Bàrcino, posa’t guapa
Barcelona vol fer visible el seu passat romà: sis grans troballes es posaran a l’abast del públic
SÍLVIA MARIMON Barcelona |
“Viuen en palaus de marbre, van encongits de tant or
com porten al damunt, arrosseguen cues de seda, van pintats de carmí i, a
més, no falten jardins i llocs de repòs al costat del mar, vins
exquisits, banquets esplèndids, i un descans per a la vellesa”, escrivia
Pacià. El bisbe de Barcelona entre el 360 i el 386 estava escandalitzat
amb els romans. Però el llegat d’aquesta Bàrcino opulent que creixia i
s’enriquia amb el comerç és immens. Aquest any, quan se celebren 2.000
anys de la mort de Cèsar August, l’emperador romà que va fundar el 10 aC
la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino ex novo, el consistori vol presumir de ciutat romana.
El Pla Bàrcino vol fer visible el que és invisible. El coneixement
acumulat és molt gran -es fan excavacions des de fa 80 anys-, però
sovint els espais passen desapercebuts. Molts indrets ni tan sols es
poden visitar. Aquest any s’han engegat diferents projectes per fer-los
accessibles. La història de Bàrcino continua, en bona part, oculta
perquè de jaciments se’n descobreixen cada dia.
L’últim que ha sortit a la llum és al subsòl del
Mercat de Sant Antoni. Es tracta d’un ramal de la Via Augusta. Segons
els arqueòlegs, la via està molt ben conservada i confirma la presència
romana al mig de l’Eixample barceloní. Les primeres investigacions
indiquen que és una via sepulcral. Els romans enterraven els morts fora
de les ciutats, arran dels camins. En aquesta via s’ha localitzat un
mausoleu del segle I dC. Una troballa que confirma l’existència d’una
important àrea de necròpolis vinculada amb la via marítima d’entrada a
la ciutat.
En els pròxims mesos s’aniran revelant més coses de
la ciutat que Cèsar August va fundar amb veterans de les guerres
càntabres. Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del consistori,
assegura que amb la tecnologia actual es pot saber gairebé tot, fins i
tot la dieta detallada dels coetanis d’August. Al llarg dels pròxims
mesos s’investigarà la muralla, i es farà molt més visible. La domus del
carrer Avinyó obrirà les portes l’any 2015. Fins i tot Bàrcino es podrà
visitar de manera virtual. El consistori prepara un mapa intel·ligent.
El projecte Smart Bàrcino inclourà una nova web i noves aplicacions per
als telèfons mòbils.
Els dos baptisteris romans
A Barcelona hi havia dues catedrals: la catòlica i l’arriana
No és cap secret que, entre els segles V i
VI, a Barcelona van conviure dos bisbes. El bisbe oficial, el que
exercia per a l’elit governant visigoda, practicava el culte arrià. Els
arrians eren, als ulls catòlics, uns heretges, perquè negaven la
divinitat de Jesús. L’altre bisbe era catòlic. Fins al gener del 2013 no
s’havia pogut demostrar la convivència dels dos cultes. Ni tampoc
s’havia pogut afirmar, amb proves arqueològiques, en quina església es
practicava cadascun. La troballa d’una segona piscina baptismal al
subsòl de la sagristia de l’església dels Sants Just i Pastor -la
primera piscina és a la catedral de Barcelona- aporta proves
irrefutables: durant 173 anys, a la catedral, les misses eren arrianes.
Els catòlics practicaven la seva fe a l’església dels Sants Just i
Pastor. A partir de desembre del 2014 es podran veure les dues piscines
baptismals: la de Sant Just i Pastor i la de la catedral de Barcelona,
que es conserva al subsòl del Museu d’Història de Barcelona però que fa
10 anys que està tancada. “S’explicarà aquesta dualitat i el poder que
tenia el bisbe en aquell moment”, detalla Miró.
La domus del carrer Avinyó
Es museïtzarà i es descobriran al públic les pintures murals
La casa número 15 del carrer Avinyó, de
propietat municipal, obrirà les portes el març del 2015 i per primera
vegada es descobrirà el conjunt de pintures que s’hi van trobar el 2004.
“És un conjunt mural únic a la ciutat. Tant en l’aspecte artístic com
de pigmentació, és de gran qualitat. S’ha recuperat el mural del sostre
que representa el rapte de Ganimedes i les pintures de les parets”,
explica Miró. Entre altres coses, el visitant podrà veure la primera
representació d’un instrument musical a Barcelona. Es tracta d’una noia
tocant una lira.
No només s’exposaran les pintures restaurades. “La
domus romana del carrer Avinyó es museïtzarà i s’explicarà de manera
molt sensorial com vivien els romans benestants”, detalla Miró. Aquesta
casa pertanyia a una família adinerada. La van habitar des de finals del
segle I a mitjans del segle II, i es va abandonar entre mitjans del
segle III i mitjans del segle IV. El seu estudi va permetre documentar, a
petita escala, la solució urbanística per compatibilitzar muralla,
torre i cases de la colònia de Bàrcino. Amb la recerca també es va
obtenir informació sobre l’estructuració dels habitatges romans i la
seva decoració.
Barcelona era una ciutat peculiar. “Hi havia molts
lliberts [esclaus a qui l’amo havia alliberat], molts més que en altres
ciutats romanes. Això és perquè Bàrcino era un centre comercial molt
important, i hi havia grans fortunes”, apunta l’arqueòloga responsable
del Pla Bàrcino. A la domus del carrer Avinyó es podrà conèixer qui
formava part de l’elit d’una societat formada per senadors, cavallers,
militars, magistrats municipals, ciutadans, lliberts i esclaus.
La dieta dels romans
Menjaven anxoves de viver i ostres, segons la matèria orgànica
El carrer Sotstinent Navarro és una mina.
Amb l’ajuda d’Alexandra Livarda, una de les millors especialistes
d’Europa en bioarqueologia, s’investiga la matèria orgànica que hi ha al
fossat defensiu. “Se’n pot aprendre moltíssim. La matèria, tractada al
laboratori pot explicar tot un relat sobre la història romana. Sabem que
menjaven figues, raïm, petúnies, moltes ostres i anxoves, que
segurament eren de viver”, detalla Miró. Les restes òssies expliquen com
tallaven la carn i com cuinaven els romans. “Menjaven molt porc i molt
xai, sobretot bullit i a la brasa”, afegeix Miró.
Premses d’un vi exquisit
La importància vitivinícola de la Sagrera i Sant Martí
Entre la Sagrera i Sant Martí, fa uns dos
mil anys, es produïen i s’exportaven milers de litres de vi laietà.
“Fins ara s’ha pensat que era vi de poca qualitat, però les noves
descobertes demostren que aquí es conreava també vi exquisit”, detalla
Miró. El comerç va enriquir els propietaris: a la Sagrera s’hi va
localitzar un espectacular mosaic i un bust de Sileni, fidel company de
viatge de Bacus, el déu del vi. Però el més important: fins ara s’han
descobert onze premses de vi, i les excavacions continuen. “La producció
de vi estava ben organitzada. És un jaciment espectacular. Estudiarem
500 anys de la vida d’una casa, ens permetrà saber moltes coses”,
explica Miró.
La ruta de l’aqüeducte
Les restes monumentals arriben fins al Besòs per Sant Andreu
Era una obligació de l’emperador garantir
que l’aigua pogués arribar a tothom. “No només es tracta d’explicar com
funcionava l’aqüeducte, sinó també el canvi de públic a privat”, explica
Miró. Es començarà a treballar en el projecte a la primavera. Es coneix
el traçat de l’aqüeducte: des del Besòs fins a l’entrada a la ciutat
per la plaça Nova. Mostrar l’aqüeducte ajudarà a portar el Pla Bàrcino
fora de Ciutat Vella, ja que es conserva un bon tram de la conducció
soterrada a Sant Andreu.
Una muralla més visible
Es farà un passeig i es documentarà tota la fortificació
La de Bàrcino és una de les muralles
romanes més ben conservades d’Europa, però està mig oculta: “La tenim
però no la veiem”, diu Miró. La fortificació romana fa uns 1.400 metres
lineals i més de 3 metres d’amplitud. “Quan es va començar a construir,
amb August, era més una muralla simbòlica que defensiva, simbolitzava el
poder imperial. No va ser fins a finals del segle III, amb les
incursions bàrbares, que la muralla va créixer i s’hi van construir 76
torres defensives. A la nit tancava i per entrar es feia pagar un
impost”, explica Miró. El Pla Bàrcino vol documentar tot el sector de la
muralla des de la zona del castellum, el carrer Avinyó i el
carrer de la Palla, fins a la plaça Nova. Es vol saber quins edificis i
cases encara conserven part de la muralla i s’establirà un protocol
d’intervenció. El 2015 es farà un nou passeig, de 560 metres, que aniria
resseguint tot el llenç defensiu, des de l’avinguda de la Catedral fins
a la plaça Traginers. Per fer més visible la muralla, s’enderrocaran
els números 18 i 20 del carrer Sotstinent Navarro i s’estudia fer un pas
per sota del 22 al 26.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada