TRIBUNALS
Jutges i consulta: l’opinió més vigilada
El manifest de magistrats a favor del dret a decidir arriba a la quarantena d’adhesions en plena polèmica
LAURA DÍAZ-ROIG Barcelona |
Encara sorprèn veure jutges opinant i posicionant-se
sobre temes d’actualitat i, especialment, si es tracta d’una matèria tan
controvertida i sensible com és el dret a decidir. “Davant dels
constants missatges que asseguren que una consulta és il·legal, volíem
traslladar a la societat que el dret a decidir cap dins de la
Constitució. Es pot llegir de moltes maneres i una és la que permet la
consulta”, assegura Xavier González de Rivera, titular del jutjat social
número 3 de Barcelona, que actua com a portaveu dels jutges i
magistrats que han firmat el manifest a favor del dret a decidir. Eren
33, però des que el document es va fer públic s’hi han anat sumant
altres jutges i ara ja són una quarantena.
Ara bé, ¿tenen els jutges i magistrats limitada la
seva llibertat d’expressió? La llei els prohibeix aprovar o desaprovar
les actuacions polítiques o de responsables polítics, però res més enllà
d’això. “No tenim limitat opinar sobre la base de problemes socials,
econòmics o laborals, encara que, evidentment, tots tenen un component
polític”, diu González de Rivera. Tot i així, el Consell General del
Poder Judicial (CGPJ) va remetre el cas al promotor de l’acció
disciplinària perquè estudiï si han comès una falta disciplinària,
després que Manos Limpias denunciés el manifest. Segons aquest
col·lectiu, el text “ataca, infringeix l’ordenament jurídic i, per
descomptat, la seva màxima llei, que és la Constitució”. El president
del CGPJ, Carlos Lesmes, va recordar que els jutges tenen “el mandat
legal” de ser “imparcials i neutrals” i va assegurar que “és millor no
fer manifestos que fer-los”. L’associació Jutges per la Democràcia,
però, creu que haver-se adherit al manifest “no encaixa de cap manera en
la falta disciplinària”, sinó que és una mostra “de l’exercici de
llibertat d’expressió”. També el conseller de Justícia, Germà Gordó,
s’ha mostrat convençut que és “impossible” que se sancioni els jutges
“per una opinió jurídica justament de persones que hi entenen molt de
dret”.
“És esperpèntic que es vulgui expedientar un jutge
segons el que diu, mentre que d’altres poden dir el que vulguin”,
assegura l’advocada Mireia Casals, presidenta de la Plataforma de
Juristes per la Llengua, que també s’ha adherit al manifest. “Un jutge
pot obligar un advocat a traduir un escrit presentat en català. Tot i
estar infringint una llei, com a molt rebrà una carta d’avís. En canvi, a
aquests jutges que han fet una manifestació coherent i argumentada
se’ls podria expedientar”, afegeix.
Una opinió que no tots els juristes comparteixen.
“Amb tot el respecte que tinc per aquests jutges i fins i tot la
simpatia personal cap a algun d’ells, crec que no està del tot bé. Em
pregunto què hauríem dit si 33 jutges de l’audiència de Madrid haguessin
dit que Catalunya no té el dret a decidir”, matisa el catedràtic en
dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós.
Assegura que el problema no està en el fons sinó en “l’estètica”.
“Qualsevol jutge que emeti una opinió sobre un aspecte que pot arribar
indirectament a fonamentar una demanda, es pot trobar condicionat per
les opinions que lliurement ha manifestat abans”, afegeix.
Dilluns el diari La Razón va anar un pas més
enllà i va publicar les fotografies dels DNI dels jutges i magistrats
signants sota el títol “La conspiració dels 33 jutges sobiranistes”. El
mateix dia els afectats van posar una denúncia que durant la setmana han
anat a ratificar un per un. “No l’hem posat contra el diari, sinó sobre
la base que s’han utilitzat unes fotografies tretes d’un registre que
hauria d’estar protegit. Volem que s’investigui qui ho ha autoritzat”,
explica González de Rivera, que afegeix que també presentaran una
denúncia a l’Agència de Protecció de Dades perquè investiguin. Moltes de
les fotografies, unes 25, eren les del DNI dels jutges, per la qual
cosa s’entén que el diari no hi podia tenir accés.
L’aval públic a la consulta ja ha provocat més d’un
malson en el món judicial. El més sorprenent va ser el que va acabar amb
la dimissió, ara fa un any, del llavors fiscal en cap de Catalunya,
Martín Rodríguez Sol, després d’assegurar en una entrevista que davant
del no de Madrid a permetre un referèndum sobre la independència
existeixen altres alternatives, com la llei de consultes. De res va
servir que hores més tard aclarís que ho feia des del “respecte” al marc
legal i com a invitació als legisladors a “conèixer la voluntat dels
ciutadans”: davant l’estupefacció del món judicial es va prendre la
decisió d’obrir un expedient per destituir-lo. Tot i rebre el suport de
gran part del sector i de l’advocacia catalana, Rodríguez Sol va acabar
presentant la dimissió, que va ser acceptada.
Tema “sensible”
“Feia temps que ho comentàvem amb els
companys. Quan finalment ens vam reunir, vam treballar sobre la base de
documents ja existents. La conseqüència de tot plegat és el manifest”,
explica González de Rivera. No creu que ara els jutges es posicionin més
-assegura que sempre ho han fet-, però reconeix que el dret a decidir
és un tema més “sensible” i “molesta més”. Els jutges i magistrats
signants no tenen pensat fer res amb aquest manifest i no el volen
portar al Govern ni a la mesa del Parlament. “El document està a
disposició de la ciutadania”, conclou González de Rivera. Continuaran,
però, mobilitzant-se per la denúncia per les fotografies al rotatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada