Neus Lloveras, presidenta de l'AMI, en un despatx del Parlament de Catalunya Fotografies de: Jordi Carreño
Neus Lloveras, presidenta de l'AMI, en un despatx del Parlament de Catalunya Fotografies de: Jordi Carreño
Per: Vicent Partal
08.05.2016  22:00
La presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència va recomanar ahir a tots els ajuntaments que hagen rebut requeriments del Tribunal Constitucional espanyol o de l’Audiencia Nacional que els lliuren la informació que els demanen. Fins ara alguns ajuntaments, sobretot de la CUP, havien decidit de no lliurar-los-la, alguns altres havien fet protestes simbòliques però acompanyades del lliurament i uns altres els l’havien lliurada i prou.
Després de les eleccions del 27-S, enmig de l’estira-i-arronsa per a formar govern, la CUP va demanar gests a Junts pel Sí, el principal del quals va ser la declaració del 9 de novembre. Aquella declaració, aprovada solemnement pel Parlament de Catalunya, invalidava el Tribunal Constitucional espanyol i proclamava que les seues sentències ja no serien ateses. Alguns polítics de Junts pel Sí han considerat després que fer aquella declaració va ser un error. No va servir perquè la CUP acostàs posicions amb la majoria i tanmateix va fixar un sostre polític molt alt. L’opinió és lliure, però el fet és que allò es va votar i és escrit. I si allò és votat i escrit, tot el que siga obeir el Tribunal Constitucional ara, ni que siga per raons pràctiques o tàctiques, afecta clarament la credibilitat de l’independentisme. La credibilitat davant els votants independentistes, que ja no sabem quina solemnitat té cada cosa. Però, sobretot, davant la comunitat internacional, que està acostumada que en un procés d’independència quan dius blanc no vols dir gris.
Ara s’ha posat de moda dir que cal evitar l’enfrontament i reservar forces per al dia que ens enfrontarem de veritat. Evidentment, no tinc pas ganes que ningú ho passe malament ni vull procurar dificultats jurídiques a cap representant electe. Però no ho veig gens clar, això. Gairebé la meitat dels ajuntaments catalans ja tenen requisits d’informació sobre la taula i el problema polític i tècnic que significaria per al Constitucional la seua rebel·lia és molt més gran que no qualsevol altre problema que puguem imaginar. Sostenir aquest enfrontament seria una base molt sòlida sobre la qual bastir aquesta rebel·lió definitiva que diuen que ens arribarà.
Darrerament, tinc la sensació que els partits independentistes dubten massa i frivolitzen amb qüestions que ni tan sols haurien de ser objecte de debat. És evident que la CUP ni complirà ni vol complir el pacte que va donar pas al govern actual. I hi ha un abisme entre allò que va ser Junts pel Sí i l’actual Separats pel Sí. Aquesta apologia constant de la derrota electoral en les pròximes espanyoles és simplement absurda. Ens intenten vendre que val més quedar segons  tercers o quarts que ser primers i això és irracional i incoherent. Com és enormement incoherent també proclamar que el Constitucional ja no és competent a Catalunya i observar després que la presidenta de l’AMI demana públicament que se’n respecten les demandes derivades de les seues accions, o veure el govern mateix recórrer al TC contra decisions del govern espanyol.




[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics o que aporten dades interessants en contra del que jo he escrit. Avui crec que són particularment remarcables els d’Oriol Gordó, Leandre Massó i Pep Agulló. Intentaré respondre la pregunta de Gordó en un pròxim editorial. Crec que els matissos de Leandre Massó són especialment importants i agraïsc molt el to de Pep Agulló. A més el comentari de Jaume Jose Oranies m’ha servit per corregir el text i deixar més clar el que volia dir.
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió (en alguns mòbils no es veuen aquests comentaris però estem treballant per arreglar-ho). Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.
VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)