerda. Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid i delfí de la 'lideressa', va ser imputat per un presumpte delicte de suborn i blanqueig de capitals en relació amb el seu àtic a Estepona.Al llarg d'aquelles primeres setmanes de l'any es va processar a més l'expresident de la Diputació d'Alacant José Joaquín Ripoll i 13 persones més involucrades en el 'cas Brugal', sobre l'adjudicació d'un pla de gestió de residus. També va dimitir un regidor del PP riojà després de ser imputat per un presumpte delicte de corrupció urbanística. Van prosseguir les investigacions heretades dels 'papers de Bárcenas'... i llavors, a principis d'abril, uns altres papers, els de Panamà, van treure a la palestra no només les 'offshore' del ja exministre Soria; també en va sortir esquitxat l'extitular d'Agricultura i eurocomissari popular d'Energia Miguel Arias Cañete: la seva dona, Micaela Domecq Solís-Beaumont, apareix com a apoderada d'una firma al país centreamericà.
La qüestió era pagar menys a Hisenda i intentar evitar el que li va passar a Aznar, que va ser multat amb 70.043 euros per irregularitats fiscals i obligat a fer una declaració complementària de 199.052. L'import es va saber el 13 d'abril, el mateix dia que va ser detingut l'alcalde de Granada, José Torres, per una presumpta adjudicació urbanística irregular que afecta altres regidors del PP. Va quedar en llibertat, però amb 10 càrrecs i un nou flanc obert per a Rajoy. I anar sumant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada