Colau Puigdemont
Per: Vicent Partal
01.05.2016  22:00
La cimera que es farà demà per a defensar les lleis catalanes sobre la pobresa energètica i d’habitatge serà un esdeveniment important. Amb la presència del president Puigdemont i de batllesses com Ada Colau, Núria Parlon i Dolors Sabater es farà visible la unanimitat de la societat catalana sobre aquest afer. No s’entén ni es pot entendre que el govern espanyol ataque les persones més desfavorides amb l’excusa que, si els donés suport, discriminaria la resta de ciutadans de l’estat. Si fos així, la solució seria ben senzilla: el govern espanyol hauria d’adoptar mesures semblants per a la resta de l’estat. L’actitud contrària, però, que ha pres el govern de Rajoy enviant aquestes lleis al Tribunal Constitucional, és incomprensible i molt irritant.
La cimera, com ha de ser, passa per damunt de les tendències politiques. Certament, però, evidencia els límits de l’autonomia que l’estat espanyol va laminant amb agressivitat i amb constància i exemplifica la distorsió del sistema democràtic que resulta de la transformació il·lícita del Tribunal Constitucional en un instrument polític. Per tant, tot i que la cimera va més enllà de les posicions polítiques de cadascú, no se’n pot negligir ni l’origen, en què hi ha la base del moviment sobiranista, des de la sentència contra l’estatut, ni la raó de ser. Per aquest motiu, la cimera de demà serà important també per al procés d’independència mateix. És clar que no canviarà les posicions ideològiques dels qui en són contraris. Tampoc no aspira a fer-ho. Però sí que palesarà com n’arriba a ser de difícil, avui, de fer costat a aquest estat espanyol que tenim encara, al seu govern i a les seues maneres de fer.
El president Puigdemont i la batllessa Colau, particularment, tindran una ocasió d’or per a demostrar la possibilitat d’una entesa que és imprescindible per a atacar aquest problema concret –i anar més enllà i tot.– Les relacions de Colau amb CDC a l’ajuntament no són bones i les de Puigdemont amb CSQP al parlament tampoc. Tanmateix, entre tots dos hi ha una proximitat que no tinc cap dubte que podria ajudar a desencallar moltes coses.
Fer visible aquesta complicitat parlant de grans conceptes i de grans objectius serà molt difícil, d’entrada, per no dir impossible, però aquesta cimera serà una gran oportunitat per a demostrar amb fets que l’entesa és possible i que, tots dos junts, poden marcar horitzons ambiciosos que la immensa majoria de la societat entenga i accepte i sé, per tot allò que m’arriba, que tant l’un com l’altra en són ben conscients.



[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)